Alice Munro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAlice Munro
Alice Munro.jpg
Alice Ann Munro
Naixement 10 de juliol de 1931 (1931-07-10) (85 anys)
Wingham, Ontàrio (Canadà)
Nacionalitat Canadà
Alma mater University of Western Ontario
Ocupació Novel·lista
Premis
Guardons
Premi Nobel de Literatura (2013)
Premi Booker (2009)

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Alice Ann Munro, de naixement Alice Ann Laidlaw (Wingham, Ontàrio, 10 de juliol del 1931), és una escriptora de contes canadenca que escriu en anglès. Va rebre el Premi Nobel de Literatura del 2013[1] i el Premi Booker del 2009.[2]

La ficció dels contes de Munro se situa al seu país natal del comtat d'Huron (Canadà), al sud-oest de la província canadenca d'Ontàrio.[3] Les seves "accessibles i commovedores històries" exploren les complexitats humanes amb un estil aparentment fàcil, sense esforç.[4] La seva obra ha fet de Munro "un dels nostres [canadencs] més grans escriptors de ficció contemporanis" o, com diu Cynthia Ozick, "la nostra Txékhov".[5] El 2013, Munro rebé el Premi Nobel de Literatura per la seva obra com a "mestra del conte modern".

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Alice Ann Laidlaw nasqué el 10 de juliol del 1931 a Wingham (Canadà), filla d'un criador de guineus i visons per a la producció de pells, i d'una mestra d'escola.[6] Alice va iniciar-se com a escriptora quan era una adolescent, i va publicar la seva primera història, The Dimensions of a Shadow, el 1950, mentre estudiava filologia anglesa i periodisme a la Universitat de l'Oest d'Ontàrio, amb una beca de dos anys.[7][8] En aquesta època, Alice va treballar de cambrera, venedora de tabac i auxiliar bibliotecària. El 1951, ja llicenciada, va deixar la universitat per casar-se amb el seu company d'estudis James Munro, i es van traslladar a West Vancouver (Colúmbia britànica), on ell va trobar feina en uns grans magatzems. Allà van néixer les seves tres primeres filles, Sheila (1953), Catherine (1955), que morí tanmateix a les 15 hores de vida, i Jenny (1957). El 1963, la família es va traslladar a Victoria (Colúmbia britànica), on van obrir la llibreria Munro's Books, que encara existeix. El 1966, nasqué la seva filla petita, Andrea.

El primer recull de contes de Munro que va tenir èxit fou Dance of the Happy Shades (1968), que va guanyar el premi del Governador General, el premi literari més important del Canadà.[9] A aquest primer èxit, va seguir el de Lives of Girls and Women (1971), una col·lecció d'històries entrellaçades que de vegades ha estat qualificada erròniament de novel·la.

Alice i James Munro es divorciaren el 1972, i ella va tornar a Ontàrio per ser escriptora resident a la Universitat de l'Oest d'Ontàrio, on el 1976 rebé el doctorat honoris causa. El mateix any 1976, Alice Munro es va casar amb Gerald Fremlin, un cartògraf i geògraf que havia conegut a la universitat,[7] i es van instal·lar en una granja als afores de Clinton (Ontàrio), i després en una casa dins de la ciutat, on encara segueix vivint ella.

El 1978, Alice Munro va guanyar el seu segon premi del Governador General per la col·lecció de relats entrellaçats Who Do You Think You Are?, que als Estats Units es publicà amb el títol The Beggar Maid: Stories of Flo and Rose.[10] Entre el 1979 i el 1982, va viatjar per Austràlia, Xina i Escandinàvia. El 1980, fou nomenada escriptora resident alhora en dues universitats, la Universitat de la Colúmbia britànica, al Canadà, i la Universitat de Queensland, a Austràlia. Durant les dècades del 1980 i del 1990, va publicar una col·lecció de contes cada quatre anys, aproximadament.

El 2002, la seva filla gran, Sheila Munro, publicà unes memòries d'infància que va titular Lives of Mothers and Daughters: Growing Up With Alice Munro. El seu conte The Bear Came Over the Mountain fou adaptat al cinema; Sarah Polley va dirigir la pel·lícula amb el títol Away from Her (Lluny d'ella), que van protagonitzar Julie Christie i Gordon Pinsent; es va estrenar al Toronto International Film Festival del 2006 i fou nominada a l'Oscar al millor guió adaptat el 2007, però fou derrotada per No Country for Old Men, dels Germans Coen.

Els contes de Munro han aparegut sovint en publicacions com ara The New Yorker, The Atlantic, Grand Street, Mademoiselle i The Paris Review. En entrevistes promocionals del seu recull The View from Castle Rock, el 2006, quan tenia 75 anys, Munro va comentar que ja no podria publicar cap més sèrie de relats. Tot i així, l'agost del 2009 encara va treure una nova obra, Too Much Happiness.[11] En una compareixença a Toronto, l'octubre del 2009, Munro va explicar que estava rebent tractament contra el càncer i per a una insuficiència cardíaca que l'obligaria a sotmetre's a una operació coronària.[12]

Gerald Fremlin, el seu segon espòs, va morir el 17 d'abril del 2013, a l'edat de 88 anys.[13]

El 10 d'octubre del 2013, Alice Munro fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura, per ser "mestra del conte contemporani".[14][15] És la primera persona canadenca que guanya el Premi Nobel de Literatura.[16]

Estil[modifica | modifica el codi]

Moltes de les històries de Munro estan ambientades al comtat d'Huron (Canadà). Aquest fort localisme és una de les característiques més significatives de la seva ficció. Una altra d'aquestes característiques és la presència omniscient del narrador, que serveix per donar un sentit al món que crea. Molts comparen les localitzacions de Munro en pobles petits amb el que fan els escriptors del Sud dels Estats Units. Igual que en les obres de William Faulkner i de Flannery O'Connor, els seus personatges sovint s'enfronten als costums i tradicions més arrelats, però la reacció dels personatges de Munro sol ser menys intensa que la dels seus col·legues del sud. Els seus personatges masculins tendeixen a aparèixer com un estereotip, mentre que els femenins són molt més complexos. Moltes obres de Munro, tot i no ser novel·les, exemplifiquen el gènere literari conegut com a novel·la gòtica.[17]

L'obra de Munro s'ha comparat amb la dels grans autors de contes. En les seves històries, com en les de Txékhov, la trama és secundària i poc rellevant. Com a l'obra d'Anton Txékhov, Garan Holcombe assenyala: "Tot es basa en un moment d'epifania, d'il·luminació sobtada, el concís, subtil, revelador detall". L'obra de Munro tracta de "l'amor i la feina, i del fracàs en l'un i l'altra. Ella comparteix amb Txékhov l'obsessió pel temps i per la nostra tan lamentada incapacitat per a alentir-lo o per a preveure el seu inexorable moviment cap endavant".[18]

Un tema freqüent en les seves obres —particularment evident en les seves primeres històries— ha estat el dilema d'una noia que arriba a l'edat de plantejar-se les seves relacions amb la família i amb el poblet on ha crescut. En la seva obra recent, com ara Hateship, Friendship, Courtship, Loveship, Marriage (2001) o Runaway (2004), ha canviat el centre d'interès cap als maldecaps de les dones soles de mitjana edat i de les més grans. Una marca del seu estil de crear els personatges és l'experiència d'una revelació que il·lumina —i li dóna sentit— un esdeveniment.

La prosa de Munro revela les ambigüitats de la vida: "irònica i seriosa al mateix temps", "consignes de pietat i d'honor i d'encès fanatisme", "coneixements tan especials com inútils", "tones d'estrident i feliç ultratge", "el mal gust, la falta de cor, i gaudir-ne". El seu estil col·loca el que és fantàstic al costat del que és vulgar i corrent, amb l'un i l'altre plans intersecant-se de manera que evoquen la vida de manera senzilla i sense esforç.[19] Tal com ha dit Robert Thacker: "L'escriptura de Munro crea... una unió empàtica entre lectors i crítics, més que aparent entre ells. Nosaltres estem recreant el que ella escriu per la seva versemblança: no és el que en diríem mimesi, i... 'realisme', sinó més aviat el sentiment de ser un mateix... de ser simplement un ésser humà".[20]

Molts crítics han afirmat que els contes de Munro, sovint, tenen la profunditat emocional i literària d'una novel·la. Alguns es pregunten si Munro, en realitat, escriu contes o bé novel·les curtes. Alex Keegan dóna una resposta simple: "A qui li preocupa? En molts contes de Munro hi ha molt més que en moltes novel·les".[21]

Obres[modifica | modifica el codi]

Contes
  • Dansa de les ombres felices (Dance of the Happy Shades), 1968
  • The Beggar Maid (aparegut prèviament com a Who Do You Think You Are?), 1978
  • The Moons of Jupiter, 1982
  • The Progress of Love, 1986
  • Friend of My Youth, 1990
  • Open Secrets, 1994
  • The Love of a Good Woman, 1998
  • Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni[22] (Hateship, Friendship, Courtship, Loveship, Marriage), 2001
  • Runaway, 2004
  • Massa felicitat[23] (Too Much Happiness), 2009
  • Estimada vida[24] (Dear Life), 2012
Relats enllaçats
  • Lives of Girls and Women, 1971
  • Something I've Been Meaning to Tell You, 1974
  • The View from Castle Rock, 2006

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La canadiense Alice Munro gana el Premio Nobel de Literatura». BBC, 10-10-2013 [Consulta: 10 octubre 2013]. (castellà)
  2. Flood, Alison «Alice Munro wins Man Booker International prize». The Guardian, 27-05-2009 [Consulta: 10 octubre 2013]. (anglès)
  3. Marchand, P. «Open Book: Philip Marchand on Too Much Happiness, by Alice Munro». The National Post, 29-08-2009 [Consulta: 5 setembre 2009]. (anglès)
  4. Meyer, M. Meyer Literature. Alice Munro. 
  5. Merkin, Daphne «Northern Exposures». New York Times Magazine, 24-10-2004 [Consulta: 25 febrer 2008]. (anglès)
  6. Jeanne McCulloch, Mona Simpson "Alice Munro, The Art of Fiction No. 137", The Paris Review, núm. 131, estiu del 1994 (anglès)
  7. 7,0 7,1 Jason Winders. «Alice Munro, LLD'76, wins 2013 Nobel Prize in Literature». Western News. The University of Western Ontario, 10-10-2013. (anglès)
  8. «Canada's Alice Munro, 'master' of short stories, wins Nobel Prize in literature». CNN, 10-10-2013 [Consulta: 11 octubre 2013]. (anglès)
  9. «Past GG Winners 1968». canadacouncil.ca. [Consulta: 10 octubre 2013]. (anglès)
  10. «Past GG Winners 1978». canadacouncil.ca. [Consulta: 10 octubre 2013]. (anglès)
  11. «Munro 'amazed' to win Man Booker». The Globe and Mail, 27-05-2009. (anglès)
  12. The Canadian Press «Alice Munro reveals cancer fight». CBC News, 22-10-2009 [Consulta: 11 març 2010]. (anglès)
  13. «Gerald Fremlin (obituary)». Clinton News-Record, 4/2013 [Consulta: 1 juliol 2013]. (anglès)
  14. «Alice Munro wins Nobel Prize for Literature». BBC News, 10-10-2013. [Consulta: 10 octubre 2013]. (anglès)
  15. «The Nobel Prize in Literature 2013 Alice Munro». Nobelprize.org, 10-10-2013. [Consulta: 10 octubre 2013]. (anglès)
  16. Saul Bellow, que fou premiat l'any 1976, havia nascut al Canadà però es va traslladar als Estats Units quan tenia 9 anys i va canviar de nacionalitat als 26.
  17. Susanne Becker, Gothic Forms of Feminine Fictions, Manchester University Press, 1999. (anglès)
  18. Holcombe, Garan. «Alice Munro». A: Contemporary Writers. London: British Arts Council, 2005 [Consulta: 20 juny 2007].  (anglès)
  19. Hoy, Helen «Dull, Simple, Amazing and Unfathomable: Paradox and Double Vision In Alice Munro's Fiction». Studies in Canadian Literature. University of New Brunswick, 5, 1, 1980 [Consulta: 20 juny 2007]. (anglès)
  20. Thacker, Robert, Review of Some other reality: Alice Munro's Something I've been Meaning to Tell You, by Louis K. MacKendrick. Journal of Canadian Studies, estiu del 1998. (anglès)
  21. Keegan, Alex «Munro: The Short Answer». Eclectica, 2, 5, agost/setembre 1998 [Consulta: 20 juny 2007]. (anglès)
  22. Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni, Club Editor
  23. Massa felicitat, Club Editor
  24. Estimada vida, Club Editor

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Alice Munro
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alice Munro Modifica l'enllaç a Wikidata