Frances Marion

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrances Marion

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 novembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
San Francisco (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1973 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Camp de treballGuionatge cinematogràfic, direcció i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, actriu de cinema, actriu, directora de cinema, escriptora, novel·lista, periodista, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata –
Nom de plomaFrancis Marion
Frank M. Clifton Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFred Thomson (1919–1928)
George William Hill (1930–1933) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0547966 Allocine: 48757 Rottentomatoes: celebrity/frances_marion Allmovie: p101262 TCM: 122326 TV.com: people/frances-marion AFI: 52360
Find a Grave: 157241913 Modifica el valor a Wikidata
Retrat de 1915

Frances Marion (San Francisco, 18 de novembre de 1888[1] - Los Angeles, 12 de maig de 1973)[2] va ser una periodista, escriptora i guionista de nacionalitat estatunidenca, sovint esmentada com una de les dones guionistes de més renom del segle xx, al costat de June Mathis i Anita Loos. Al llarg de la seva carrera va arribar a escriure uns 325 guions i durant les dècades de 1920 i 1930 va ser el guionista, home o dona, més ben pagat de Hollywood.[3] Va ser la primera dona a guanyar dos Oscar com a guionista: Oscar al millor guió adaptat, el 1930 per la pel·lícula The Big House, i el 1932 Oscar al millor argument per The Champ.[4]

Carrera[modifica]

Inicis[modifica]

Marion Benson Owens va néixer a San Francisco (Califòrnia) el 1888 filla de Len Douglas Owens i Minnie Benson Hall.[5] Els seus pares es van divorciar quan tenia deu anys i ella es va quedar a viure amb la mare. Als 16 anys va ingressar al Mark Hopkins Art Institute de San Francisco on va romandre fins que l’incendi que seguí al terratrèmol del 1906 va destruir l’edifici[5] i la botiga del seu pare.[6] En quedar-se sense mitjans de subsistència la família ella es casà amb el seu tutor de l'Art Institute abans de fer els 18 anys.[6] El matrimoni durà poc temps i ella cerca una feina per poder viure. Treballà primer com a assistent del fotògraf Arnold Genthe, després per a la companyia ferroviària Western Pacific Railroads i també com a periodista del San Francisco Examiner fent crítica de teatre i esquetxos.[7] Després d'un segon casament[6] es va traslladar a Los Angeles per dibuixar cartells publicitaris de teatre per a Oliver Morosco.[8]

El 1914 li van presentar Owen Moore, marit en aquell moment de Mary Pickford, que li va oferir la possibilitat de presentar-li i fer-li un esquetx.[7] En conèixer-se van congeniar de seguida, van esdevenir grans amigues, i Marion es va sentir fascinada pel mon del cinema.[9] L'oportunitat d'entrar al món del cinema li va arribar una mica més tard de la ma de la seva amiga la periodista Adela Rogers St. Johns, que li va presentar la directora i pionera del cinema Lois Weber. Aquesta li va oferir la possibilitat de treballar per a ella.[7] Marion es va presentar aquell dia al seu despatx amb el seu llibre d'esquetxos i li va explicar que li agradaria molt treballar dissenyant vestuari i decorats i Weber la va contractar com a assistent i artista per la seva productora, la Lois Weber Productions. Van ser mesos d'aprenentatge però quan el 1915 Weber va anar a treballar per la Universal i va oferir a Marion la possibilitat de contractar-la, ella refusà. Poc després, Marion va ser contractada gràcies a la seva amiga Mary Pickford per a la Famous-Players-Lasky.

Marion va començar a treballar, ja sota el nom de "Frances Marion" en guions de pel·lícules de Pickford com Fanchon the Cricket (1915), Little Pal, i Rags, les tres de 1915. També va actuar, a més de fer el guió, en la pel·lícula de Pickford A Girl of Yesterday (1915). Va escriure també una primera història original que serviria per a filmar The Foundling per la que Adolph Zukor pagaria 125 dòlars. Malauradament els negatius es van destruir en un incendi abans que es poguessin fer còpies de la pel·lícula per a la seva estrena.

Arribada del reconeixement[modifica]

Per a l’estrena de The Foundling, Marion havia viatjat a Nova York i allí va escriure als directors de les principals productores oferint-se com a guionista per un sou, en aquell moment inusitat de 200 dòlars setmanals. A canvi s'oferia a treballar gratis durant dues setmanes a prova. William Brady cap de la World Films va decidir contractar-la en aquestes condicions.[8] Per al seu primer projecte, va decidir provar d’aprofitar material de pel·lícules que no s’havien arribat a estrenar. Va escriure un nou pròleg i epíleg per a una pel·lícula d’Alice Brady, filla del cap de World. Les modificacions van convertir un melodrama risible en una comèdia i la pel·lícula revisada es va vendre per a la distribució per 9.000 dòlars i Brady la va acceptar amb el salari acordat.[8]

Frances Marion (1918) vestida amb l'uniforme de corresponsal de guerra.

El 1917, en acabar el seu contracte, va signar com a guionista per a la Famous Players d'Adolph Zukor, una de les companyies que produïen pel·lícules per a May Pickford, a raó de 500 dòlars setmanals que pujarien a 1.000 dòlars en acabar l'any.[8] A partir d'aquell moment formarien un aquip amb Pickford.[6] El seu primer projecte per a la Famous va ser el guió de Rebecca of Sunnybrook Farm (1917) a la que va seguir The Poor Little Rich Girl (1917).

L'entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial va  fer que Hollywood es llancés a fer pel·lícules de propaganda. Frances, per al guió de Johanna Enlists (1918), va visitar el 143 camp d'artilleria prop de San Diego i va conèixer Fred Thomson de qui es va enamorar i de seguida van fer plans per casar-se després de la guerra. En destinar Thomson a França, Frances, que en aquell moment cobrava un sou de 50.000 dòlars a l'any,[10] va anar a Washington per demanar feina com a corresponsal de guerra a França per tal d'aconseguir material per a pel·lícules de propaganda[11] i així tenir la possibilitat de trobar-se amb Fred. Va aconseguir la feina i es va convertir en la primera dona a creuar el Rin cap a Alemanya. Després de la guerra, William Randolph Hearst va oferir a Frances un contracte com a escriptora i directora en el Cosmopolitan Studio amb un sou de 2.000 dòlars setmanals que va acceptar a condició que també pogués ser contractada per altres estudis. El seu primer guió que constituí una pel·lícula d'èxit fou amb Humoresque (1920) que guanyaria la medalla d'honor del Photoplay,[12] premi precursor a l'Oscar a la millor pel·lícula. Tot i que va aconseguir altres èxits amb la productora, va decidir que tan bon punt s'acabés el seu contracte, es convertiria en escriptora freelance.

A partir de 1921 també va començar a dirigir algunes pel·lícules protagonitzades per Mary Pickford, com Just Around the Corner (1921) o The Love Light (1921),[13] pel·lícula que va suposar un canvi en els rols d'ingènua que normalment interpretava l'actriu a altres més adults.[14] L'any següent encara dirigiria una tercera pel·lícula, The Song of Love (1922). Durant les dècades de 1920 i 1930 va escriure guions per a diferents pel·lícules d'èxit com Secrets (1924), dirigida per Frank Borzage i protagonitzada per Norma Talmadge, The Son of the Sheik (1926), dirigida per George Fitzmaurice i protagonitzada per Rodolfo Valentino, o The Scarlet Letter (1926) i The Wind (1928), les dues dirigides per Victor Sjöström i protagonitzades per Lillian Gish. A finals de 1928 el seu marit va morir d'infecció de tètanus i Marion, devastada va estar mesos sense poder treballar. Un cop recuperada, va ser la primera dona en guanyar un Oscar al millor guió adaptat, per la pel·lícula The Big House (1930),[15] dirigida per qui aleshores era el seu marit, George Hill. Posteriorment també va obtenir un Oscar al millor guió original per The Champ (1931).[16] També va ser nominada a l'Oscar al millor guió original per The Prizefighter and the Lady (1933).[17] També va ser la responsable del retorn de Marie Dressler al cinema.[6] En total va participar en més de 300 guions i en més de 130 films.

Retirada del cinema[modifica]

Durant molts anys, Marion va estar sota contracte amb MGM Studios, però, malgrat la seva bona situació, va abandonar Hollywood el 1946, cansada per la introducció del Studio system i la censura cada cop més estricta.[7] per dedicar més temps a escriure teatre i novel·les. A més, el 1972 va publicar un llibre de memòries, Off With Their Heads: A Seriós-Comic Tali of Hollywood.

Vida personal[modifica]

Marion es va casar en quatre ocasions, les dues primeres amb Wesley de Lappe i amb Robert Pike, tot això abans de canviar-se el nom. El 1919 es va casar amb Fred Thomson, actor que més tard treballaria al costat de Mary Pickford en The Love Light (1921). Després de la inesperada defunció de Thomson el 1928, el 1930 es va casar amb el director George W. Hill encara que aquest matrimoni es va acabar en divorci el 1933. Va tenir dos fills, Fred C. i Richard (adoptat). Fred va arribar a ser editor de les obres de George Eliot i va publicar edicions de l'obra Felix Holt, the Radical el 1980 i més endavant. Frances Marion va morir el 12 de maig de 1973 a Los Angeles, Califòrnia, a conseqüència del trencament d'un aneurisma.[18]

Filmografia seleccionada[modifica]

Any Títol Observacions
1915 A Daughter of the Sea Guionista
Camille Argument
1916 The Heart of a Hero Adaptació
Tangled Fates Guionista
The Yellow Passport Guionista
1917 A Hungry Heart Guionista
The Gilded Cage Guionista
The Little Princess Guionista
A Girl's Folly Guionista
Rebecca of Sunnybrook Farm Guionista
The Poor Little Rich Girl Guionista
1918 Stella Maris Adaptació
How Could You, Jean? Argument
M'Liss Guionista
Amarilly of Clothes-Line Alley Guionista
Johanna Enlists Guionista
1919 The Cinema Murder Argument
Anne of Green Gables Guionista
1920 Pollyanna Adaptació
The Flapper Guió i argument
The Restless Sex Guionista
1921 The Love Light Directora, argument (sense acreditar)
1922 The Toll of the Sigui Argument (sense acreditar), guió
1923 The Famous Mrs. Fair Adaptació, guió
Within the Law Guionista
1924 Secrets Adaptació
Tarnish Adaptació
1925 Stella Dallas Adaptació
A Thief in Paradise Adaptació
Lazybones Adaptació
Thank You Guionista
Lightnin' Guionista
1926 The Scarlet Letter Adaptació, argument, títols
The Winning of Barbara Worth Adaptació
The Son of the Sheik Adaptació
1927 The Xarxa Mill Adaptació, guió
Love
Madame de Pompadour Guionista
1928 The Wind Argument
The Awakening Guionista
Bringing Up Father Guionista
The Masks of the Devil Guionista
1929 Their Own Desire Guionista
1930 Min and Bill Diàlegs, argument
The Big House Diàlegs, guionista

Óscar al millor guió adaptat

Good News Argument
The Rogue Song Guionista
Min and BIll Guionista
Anna Christie Guionista
1931 The Secret Six Diàlegs, guió
El campió Guionista

Óscar al millor argument

1932 Blondie of the Follies Guionista
Emma Argument
Cynara Guionista
1933 Peg o' My Heart Adaptació
Sopar a les vuit Guionista
The Prizefighter and the Lady Guionista

Nominada a l'Óscar al millor argument

Going Hollywood Guionista (sense acreditar)
Secrets Guionista
1936 Camille Guionista
Riffraff Argument i guió
Poor Little Rich Girl Guionista
1937 Knight Without Armour Adaptació
Love from a Stranger Guionista
1940 Green Hell Historia original i guionista

Obra publicada[modifica]

  • Minnie Flynn. NY: Boni and Liveright, 1925
  • The Secret Six. NY: Grosset & Dunlap, 1931 [novel·la a partir del seu propi guió]
  • Valley People. NY: Reynal & Hitchcock, 1935
  • How to Write and Sell Film Stories. NY: Covici-Friede, 1937
  • Molly, Bless Her. NY: Harper & Brothers, 1937
  • Westward The Dream. Garden City NY: Doubleday and Company, 1948
  • The Passions of Linda Lane. NY: Diversey Publications, 1949
  • The Powder Keg. Boston: Little, Brown & Co., 1953
  • Off With Their Heads!: A Seriós-Comic Tali of Hollywood. NY: The Macmillan Company, 1972 [memòries]

Premis i distincions[modifica]

Premis Oscar
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1930[15] Oscar al millor guió adaptat El presidi Nominada
1933[16] Oscar a la millor història El campió Nominada
1934[17] Oscar a la millor història El boxador i la dama Nominada

Bibliografia[modifica]

  • Beauchamp, C. Marion, Frances. American National Biography Online, febrer 2000.
  • Beauchamp, Cari (1997). Without lying down: Frances Marion and the powerful women of early Hollywood. Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-21492-7.

Referències[modifica]

  1. Beauchamp. 1997
  2. «Frances Marion (1888-1973) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2023].
  3. Beauchamp, Cari. Without Lying Down: Frances Marion and the Powerful Women of Early Hollywood (en anglès). University of California Press, 1998-03-24, p. 9-12. ISBN 978-0-520-21492-7. 
  4. «Frances Marion – Women Film Pioneers Project». [Consulta: 30 setembre 2023].
  5. 5,0 5,1 Beauchamp, Cari. Without Lying Down: Frances Marion and the Powerful Women of Early Hollywood (en anglès). University of California Press, 1998-03-24, p. 13-16. ISBN 978-0-520-21492-7. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Rubin, Susan Goldman. The Women Who Built Hollywood: 12 Trailblazers in Front of and Behind the Camera (en anglès). Astra Publishing House, 2023-05-16, p. 45. ISBN 978-1-6626-8011-3. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Malone, Alicia. Backwards and in Heels: The Past, Present And Future Of Women Working In Film (en anglès). Mango Media Inc., 2017-08-15. ISBN 978-1-63353-618-0. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Bakken, Gordon Moris; Farrington, Brenda. Encyclopedia of Women in the American West (en anglès). SAGE Publications, 2003-06-26, p. 197. ISBN 978-1-4522-6526-1. 
  9. Beauchamp, Cari. Without Lying Down: Frances Marion and the Powerful Women of Early Hollywood (en anglès). University of California Press, 1998-03-24, p. 32-35. ISBN 978-0-520-21492-7. 
  10. Petersen, Elizabeth Benneche «Frances Marion goes over». Motion Picture Magazine, gener 1919, pàg. 53.
  11. «Little whisperings from everywhere in playerdoom». Motion Picture Magazine XVI, 10, Novembre 1918, pàg. 101.
  12. «Photoplay Awards (1921)» (en anglès). IMDb. [Consulta: 21 gener 2024].
  13. Malone, Alicia. Backwards and in Heels: The Past, Present And Future Of Women Working In Film (en anglès). Mango Media Inc., 2017-08-15. ISBN 978-1-63353-618-0. 
  14. «Mary Pickford in new role». Motion Picture News, 25-12-1920, pàg. 143.
  15. 15,0 15,1 «3rd Academy Awards (1931)» (en anglès). Acadèmia de Arts i Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units. [Consulta: 23 octubre 2015].
  16. 16,0 16,1 «5th Academy Awards (1933)» (en anglès). Acadèmia de Arts i Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units. [Consulta: 23 octubre 2015].
  17. 17,0 17,1 «6th Academy Awards (1934)» (en anglès). Acadèmia de Arts i Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units. [Consulta: 23 octubre 2015].
  18. Volver arriba ↑ Sicherman, Barbara; Hurd Green, Carol. Notable American Women: The Modern Period: A Biographical Dictionary. Belknap Press of Harvard University Press, 1980, p. 487. ISBN 0-674-62732-6.