Aneurisma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aneurisma
Classificació i recursos externs

Angiografia d'un aneurisma en una artèria cerebral (és la imatge en forma de fesol, en el centre)
CIM-10 I72
CIM-9 442
DiseasesDB 15088
MedlinePlus 001122
MeSH D000783

Un aneurisma (substantiu provinent del grec: ανευρυσμα) és una dilatació localitzada en un vas sanguini (artèria o vena) causada per una degeneració o afebliment de la paret vascular. Els aneurismes més freqüents són els arterials i llur localització més habitual és a la base del cervell (el polígon de Willis) i a l'aorta (la principal artèria que surt del cor).

La capa arterial en contacte directe amb el flux sanguini s'anomena túnica íntima. Aquesta capa està composta principalment per cèl·lules endotelials. La capa següent és la túnica mitjana, composta per cèl·lules musculars llises i fibres elàstiques. La capa més exterior (la més allunyada del corrent sanguini) es coneix com a túnica adventícia, i està composta per teixit conjuntiu.

Classificació[modifica | modifica el codi]

  • Aneurismes vertaders: estan formats per tots els components de la paret arterial: la sang es manté dins els límits de l'aparell circulatori. Per exemple: aneurisma ateroescleròtic, sifilític i congènit.
  • Aneurismes falsos o pseudoaneurismes: són hematomes extravasculars que comuniquen amb l'espai intravascular, tot formant un hematoma pulsatiu. La paret vascular està estripada i la paret externa de la bossa aneurismàtica està formada només per les capes externes de l'artèria, teixit perivascular o un coàgul de sang.
  • Aneurisma cardíac: dilatació de la paret ventricular del cor (aneurisma septal, aneurisma ventricular).
  • Aneurisma cerebral saculat: saculació petita d'una artèria cerebral, generalment al polígon de Willis a la base del cervell.
  • Aneurisma fusiforme: deformació en forma de fus de la paret arterial.
  • Aneurisma micòtic: aneurisma causat pel creixement de microorganismes a l'interior de la paret del vas.
  • Aneurisma traumàtic: format com a conseqüència d'una lesió física a la paret vascular.

Localització[modifica | modifica el codi]

Els aneurismes poden ocórrer en qualsevol lloc on hi hagi una artèria. La majoria dels no intracranials (95% dels casos), sorgeixen en un punt distal de l'origen de les artèries renals, a l'aorta abdominal infrarenal, i són una malaltia principalment causada per l'arteriosclerosi. L'aorta toràcica també pot estar-hi involucrada. Una forma corrent d'aneurisma aòrtic toràcic implica l'eixamplament de l'aorta proximal i l'arrel aòrtica, i això duu a una insuficiència aòrtica.

Mentre la majoria dels aneurismes ocorren de forma aïllada, la concurrència d'aneurismes de gra de l'artèria comunicant anterior del polígon de Willis està associada amb l'autosoma dominant de la poliquistosi renal. La tercera etapa de la sífilis també es manifesta amb aneurisma aòrtic, que es deu a la pèrdua de vasa vasorum a la túnica adventícia.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Els aneurismes sovint no causen símptomes, només si es trenquen i ocasionen un sagnat dins el cervell. Sovint els aneurismes es descobreixen en una tomografia computada (TAC) o en una imatge per ressonància magnètica (IRM) realitzades per una altra raó. Si l'aneurisma comprimeix estructures circumdants al cervell, es poden presentar símptomes. Una de les seves complicacions és la dissecció arterial.

Els símptomes depenen de quina estructura comprimeixi l'aneurisma, però poden ser:

  • Pèrdua de la visió
  • Mal de cap
  • Mal a l'ull
  • Mal a la cutícula de l'ungla
  • Vòmits
  • Mal de coll
  • Mal intens de cap

D'altres símptomes del trencament d'un aneurisma poden ser:

  • Confusió, letargia, somnolència o estupor
  • Parpelles caigudes
  • Mal de cap amb nàusees o vòmits
  • Feblesa muscular o dificultat per moure qualsevulla part del cos
  • Disminució de la sensibilitat en parts del cos
  • Crisi epilèptica
  • Moviment lent, mandrós, letàrgic
  • Problemes de parla
  • Coll rígid (ocasionalment)
  • Començament sobtat d'irritabilitat, impulsivitat o falta de control
  • Canvis de visió (com visió doble o pèrdua)

Signes i exàmens[modifica | modifica el codi]

Un examen ocular pot mostrar increment de la pressió dins el cervell (augment en la pressió intracraneal), incloent-hi inflamació del nervi òptic o sagnat dins la retina.

Es poden fer servir els següents exàmens per diagnosticar un aneurisma cerebral i determinar la causa del sagnat dins el cervell:

  • Tomografia computeritzada del cap
  • Examen del LCR (punció raquídia)
  • Ressonància magnètica del cap (les tomografies computeritzades poden ser millors per mostrar el sagnat en el cervell)
  • Angiografia cerebral o angiografia del cap amb tomografia computeritzada en espiral per assenyalar la localització i mida de l'aneurisma.
  • Electroencefalograma (EEG) si es presenta crisi epilèptica.

Tractament de l'aneurisma cerebral[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat els mètodes disponibles per tractar els aneurismes són: la microcirurgia i la teràpia endovascular. En el primer mètode, mitjançant tècniques de microneurocirurgia es pot accedir a l'aneurisma i ocloure'l des de fora amb un clip de titani, tot evitant la possibilitat que torni a trencar-se i sagnar. La teràpia endovascular realitzada per radiòlegs intervencionistes consisteix a introduir des de dins espirals de platí per prevenir el resagnat de l'aneurisma. Si bé hi ha informacions que apunten cap als beneficis d'una o de l'altra teràpia segons particulars visions, no es pot estandarditzar el tractament dels aneurismes trencats o no trencats de forma universal, i en cada cas, depenent de l'experiència del metge i de l'hospital, s'haurà de definir quin és el millor tractament per a cada pacient i per a cada aneurisma en particular. Les taxes de complicacions més grans són essencialment iguals amb tots dos tractaments, essent més efectiu a llarg termini el tractament amb microcirurgia, tot i que aquestes dades no són encara categòriques, a causa que la teràpia endovascular és relativament recent.

No tots els tipus d'aneurismes es poden tractar amb ambdós mètodes. Per exemple, els de coll ample són més susceptibles de tractament quirúrgic i els que es troben a la fosa posterior són més abordables mitjançant tècniques endovasculars.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aneurisma