Abat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Abadessa)
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Manuel Abat».

L’abat (de l'arameu ababa, que significa «pare»[1] en relació amb la paternitat de Jesucrist, i ammà, mare[cal citació]) és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme.[2] En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa.[3] Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat.[3] Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals).[4] També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa.

Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres.[2]

Des dels inicis del monaquisme primitiu, es tractava d'un qualificatiu de respecte cap a un monjo.[cal citació] Posteriorment, d'ençà el segle V,[2] amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat,[1] el cap jurídic d'un monasteri.[2] D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.[5] Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix.[5]

Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Abat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Abad». A: Diccionario de las Religiones. 1a ed. Madrid: Alianza; El Prado, 1994, p. 9. ISBN 84-7838-400-6. 
  3. 3,0 3,1 Alsius, Salvador. Hem perdut l'Oremus. Barcelona: La Campana, 1998, p. 13. ISBN 84-86791-64-x [Consulta: 9 juliol 2014]. 
  4. «Abat mitrat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]