Orhan Pamuk
Orhan Pamuk (Istanbul, Turquia, 1952) és un escriptor turc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2006.[1] La seva obra ha venut més de tretze milions de llibres en seixanta-tres idiomes,[2] convertint-lo en l'escriptor més venut del país.[3]
Biografia[modifica]
Va néixer el 7 de juny del 1952 a la ciutat d'Istanbul en una família benestant que vivia al barri de Nişantaşı, barri descrit en algunes de les seves novel·les. Va començar estudis d'arquitectura, però al cap de tres anys els abandonà per dedicar-se plenament a la literatura.[4] L'any 1977, es va graduar a l'Institut de periodisme de la Universitat d'Istanbul, encara que no ha exercit mai com a periodista. Entre 1985 i 1988, va viure a Nova York i va ser professor visitant de la Universitat de Colúmbia. Després va tornar a Istanbul.
Processament[modifica]
- Vegeu també: Negació del genocidi armeni
Al febrer del 2005 va declarar en una entrevista, concedida al diari suís Tages Angeizer, que a Turquia van ser assassinats «30.000 kurds i un milió d'armenis». Arran d'aquestes declaracions, l'escriptor, que llavors vivia a Turquia, va patir una campanya contra ell que el va obligar a sortir del país.
Al juny del 2005, el codi penal turc va incorporar un article nou -l'article 301- segons el qual qui insultés explícitament Turquia podia ser condemnat a una pena de presó d'entre sis mesos i tres anys. A Pamuk, li va ser aplicat aquest article amb caràcter retroactiu i va ser processat per les declaracions que havia fet al febrer. Va ser citat a judici el 16 de desembre del 2005. Després de ser processat, Pamuk va repetir les seves declaracions quan va recollir el Premi dels Llibreters de la Fira del Llibre de Frankfurt.[5][6]
El cas de Pamuk, com el de la també processada Elif Shafak, va acabar cridant l'atenció internacional i va posar en el punt de mira la qüestió de Turquia respecte als drets humans. El Parlament Europeu va enviar observadors al judici i Amnistia Internacional va emetre una declaració en la qual exigia que tant Pamuk com les altres sis persones a l'espera de judici pel mateix motiu fossin absolts, i que es derogués l'article 301. El 13 de desembre, diversos escriptors de renom mundial -José Saramago, Gabriel García Márquez, Günter Grass, Umberto Eco, Carlos Fuentes, Juan Goytisolo, John Updike, Salman Rushdie i Mario Vargas Llosa- van signar una declaració conjunta de suport a Pamuk, acusant el govern turc de no respectar els drets humans.[7]
El 16 de desembre, el judici de Pamuk va ser ajornat fins al 7 de febrer del 2006, a l'espera que el Ministeri de Justícia turc determinés si havia d'aplicar-se el codi penal llavors vigent o el que hi havia en vigor el febrer del 2005. Abans que se'n complís el termini, el ministre de Justícia turc va promoure que s'arxivés la causa d'acord amb el nou codi penal turc, de manera que el Tribunal de Primera Instància d'Istanbul número 2 va tancar el cas el 23 de gener del 2006. Tanmateix, el 2011 fou condemnat a pagar una multa de sis mil lires per insultar l'honor del demandant.[8]
Obra literària[modifica]
Encara que la seva carrera com a escriptor va començar a la fi de la dècada del 1970, i la seva primera novel·la es va publicar el 1982, la seva obra va començar a tenir repercussió internacional amb la novel·la Beyaz Kale (El castell blanc, 1985), elogiada per l'escriptor nord-americà John Updike, i es va consagrar definitivament amb Benim Adım Kırmızı (Em dic Vermell, 1998), una novel·la que combina la narració de misteri, la història d'amor i la reflexió filosòfica, ambientada a l'Istanbul del segle xvi, sota el regnat del soldà Murad III.
Totes les seves obres són novel·les, excepte Istanbul: ciutat i records, una obra de gènere inclassificable, una mescla entre memòries de joventut i assaig sobre la ciutat d'Istanbul. Els temes comuns en totes les seves obres són la identitat, que narra a partir de diverses veus, i el pas de la història a Turquia.[9]
El 2006, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura[10] per unes obres en què, en la recerca de l'ànima malenconiosa de la seva ciutat natal, ha trobat nous símbols per a reflectir el xoc i la interconnexió entre cultures", i esdevingué el primer autor en llengua turca a rebre aquesta distinció.
Obra seleccionada[modifica]
- 1974: Karanlık ve Işık (Foscor i llum) narra la vida de tres generacions d'una família turca.
- 1982: Cevdet Bey ve Oğulları (Cevdet Bey i els seus fills).
- 1983: Sessiz Ev (La casa del silenci).
- 1985: Beyaz Kale (El castell blanc).
- 1990: Kara Kitap (El llibre negre), en què un advocat busca la seva dona, que l'ha abandonat sense cap explicació.
- 1995: Yeni Hayat (La nova vida).
- 1998: Benim Adım Kırmızı (Em dic Vermell), novel·la històrica i de misteri, en què un soldà que es fa retratar causa una sèrie d'assassinats.
- 2001: Kar (Neu), explica les tensions entre els musulmans moderats i els extremistes a Turquia.
- 2005: İstanbul: Hatıralar ve Şehir (Istanbul: ciutat i records).
- 2008: Masumiyet Müzesi (El museu de la innocència).
- 2014: Kafamda Bir Tuhaflık (Una sensació estranya)
- 2017: Kırmızı saçlı kadın (La dona pèl-roja)
Traduccions al català[modifica]
- El llibre negre (Edicions 62, 1998) Traducció de Víctor Compta. ISBN 978-8498244120.
- La nova vida (La Magrana, 2003) Traducció de Victor Compta. ISBN 978-8482644325
- Istanbul: ciutat i records (Bromera, 2007) Traducció de Carles Miró i Emma Piqué. ISBN 978-8498241839
- El castell blanc (Bromera, 2007) Traducció de Carles Miró. ISBN 978-8498241983
- Em dic Vermell (Bromera, 2007) Traducció de Carles Miró. ISBN 978-8498242331
- Altres colors (Bromera, 2008) Traducció de Ramon Monton. ISBN 978-8498243529
- El museu de la innocència (Bromera, 2009) Traducció de Ramon Monton. ISBN 978-8490260326.
- Neu (Bromera, 2011) Traducció de Marta Pera. ISBN 978-8498248425
- La dona pèl-roja (Més Llibres, 2018) Traducció d'Anna Turró. ISBN 978-8417353018
Premis i reconeixements[modifica]
- Va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany concedit a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Referències[modifica]
- ↑ Crowndata=11/10/2007, Sarah «Doris Lessing wins Nobel prize» (en anglès). The Guardian.
- ↑ «Müzemi bitirdim mutluyum artık» (en tr). Hürriyet, 08-09-2011. «Altmış dile varmamıza şaşırdım. Bu yüksek bir rakam...»
- ↑ «En çok kazanan yazar kim?» (en tr). Sabah, 01-09-2008.
- ↑ «Orhan Pamuk and the Turkish Paradox». Der Spiegel [Consulta: 13 maig 2011].
- ↑ Daren Butler and Ercan Ersoy, "Kerinçsiz puts patriotism before free speech, EU" Arxivat 2012-11-20 a Wayback Machine.. Reuters via Turkish Daily News, 21 juliol 2006.
- ↑ «Writer repeats Turk deaths claim». BBC News, 23-10-2005. [Consulta: 13 maig 2011].
- ↑ Literary world backs Pamuk, NTV-MSNBC, 13 desembre 2005.
- ↑ «Orhan Pamuk to pay compensation for his words, court decides». Hurriyet Daily News, 27 març del 2011.
- ↑ Becker, Carol «Orhan Pamuk in conversation with Carol Becker». The Brooklyn Rail, febrer 2008.
- ↑ Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 2004 (anglès)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orhan Pamuk |
- Web oficial (anglès).
- Discurs d'acceptació del Nobel, traduït al català[Enllaç no actiu].
- Anunci de la publicació de l'obra de Pamuk en català.
