George Bernard Shaw

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorge Bernard Shaw
George bernard shaw.jpg
George Bernard Shaw Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1856 Modifica el valor a Wikidata
Dublín (República d'Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Ayot St. Lawrence (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència renal Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentShaw's Corner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicIrlandesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Academy of Dramatic Art Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDramaturg Modifica el valor a Wikidata
Activitat1880 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Laborista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSàtira Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeCharlotte Payne-Townshend (en) Tradueix (1898–1943), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParesGeorge Carr Shaw (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Lucinda Elizabeth Shaw (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansElinor Agnes Shaw (en) Tradueix i Lucinda Frances Shaw (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
George Bernard Shaw signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0789737 Allocine: 37738 Allmovie: p111039 IBDB: 5784
iTunes: 2826135 Musicbrainz: 8e916344-c000-416f-9a1a-b1a74330edd0 Discogs: 1098357 IMSLP: Category:Shaw,_George_Bernard Find a Grave: 21639 Modifica el valor a Wikidata

George Bernard Shaw FRSL (Dublín, 26 de juliol del 1856 - Hertfordshire, 2 de novembre del 1950) va ser un dramaturg,[1] crític literari i activista polític (socialista i pacifista) irlandès.[1] Provocador inconformista, Shaw va criticar amb la seva obra de to humorístic l'encarcarament classista de la societat britànica, l'explotació dels treballadors, la desigualtat entre homes i dones, la hipocresia religiosa, i alhora va proposar solucions des del seu punt de vista filosòfic. Vegetarià convençut, va militar per instaurar una higiene de vida sana i contra la crueltat vers els animals.

És l'única persona guardonada alhora amb el premi Nobel de Literatura (1925) i el premi Oscar (1938, pel guió adaptat de la pel·lícula Pigmalió). Pel que fa al premi Nobel, Shaw en un principi el va voler rebutjar, però finalment el va acceptar a petició de la seva muller, que el considerava un homenatge a Irlanda.

Biografia[modifica]

Va néixer a la ciutat irlandesa de Dublín,[1] en aquells moments sota sobirania del Regne Unit, però que avui en dia és la capital de la República d'Irlanda, en una família pobra i protestant. Es va educar al Wesley College de Dublín, i va emigrar a Londres l'any 1870, per començar la seva carrera literària.

En aquesta ciutat, va escriure cinc novel·les que van ser rebutjades pels editors. Va començar a escriure una columna de crítica musical al diari Star.[1] Mentrestant, va començar a involucrar-se en política, i va servir com a regidor en el districte de St. Pancras a partir del 1897 dins el moviment socialista, i destacà com a membre de la Societat Fabiana, que buscava la transformació de la societat amb mètodes no revolucionaris.

El 1895, Shaw va esdevenir crític teatral del diari Saturday review, que va ser el primer pas cap a la seva posterior carrera de dramaturg. El 1898, va estrenar la seva primera obra de teatre, Càndida, que fou succeïda per un seguit d'obres fins que, el 1913, estrenà Pygmalion,[1] que li donà fama mundial.

Shaw va tenir una llarga amistat amb l'escriptor britànic Gilbert Keith Chesterton i el compositor Edward Elgar. L'any 1925, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura[1] pel seu treball marcat per l'idealisme i la humanitat, i la seva sàtira estimulant que presenta sovint una bellesa poètica singular.

L'any 1938, participà en l'adaptació de la seva obra de teatre Pygmalion per al cinema en la pel·lícula Pigmalió dirigida per Anthony Asquith i Leslie Howard. Aquesta pel·lícula fou guardonada amb el premi Oscar al millor guió adaptat, obra de Ian Dalrymple, Cecil Lewis i W. P. Lipscomb, juntament amb el mateix autor. En rebre aquest guardó, tot i que no fou present a la cerimònia de lliurament, Shaw digué:

« És un insult oferir-me qualsevol honor, com si mai haguessin sentit parlar de mi abans -i és molt probable no ho hagin fet mai. Pot ser que també rendeixin el mateix honor a George [ell mateix] per a ser el rei d'Anglaterra. »

Des del 1906 fins a la seva mort, ocorreguda el 2 de novembre del 1950, Shaw va viure a Shaw's Corner, situat al poble d'Ayot St. Lawrence (comtat de Hertfordshire). Actualment, la casa es troba oberta al públic.

Opinió política[modifica]

La turbulència política a Irlanda no li va ser indiferent. Durant l'Aixecament de Pasqua, va advocar en contra de l'execució dels líders rebels, argumentant que totes les llars que es van destruir podien ser reconstruïdes. Shaw va ser amic personal del líder Michael Collins, a qui va convidar a sopar a casa seva quan aquest negociava el tractat angloirlandès amb David Lloyd George a Londres.

Obra literària[modifica]

Una característica de les obres de Shaw és la llarga introducció que les acompanya. En aquests assajos introductoris, Shaw donava la seva opinió -normalment controvertida- sobre els temes que eren tractats en l'obra. Alguns d'aquests assajos són fins i tot més llargs que la mateixa obra.

Shaw es va preocupar per les inconsistències en la literatura i l'escriptura anglesa, en tal grau que en el seu testament va destinar una part dels seus béns a la creació d'un alfabet fonètic anglès. Aquest projecte, però, no pogué engegar-se en aquell moment, ja que els béns monetaris que Shaw va deixar no eren suficients per a sufragar-ne el cost; no obstant això, els drets d'autor obtinguts pels drets de Pigmalió, i de la seva adaptació musical My Fair Lady van ser significatius, cosa que va permetre als hereus desenvolupar l'alfabet conegut com a alfabet shavià.

Obra seleccionada[modifica]

Teatre[modifica]

  • Plays Unpleasant, obra compilatòria publicada el 1898
    • 1892: Widowers' Houses
    • 1893: The Philanderer
    • 1893: Mrs Warren's Profession
  • Plays Pleasant, obra compilatòria publicada el 1898
    • 1894: Arms and the Man
    • 1894: Candida
    • 1895: L'home del destí
    • 1897: You Never Can Tell
  • Three Plays for Puritans, obra compilatòria publicada el 1901
  • 1901: The Admirable Bashville
  • 1902-1903: Man and Superman
  • 1904: John Bull's Other Island
  • 1904: How He Lied to Her Husband
  • 1905: Major Barbara
  • 1906: The Doctor's Dilemma
  • 1908: Getting Married
  • 1909: The Glimpse of Reality
  • 1910: Misalliance
  • 1910: Dark Lady of the Sonnets
  • 1911: Fanny's First Play
  • 1912: Androclos and the Lion
  • 1913: Pigmalió
  • 1919: La casa dels cors trencats
  • 1921: Back to Methuselah
    • In the Beginning
    • The Gospel of the Brothers Barnabas
    • The Thing Happens
    • Tragedy of an Elderly Gentleman
    • As Far as Thought Can Reach
  • 1923: Saint Joan
  • 1929: The Apple Cart
  • 1931: Too True To Be Good
  • 1933: On the Rocks
  • 1934: The Six of Calais
  • 1934: The Simpleton of the Unexpected Isles
  • 1936: The Millionairess
  • 1938: Geneva
  • 1939: In Good King Charles' Golden Days
  • 1947: Buoyant Billions
  • 1949: Shakes versus Shav

Novel·les[modifica]

  • 1879: Immaturity
  • 1880: The Irrational Knot
  • 1881: Love Among the Artists
  • 1882-1883: Cashel Byron's Profession
  • 1883: An Unsocial Socialist

Crítica Musical[modifica]

  • 1923: The Perfect Wagnerite: A Commentary on the Niblung's Ring

Assaigs[modifica]

  • 1891: Quintessence of Ibsenism
  • Commonsense about the War
  • The Intelligent Woman's Guide to Socialism and Capitalism
  • The Black Girl in Search of God
  • 1944: Everybody's Political What's What?

Debat[modifica]

  • Shaw V. Chesterton, a debate between George Bernard Shaw and G.K. Chesterton

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «George Bernard Shaw». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]