Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Història[modifica]
El d'abadessa era un càrrec vitalici, tot i que no hi havia impediment perquè es renunciés al càrrec voluntàriament, per inhabilitació o malaltia. A partir de 1584 en què el Papa Gregori XIII dicta la butlla Exposcit debitum, l'elecció abacial s'ha de fer cada tres anys.[1]
Les primeres abadesses van ser totes de famílies nobles, ja que molts dels monestirs van néixer com a iniciatives reials o comtals, això es deu al fet que els reis, i posteriorment també la noblesa, destinaven les seves filles i familiars més properes a les abadies amb l'esperança d'acostar-se al més enllà. Una excepció a aquest fet és el monestir de Vallbona que s'origina per la reunió d'un grup d'eremites, tot i que, en morir el seu fundador, se'n va fer càrrec l'aristocràcia.[1]
El paper de les abadesses al llarg de la història ha anat variant. Originalment eren propietàries i desenvolupaven la mateixa tasca que els comtes feudals però, a mesura que passa el temps, van perdent el poder i la protecció reial, quedant relegada la seva actuació a l'administració i govern del monestir. Diversos esdeveniments van conduir a aquesta situació com, les diferents i nombroses butlles papals que retallaven l'actuació de la comunitat religiosa femenina, els acords entre els Reis Catòlics i el Concili de Trento per controlar i enclaustrar les monges, els esdeveniments polítics del segle xviii i XIX, etc.[1]
Funcions[modifica]
Dins la seva comunitat, el paper de l'abadessa és el de governar el monestir, amb l'ajuda de tres cossos consultius.: el capítol, el consell d'ancianes i les monges que tenen càrrecs. Tot i tenir aquests òrgans de consulta, la decisió final li correspon a ella sola. Al capítol es troben les professes de vots solemnes com el d'obediència, el de pobresa i el de castedat (posteriorment s'afegiria el de clausura obligatòria). El capítol s'encarrega d'elegir abadessa mitjançant un escrutini secret que posteriorment ha de ser confirmat pel Papa.[1]
Des del vessant espiritual, la tasca de l'abadessa, és la de mantenir l'ordre, vetllar per les monges al seu càrrec i administrar el monestir. En certes èpoques, va arribar a tenir autoritat legislativa i judicial mitjançant l'anomenat merum et mixtum imperium, el que li permetia promulgar lleis dels llocs que anava poblant, nomenar batlles i jurats, dictar i executar sentències, imposar i cobrar impostos, arrendar terres, etc.
Amb la regulació establerta al Concili de Trento s'han de complir una sèrie de condicions per a poder ser abadessa. S'ha de tenir quaranta anys i vuit de professió, en cas que no es pogués complir, és suficient amb trenta anys i cinc de professió. També s'ha de tenir un naixement legítim, no ser casades o haver estat condemnades per delicte públic.[1]