Wisława Szymborska

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaWisława Szymborska
Wisława Szymborska 2009.10.23 (1).jpg
Wisława Szymborska (2009)
Dades biogràfiques
Naixement 2 de juliol de 1923
Bnin, Polònia
Mort 1 de febrer de 2012(2012-02-01) (als 88 anys)
Cracòvia, Polònia
Sepultura Rakowicki Cemetery
Nacionalitat Polònia Polònia
Ciutadania Polònia
Alma mater Universitat Jagellònica
Activitat professional
Ocupació Poetessa
Dades familiars
Cònjuge Adam Włodek
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Wisława Szymborska AFI [viˈswava ʂɨmˈbɔrska] (Bnin, Polònia, 2 de juliol de 1923[1] - Cracòvia, 2012) fou una poetessa polonesa, guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1996.[2] És reconeguda per haver escrit poesia filosòfica amb un llenguatge comprensible per qualsevol per la seua senzillesa.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer com a Maria Wisława Anna[4] el 2 de juliol de 1923 a la població de Bnin, que avui en dia forma part de la ciutat de Kórnik.[2] Els seus pares foren Wincenty Szymborski (el plenipotenciari del compte Władysław Zamoyski) i Anna de Rottermund.[1] Durant la seua infància anava a casa de la seua iaia Karolina per vacances. Quan fou adulta seguí visitant-la fins a la mort d'aquesta familiar el 1948.[5]

De ben jove, el 1931, la seva família es va traslladar a Cracòvia, on realitzà els seus estudis amb les Germanes Ursulines.[6] Durant la Segona Guerra Mundial treballà en la companyia de ferrocarrils per por a ser deportada a un camp de treball a Alemanya. El 1945 inicià els seus estudis de polonès i a la Universitat jagellona de Cracòvia, i ben aviat se sentí influenciada per l'obra de Czesław Miłosz.[2] Els estudis no els acabà per problemes econòmics i així i tot es formà autodidàcticament.[7] Va militar en un passat al Partit Obrer Unificat Polonès, cosa que lamentà posteriorment.[8] El 1945 es publicà una obra seua per primera vegada: el poema Cerque la paraula al suplement del Dziennik Polski. El 1952 el primer llibre de poesia, Per això vivim, és publicat. El 1952 formà part de la redacció del setmanari Życie Literackie. El 1954 apareix el seu segon llibre de poemes: Preguntes fetes a u mateix. Al setmanari con treballava publicà per les dècades del 1970 i 1980 la columna Lectures complementàries. Aquestes columnes foren publicades en llibres publicats el 1973 i 1992.[6] Morí l'1 de febrer de 2012 a la ciutat polonesa de Cracòvia, als vuitanta-vuit anys, víctima d'un càncer de pulmó.[2]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

La seva poesia és de contingut filosòfic amb un llenguatge quasi col·loquial i sense utilitzar l'èmfasi o el pathos.[9] Expressa amb claredat l'odi, l'estupidesa, el terror i la tortura en la descripció d'un món constituït per horrors i sofriments, en un to en el qual és capaç de barrejar humor i la ironia.[10] El seu sentit de l'humor és considerat molt particular dins la literatura polonesa perquè combina un llenguatge sorprenentment senzill amb una paradoxa filosòfica molt refinada.[11] Una altra característica del seu estil és que no hi ha referències a Polònia que la facen una autora centrada en el seu país, sinó que és una autora universal.[7]

Als seus poemes solen haver diverses conclusions.[12]

Els seus dos primers llibres de poesia segueixen el cànon establert amb la innovació del seu to personal.[13] Aquests dos llibres foren destriats per la mateixa autora per a les edicions posteriors de les seues obres.[8]

Des de Crida al Ieti (1957) s'estrena l'estil que la fa reconeguda.[14] Un dels poemes més popular d'aquest llibre és "No-res dos vegades", el qual fou musicalitzat amb música composta per Andrzej Kurylewicz i fou interpretat per Łucja Prus[15] i Kora.[16]

D'entre els tipus de poemes que ha escrit, n'ha fet "poemes collage" (en polonès "Wyklejanki"). D'aquests li n'ha dedicat a la seua amiga Malgorzata Baranowska.[17]

L'any 1963 fou guardonada amb el Premi del Ministeri de Cultura de Polònia i el 1991 amb el Premi Goethe, un dels principals premis d'Alemanya. El 1996 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per una poesia que amb la seva precisió irònica permet que el context històric i biològic surti a llum en fragments de la realitat humana.

Temes[modifica | modifica el codi]

La seua poesia es filosòfica, plena de preguntes i esglai metafísic.[18] No es dedica a trobar solucions a aquestes preguntes, sinó que pretén obligar a reconèixer l'horror de la existència.[19] El seu pensament filosòfic queda reflectit als seus poemes: creu que l'ésser humà és filosòfic des de sempre per la seua capacitat de sorprendre's i de formular preguntes generals[16] i que es deu estimar als éssers humans, no a la humanitat.[14] Segons Sagarra Àngel ella és feminista i agnòstica.[7]

La pròpia Wisława deia que no calia cap biografia d'ella perquè als seus poemes es troba tota la informació sobre ella mateixa.[20]

Des de Crida al Ieti (1957) es dedicà a dirigir-se a un èsser humà genèric, no a la humanitat, perquè l'estima a la humanitat en compte dels humans individuals perquè l'amor dirigit al primer estava pensat per a utopies on l'individu era descuidat pel bé del col·lectiu humà.[14] El poema "No-res dos vegades" parla de com les persones viuen en un espai filosòfic entre els problemes importants i la mort.[16]

Al poema Atlàntida, de Crida al Ieti, s'introdueix un relativisme històric.[21] I a D'una expedició no realitzada a l'Himàlaia fa una paròdia de com es contacta amb pobles exòtics o extraterrestres.[22]

Al poema Esgalai del 1972 es dirigeix al cosmos i al seu cos preguntant-se pel seu lloc al món.[23]

Al poema Anniversari (de l'obra "Si a cas") tracta el tema de la vida fugaç, considerant que no li dóna temps a albirar res.[11]

Al poema El cens (de l'obra Què alegria mes gran) es preocupa per la fama guanyada més enllà de la mort, incidint que la fama es guanya en aquestes dècades per estadístiques i no per sentiments.[24]

Al poema El gran nombre mostra un punt de vista pròxim a l'antropologia cultural moderna.[25]

A l'obra El principi i el final s'introdueix un existencialisme amarg comparable a l'amargura de Samuel Beckett i Philip Larkin i alhora diferenciable d'aquesta perquè "deixa respirar".[26]

Al poema Autonomia (de l'obra Si de cas) fa una referència al cogombre de mar i explica que les persones venim de casualitat i ens n'anem de casualitat.[27]

Es qüestionà el temps i els espais.[11] I hi es troben referències a llocs mítics com la Torre de Babel, Troia i l'Atlàntida.[28]

Als poemes A la feliçment enamorada (de Nowa Kultura) i a Coloratura (de Sal) hi apareix el tema de mantindre's estoic davant les adversitats.[29] L'estoïcisme és una filosofia que defengué i practicà, segons diversos testimonis.[30]

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

Poesia:

  • 1988: Ludzie na moście[33]
  • 1988: Nowe wiersze[33]
  • 1989: Poezje: Poems
  • 1992: Lektury nadobowiązkowe
  • 1993: Koniec i początek[34]
  • 1996: Widok z ziarnkiem piasku ("Vista amb un gra de sorra")[7]
  • 1997: Sto wierszy - sto pociech
  • 2002: Chwila
  • 2003: Rymowanki dla dużych dzieci
  • 2005: Dwukropek

Altres:

  • 1973: Lectures complementàries, un recull de ressenyes[28] escrites a Życie Literackie, Pismo, Odra i Gazeta Wyborcza.[35]

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Llegat[modifica | modifica el codi]

El seu poema "No-res dos vegades" fou musicalitzat amb música composta per Andrzej Kurylewicz i fou interpretat per Łucja Prus[15] i Kora.[16]

Història de la transmissió de les seues obres a l'estranger[modifica | modifica el codi]

El 1995 als Estats Units es va publicar una recull editat per l'editorial Harcourt.[7]

A l'Estat Espanyol el 1994 es publicaren a Poesía polaca contemporánea (editat per Rialp) dos poemes de l'autora. El 1997 es publicà en castellà i català el recull publicat als Estats Units el 1995. També l'editorial Hiperión publicà una antologia. El 2002 el Fondo de Cultura Económica publicà Poesia no completa, sent seguida per diverses edicions en espanyol en diferents editorials durant la dècada del 2000.[7]

Família[modifica | modifica el codi]

Arbre genealògic construït a partir d'unes referències.[39]

 
 
 
 
 
 
 
(Besàvia)
 
 
 
(Besavi)
 
 
Antoni
 
 
 
 
 
Erazm Psarski
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Karolina
 
 
 
Jan
 
Maurycy Rottermund
 
 
 
Antoni Szymborski
 
 
 
Stanislawa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anna Maria Rottermund
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Wincety Szymborska
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Wislawa Szymborska
 
 
 
 
 
 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Baranowska, 2014, p. 17.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mor la premi Nobel polonesa Wislawa Szymborska». Ara, 01-02-2012. [Consulta: 2 febrer 2012].
  3. Baranowska, 2014, p. 24.
  4. Bikont; Szczesna, 2015, p. 647.
  5. Bikont; Szczesna, 2015, p. 43.
  6. 6,0 6,1 Baranowska, 2014, p. 20.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Sagarra Àngel, 16 febrer 2012, p. 6.
  8. 8,0 8,1 8,2 Sagarra Àngel, 16 febrer 2012, p. 7.
  9. Filipowicz-Rudek; Vidal, 2014a, p. 9-10.
  10. Manrique Sabogal, Winston. «Los últimos poemas de Szymborska» (en castellà). ElPais.com, 17-06-2014. [Consulta: 17 juliol 2017].
  11. 11,0 11,1 11,2 Baranowska, 2014, p. 19.
  12. Baranowska, 2014, p. 25.
  13. Baranowska, 2014, p. 20-21.
  14. 14,0 14,1 14,2 Baranowska, 2014, p. 21.
  15. 15,0 15,1 Baranowska, 2014, p. 22.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Baranowska, 2014, p. 23.
  17. Filipowicz-Rudek; Vidal, 2014a, p. 10.
  18. Baranowska, 2014, p. 18.
  19. Baranowska, 2014, p. 18-19.
  20. Bikont; Szczesna, 2015, p. 9.
  21. Baranowska, 2014, p. 26.
  22. Baranowska, 2014, p. 29.
  23. Baranowska, 2014, p. 17-18.
  24. Baranowska, 2014, p. 27-28.
  25. Baranowska, 2014, p. 34.
  26. Baranowska, 2014, p. 35, 38-39.
  27. Baranowska, 2014, p. 37.
  28. 28,0 28,1 Baranowska, 2014, p. 27.
  29. Bikont; Szczesna, 2015, p. 16.
  30. Bikont; Szczesna, 2015, p. 16-21.
  31. 31,0 31,1 31,2 Filipowicz-Rudek; Vidal, 2014b, p. 195.
  32. Baranowska, 2014, p. 31.
  33. 33,0 33,1 33,2 33,3 Filipowicz-Rudek; Vidal, 2014b, p. 196.
  34. Filipowicz-Rudek; Vidal, 2014b, p. 197.
  35. Bikont; Szczesna, 2015, p. 10.
  36. Filipowicz-Rudek; Vidal, 2014a, p. 9.
  37. Filipowicz-Rudek; Vidal, 2014a, p. 13.
  38. Baranowska, 2014, p. 40.
  39. Bikont; Szczesna, 2015, p. 29-31, 39, 42-43.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Filipowicz-Rudek, Maria; Vidal, Juan Carlos. «Algunas razones de esta edición». A: El gran número; Fin y principio; y otros poemas. 6. Madrid: Hiperión, 2014a, p. 9-13. ISBN 978-84-7517-524-7. 
  • Filipowicz-Rudek, Maria; Vidal, Juan Carlos. «Índice». A: El gran número; Fin y principio; y otros poemas. 6. Madrid: Hiperión, 2014b, p. 195-197. ISBN 978-84-7517-524-7. 
  • Baranowska, Małgorzata. «Wisława Szymborska, poeta de la conciencia del ser». A: El gran número; Fin y principio; y otros poemas. 6. Madrid: Hiperión, 2014, p. 15-43. ISBN 978-84-7517-524-7. 
  • Sagarra Àngel, Josep M. de «In Memoriam: La sublimitat del que és quotidià». El Punt Avui+, 16-02-2012, p. 6-7 [Consulta: 24 juliol 2017].
  • Bikont, Anna; Szczesna, Joanna. Trastos, recuerdos : una biografía de Wisława Szymborska. València: Pre-Textos, 2015. ISBN 978-84-15894-81-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wisława Szymborska Modifica l'enllaç a Wikidata