De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs . Queden 233 dies per a finalitzar l'any .
Països Catalans
Resta del món
Països Catalans
1737 - Girona : Francesc Dorca , religiós, historiador i erudit gironí (m. 1806 ).[4]
1753 - València : Agustí Esteve i Marquès , pintor valencià (m. 1820 ).[5]
1856 - Vilafranca del Penedès ː Antonia Gili i Güell , poetessa catalana (m. 1909 ).[6]
1892 - Barcelona : Roser Matheu i Sadó , poeta , escriptora, biògrafa i pintora catalana.[7]
1900 - Barcelona : Pere Puig i Adam , pedagog i matemàtic català (m. 1960 ).[8]
1904 - Barcelona : Miquel Coll i Alentorn , polític català, president del Parlament de Catalunya (m. 1990 ).[9]
1922 - Campdevànol , Ripollès ː Mercè Guix i Passola , jugadora de bàsquet i directiva esportiva catalana (m. 2009 ).[10]
1925 - Barcelona : Jordi Bonet i Armengol , arquitecte i dirigent de l'escoltisme català (m. 2022 ).
1930 - Cornellà de Llobregat : Joan Carrera i Planas , clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona (m. 2008 ).[11]
1938 - Perpinyà ː Marie-Josée Roig , professora associada de lletres i política nord-catalana.[12]
1954 - Manacor , Mallorca : Maria Antònia Mercant Nadal , professora i política mallorquina, ha estat regidora i diputada al Congrés .[13]
1965 - Cartagena : Dolores Gay Bódalo , politòloga, sociòloga i política valenciana, ha estat regidora i diputada a les Corts Valencianes .[14]
1973 - Alcoi : Patricia Blanquer Alcaraz , economista i política valenciana.[15]
1981 - Vic : Josep Maria Roca i Bigas , jugador del Club Patí Vic .
1990 - Palma , Mallorca : Mar Bonnín Palou , ciclista balear .[16]
Resta del món
1707 , Múrcia : Francisco Salzillo , escultor del barroc (m. 1783 ).[17]
1756 , Oneglia ː Maria Pellegrina Amoretti , jurista, doctora en lleis, tercera dona a llicenciar-se a Itàlia (m. 1787 ).[18]
1767 , Badajoz (Espanya ): Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa ,gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.(m. 1851 ).[19]
1814 , Schwabach , Baviera : Adolf von Henselt , pianista i compositor alemany (m. 1889 ).[20]
1820 , Florència (Gran Ducat de Toscana): Florence Nightingale , infermera i reformadora social (m. 1910 ).[21]
1834 , Tours , Indre i Loira : Louise Marquet , ballarina i mestra de ball francesa.[22]
1895 :
1900 , Viena : Helene Weigel , actriu i directora del teatre Berliner Ensemble (m. 1971 ).[24]
1907 , Hartford (Connecticut) , EUA : Katharine Hepburn , actriu estatunidenca (m. 2003 ).[25]
1910 ,
1916 , Rocha, Uruguai ː Nydia Pereyra-Lizaso , compositora , pianista , i educadora musical uruguaiana (m.1998 ).[28]
1918 , Nova York (EUA ): Ethel i Julius Rosenberg , matrimoni dels EEUU d'Amèrica , executats a la cadira elèctrica acusats d'espionatge .[29]
1920 , Praga : Vilém Flusser , filòsof.
1929 , Budapest ː Ágnes Heller , filòsofa hongaresa (m. 2019 ).[30]
1930 , Seal Beach , Estats Units : Pat McCormick , saltadora nord-americana, ja retirada, que destacà a la dècada del 1950 .[31]
1942 , Billericay, (Anglaterra ): Ian Dury , actor i cantautor anglès (m. 2000 ).[32]
1947 , San Francisco , Estats Units : Catherine Yronwode , escriptora , editora , dissenyadora gràfica i tipografista estatunidenca.[33]
1950 , Süptitz, Saxònia , RDA : Renate Stecher , atleta alemanya medallista olímpica i recordista mundial de velocitat i relleus.[34]
1977 , Teheran ː Maryam Mirzakhani , matemàtica iraniana , primera dona a guanyar la prestigiosa Medalla Fields (m. 2017 ).[35]
1988 , Rio de Janeiro , Brasil : Marcelo Vieira da Silva Júnior (conegut com a Marcelo), futbolista brasiler.
1995 , Franklin (Tennessee) : Luke Benward actor còmic i cantant estatunidenc .
Països Catalans
1418 - Sarrià , Barcelona : Violant de Pallars , monja clarissa , abadessa de Pedralbes .[36]
1913 - Barcelona , Catalunya : Enriqueta Martí i Ripoll , segrestadora, suposada proxeneta i assassina en sèrie de nens (n. 1868 ).[37]
2001 - Barcelona : Maruja Fernández , locutora de ràdio espanyola; des de 1962 , la veu d'Elena Francis (n. 1925 ).[38]
2002 - Ciutat d'Eivissa , Illa d'Eivissa : Marià Villangómez , poeta i traductor eivissenc (n. 1913 ).[39]
2013 -
2014 - Sitges , Garraf : Lolita Mirabent i Muntané , bibliotecària que visqué i exercí com a tal a Sitges (n. 1926 ).[41]
2023 - Granes : Remei Oliva , exiliada, última mare viva de la Maternitat d'Elna (n. 1918 ).[42]
Resta del món
1796 - Ansbach , Baviera : Johann Peter Uz , poeta alemany (n. 1720 ).[43]
1871 - París (França ): Daniel Auber , compositor francès , autor d'unes 70 obres per a l'escena, òperes , ballets i música religiosa (n. 1782 ).[44]
1897 - Kuopio : Minna Canth escriptora i feminista finlandesa.[45]
1902 - Jamaica Plain (Boston ): Marie Elisabeth Zakrzewska , metgessa prussiana, pionera als Estats Units (n. 1829 ).[46]
1905 - Neuwaldegg : Mila Kupfer-Berger , soprano dramàtica austríaca.[47]
1907 - París , França : Joris-Karl Huysmans , escriptor francès (n. 1848 ).[48]
1910 - Londres (Anglaterra ): Sir William Huggins , astrònom anglès conegut pels seus treballs pioners d'espectroscòpia astronòmica (n. 1824 ).[49]
1921 - Madrid : Emilia Pardo Bazán , escriptora gallega , introductora del naturalisme a Espanya .[50]
1927 - Neuilly-sur-Seine ː Louise Catherine Breslau , pintora suïssa nascuda a Alemanya (n. 1856 ).[51]
1931 - Trieste ː Ernestina Bendazzi Garulli , soprano italiana (n. 1864 ).[52]
1935 - Varsòvia (Polònia ): Józef Piłsudski de Kościesza , va ser el primer Cap d'Estat (1918 - 1922 ), "Mariscal de Polònia " (des del 1920 ) i dictador (1926 - 1935 ) de la Segona república polonesa (n. 1867 ).[29]
1950 - Gant (Bèlgica ): Anna de Weert , pintora impressionista , assagista i prosista (n. 1867 ).[53]
1963 - Montevideo : Carmen Barradas , una de les grans pianistes i compositores uruguaianes (n. 1888 ).[54]
1966 - París (França): Anna Langfus , escriptora en francès d'origen polonès, Premi Goncourt de 1962 (n. 1920 ).[55]
1970 - Estocolm (Suècia ): Nelly Sachs , escriptora alemanya, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (n. 1891 ).[56]
1980 - Richardson, Texas ː Bette Nesmith Graham , mecanògrafa, dissenyadora i empresària, inventora del Liquid Paper (n. 1924 ).[57]
1985 - París (França ): Jean Dubuffet , pintor i escultor francès (n. 1901 ).[58]
1986 - Buenos Aires ː Alicia Moreau de Justo , metgessa i política argentina, figura destacada del feminisme i del socialisme (n. 1885 ).[59]
1995 - Cardano al Campo, Varese : Mia Martini , destacada cantant italiana de música pop de la dècada de 1970 i 80 (n. 1947 ).[60]
1999 - Sant Petersburg , Rússia : Ígor Mikhàïlovitx Diàkonov historiador , lingüista i traductor rus (n. 1914 ).
2008 - Varsòvia : Irena Sendler , coneguda com l'àngel del Gueto de Varsòvia , treballadora social i infermera polonesa (n. 1910 ).[61]
2014 -
Festes i commemoracions [ modifica ]
Dia Internacional de la Dona Matemàtica, recordant la data de naixement de Maryam Mirzakhani , amb la intenció que sigui una data de celebració i inspiració per a les dones matemàtiques de tot el món.[64]
Festes de Moros i Cristians a Biar : Dia de la patrona, la Mare de Déu de Gràcia
Santoral: sants Pancraç de Roma , Nereu i Aquil·leu , màrtirs; Epifani I de Constància , bisbe; Germà I de Constantinoble , bisbe; Modoald de Trèveris , bisbe; Domènec de la Calzada , religiós; Rictruda , màrtir; beats: Joana de Portugal i de Coïmbra , Imelda Lambertini i Álvaro del Portillo .
↑ «Espectáculos. Teatro Victoria ». La Vanguardia , 12-05-1917, pàg. 5.
↑ «Mercè Rodoreda, XII Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ». La Vanguardia , 13-05-1980, pàg. 21.
↑ Roux , Alain; Xiao-Planes , Xiaohong. Histoire de la République Populaire de Chine . Armand Colin, 2018. ISBN 978-2-200-61488-1 .
↑ «Francesc Xavier Dorca i Parra | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 22 maig 2020].
↑ «Agustí Esteve i Marquès | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 22 maig 2020].
↑ «Gili i Güell, Antònia ». Dades de Catalunya, 20-03-2020. [Consulta: 14 març 2021].
↑ diversos autors . Les Cinc branques: poesia femenina catalana . 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2 .
↑ «Pere Puig i Adam | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 22 maig 2020].
↑ «Miquel Coll i Alentorn | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 22 maig 2020].
↑ «Mercè Guix Passola | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 14 març 2021].
↑ «Joan Carrera i Planas | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 22 maig 2020].
↑ «Mme Marie-Josée Roig ». Assemblée nationale. [Consulta: 10 agost 2016].
↑ «Mercant Nadal, María Antonia » (en castellà). Congreso de los Diputados. [Consulta: febrer 2020].
↑ Paniagua Fuentes , Javier; Piqueras , J. A.. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005 . València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p. 242. ISBN 9788495484802. .
↑ «Patricia Blanquer Alcaraz - XII Legislatura - Congreso de los Diputados ». [Consulta: 27 març 2023].
↑ «Maria Del Mar Bonnin ». PCS ProCyclingStats. [Consulta: febrer 2020].
↑ El barroco : arquitectura, escultura, pintura . Ed. espacial. [Alemania]: H.F. Ulmann, 2011. ISBN 978-3-8331-6224-4 .
↑ «Donne tra le carte - Grandi onori per la laureata Maria Pellegrina Amoretti » (en italià). Archivio di Stato di Milano. [Consulta: 14 març 2021].
↑ García de Cortázar, Fernando. . Breve historia de España . Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8 .
↑ «Adolf von Henselt | German musician » (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
↑ «Florence Nightingale ». Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. [Consulta: 16 juny 2020].
↑ «Louise Marquet (chorégraphe, 1834-1890) ». Bnf-Data. Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 27 octubre 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1949 » (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
↑ «Helene Weigel » (en anglès). Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Katharine Hepburn | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «Dorothy Mary Crowfoot Hodgkin ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Giulietta Simionato ». Encyclopaedia Britannica, 08-05-2019. [Consulta: febrer 2020].
↑ Schleifer , Martha Furman; Galván , Gary. Latin American Classical Composers: A Biographical Dictionary (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016-01-28, p. 479. ISBN 978-0-8108-8871-5 .
↑ 29,0 29,1 Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX . 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4 .
↑ Montes , Rossel Montes. «Agnes Heller: Filosofía y compromiso » (en castellà). Reporteros de Investigación, 01-08-2019. [Consulta: 26 maig 2021].
↑ «Patricia McCormick ». databaseSports.com. Arxivat de l'original el 2007-03-09. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Ian Dury | British singer » (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
↑ «catherine yronwode » (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
↑ Matthews , Peter. Historical Dictionary of Track and Field . Scarecrow Press, 2012, p. 193. ISBN 9780810879850 .
↑ Vázquez Abal , María Elena «12 de maig, Día Internacional de la Mujer Matemática ». La Gaceta de la RSME, Núm. 1 , 2020, pàg. 37-39.
↑ Anzizu , Eulàlia. «Fulles históriques del Real Monestir de Santa María de Pedralbes ». [Consulta: 27 març 2023].
↑ La Vanguardia, 13 de maig del 1913, pàgina 3: Poco después de las tres y media de la madrugada de ayer, falleció en la cárcel de mujeres la tristemente célebre secuestradora Enriqueta Martí Ripoll...
↑ «Fallece una de las voces de Elena Francis ». La Vanguardia , 15-05-2001, pàg. 12.
↑ «Marià Villangómez i Llobet | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «S'ha mort Constantino Romero ». Vilaweb , 12-05-2013 [Consulta: 30 desembre 2022].
↑ «Maria Dolors Mirabent i Muntané | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 14 febrer 2021].
↑ Bermúdez , Mar. «Mor Remei Oliva, l'última mare de la Maternitat d'Elna ». Principal.cat, 12-05-2023. [Consulta: 13 maig 2023].
↑ «Uz, Johann Peter nell'Enciclopedia Treccani » (en italià). Arxivat de l'original el 2020-01-05. [Consulta: 28 maig 2020].
↑ Diccionario enciclopédico de la música . 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2 .
↑ Maijala , Minna. «Minna Canth (born March 19, 1844, died May 12, 1897) » (en anglès). 375 Humanists. Faculty of Arts, University of Helsinki. [Consulta: 4 maig 2020].
↑ «Marie Elizabeth Zakrzewska ». Encyclopaedia Britannica, 23-01-2020. [Consulta: febrer 2020].
↑ Kutsch , Karl-Josef; Riemens , Leo. Großes Sängerlexikon, Volum 4 . Walter de Gruyter, 2012, p. 2549. ISBN 9783598440885 .
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles Marie Georges dit Joris-Karl Huysmans » (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
↑ «William Huggins | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
↑ «Emilia Pardo Bazán ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ Gaze , Delia; Mihajlovic , Maja; Shrimpton , Leanda. Dictionary of Women Artists: Introductory surveys ; Artists, A-I (en anglès). Taylor & Francis, 1997, p. 315. ISBN 978-1-884964-21-3 .
↑ «Ernestina Bendazzi Garulli » (en italià). Archivio Storico Ricordi | Collezione Digitale. [Consulta: 14 març 2021].
↑ «De Weert-Cogen, Anna ». Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 29 abril 2020].
↑ Santos Melgarejo , Adriana. «Carmen Barradas, la vanguardia olvidada ». H Enciclopedia. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Anna Langfus 1920-1966 » (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
↑ «Nelly Sachs ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
↑ «Overlooked No More: Bette Nesmith Graham, Who Invented Liquid Paper - The New York Times ». Nytimes.com. [Consulta: 13 juliol 2018].
↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992. . El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos . 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2 .
↑ «Alicia Moreau de Justo » (en castellà). Argentina: La Nación, 10-05-2001. [Consulta: 13 maig 2016]. [Enllaç no actiu ]
↑ Salvatori , Dario. Il grande dizionario della canzone italiana . Milano: Rizzoli, 2006. ISBN 88-17-01284-X .
↑ «Irena Sendler ». Encyclopaedia Britannica, 08-05-2019. [Consulta: febrer 2020].
↑ «H.R. Giger | Swiss artist and set designer » (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
↑ «Maria Dolors Mirabent i Muntané ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «12 de Maig, dia de la dona matemàtica ». Societat Catalana de Matemàtiques. Institut d'Estudis Catalans, 08-05-2020. [Consulta: 28 març 2022].