John Maxwell Coetzee

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

John Maxwell Coetzee
	;
Biografia
Naixement	9 febrer 1940 (84 anys); Ciutat del Cap (Unió Sud-africana)
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Ciutat del Cap ; Universitat de Texas a Austin ; Universitat d'Adelaide
Activitat
Camp de treball	Novel·la
Lloc de treball	Ciutat del Cap ; Bracknell ; Londres ; Adelaida ; Buffalo
Ocupació	lingüista, professor d'universitat, poeta, escriptor, prosista, guionista, assagista, llibretista, traductor, novel·lista, crític
Ocupador	Universitat de Ciutat del Cap (1972–2000) ; Universitat de Buffalo (1968–1971) ; Universitat Nacional del General San Martín ; Universitat de Chicago ; IBM ; Universitat Harvard
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Reial Societat de Literatura
Influències	William Faulkner
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1983) Vida i època de Michael K ;
Localització dels arxius	Centre Harry Ransom [ MS-00842] ;
Premis	Premis (2005) Orde Daurat de Mapungubwe; (2003) Premi Nobel de Literatura; (1999) Premi Booker, per l'obra Desgràcia; (1987) Premi Jerusalem; (1985) Premi Femina estranger; (1983) Premi Booker, per l'obra Vida i època de Michael K; (1981) Premi Memorial Geoffrey Faber; (1980) Premi Memorial James Tait Black; Orde de Mapungubwe; Cavaller de les Arts i les Lletres; Membre de la Reial Societat de Literatura ;

John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 1940) és un escriptor australià, d'origen sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2003.^[1]

És un dels escriptors en llengua anglesa més ben valorats per la crítica.^[2]^[3]^[4]^[5] Ha guanyat per partida doble el premi Booker, per triplicat el CNA Prize, el premi Jerusalem, el Prix Femina étranger, i el premi internacional de ficció del The Irish Times, així com altres guardons i doctorats honoris causa.^[2]^[6]

Viu a Austràlia des del 2002 i va obtenir-ne la ciutadania el 2006.^[2]^[7] Viu a Adelaide.

Biografia

Va néixer el 9 de febrer del 1940 a Ciutat del Cap i va passar la infantesa i la primera etapa formativa entre la seva ciutat natal i Worcester, de la província de Cap Occidental. Després d'estudiar en una escola catòlica, va estudiar anglès i matemàtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es graduà el 1960 i 1961, respectivament.

Als inicis de la dècada del 1960, es va desplaçar a Londres (Anglaterra), on va treballar durant algun temps com a programador informàtic per a la companyia IBM. Posteriorment, realitzà un postgrau en literatura a la Universitat de Texas (EUA), i fou professor de llengua i literatura anglesa a la Universitat de Buffalo. El 1984, retornà al seu país, en què fou professor de literatura anglesa a la Universitat de Ciutat del Cap, fins a la seva jubilació l'any 2002. En l'actualitat, exerceix funcions d'investigador en el Departament d'Anglès de la Universitat d'Adelaida (Austràlia). Coincidint amb la Setmana Literària d'Adelaida de l'any 2006, Coetzee va rebre la nacionalitat australiana, sense que això l'hagi allunyat de Sud-àfrica, el seu lloc de naixement i on transcorre gran part de la seua obra.

Obra literària

En les seves obres, marcades per un estil simbòlic i metafòric, qüestiona el règim de l'apartheid i qualsevol tipus de racisme, i explora les seves negatives conseqüències en l'ésser humà i la seva societat. Critica la violència contra altres humans o contra els animals i la infligida en nom de diverses menes d'ideologia. És un dels màxims exponents del corrent postmodernista.

Va ser el primer escriptor guardonat en dues ocasions amb el Premi Booker, el més prestigiós de la literatura en llengua anglesa, l'any 1983 per Life & Times of Michael K i el 1999 per Disgrace.

L'any 2003, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que retrata d'innombrables maneres la sorprenent implicació del foraster, i esdevingué el quart africà a obtenir aquest reconeixement.

Obres

Novel·les

1974: Dusklands
1977: In the Heart of the Country
1980: Waiting for the Barbarians (edició en català: Esperant els bàrbars. Traducció de Xavier Rello Andreu. Barcelona: Edhasa, 1988. ISBN 8435033805)
1983: Life & Times of Michael K (edició en català: Vida i època de Michael K. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2003. ISBN 8429753648)
1986: Foe (edició en català: Foe. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 8429754652)
1990: Age of Iron^[8] (edició en català: L'edat de ferro. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 8429751106)
1994: The Master of Petersburg
1999: Disgrace (edició en català: Desgràcia. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Columna, 2000. ISBN 8483003775)
2003: Elizabeth Costello (edició en català: Elizabeth Costello. Traducció d'Albert Nolla. Barcelona: Empúries, 2004. ISBN 8497870328)
2005: Slow Man (edició en català: Home lent. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 8429756655)
2007: Diary of a Bad Year (edició en català: Diari d'un mal any. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2007. ISBN 8429760415)
2013: The Childhood of Jesus (edició en català: La infantesa de Jesús. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2013. ISBN 9788429775815)
2016: The Schooldays of Jesus (edició en català: Els dies d'escola de Jesús. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2017. ISBN 9788429769852)

Narrativa (una tria)

1999: The Lives of Animals (edició en català: Les vides dels animals. Traducció de Concepció Iribarren. Barcelona: Empúries, 2001. ISBN 8475968058)
2014: Three Stories (inclou «A House in Spain», publicat originàriament el 2000; «Nietverloren», publicat originàriament amb el títol «The African Experience» el 2002; i «He and His Man», publicat originàriament el 2004)

Autobiografia

1997: Boyhood: Scenes from Provincial Life (edició en català: Infantesa: Escenes de la vida a províncies. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2006. ISBN 8429756760)
2002: Youth: Scenes from Provincial Life II (edició en català: Joventut: Escenes de la vida a províncies II. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2006. ISBN 8429758747)
2009: Summertime (edició en català: Temps d'estiu. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2010. ISBN 978-8429762983)
2011: Scenes from Provincial Life, revisió de l'autor de les tres obres autobiogràfiques anteriors publicada en un sol volum (edició en català: Escenes de la vida a províncies. Traducció de Dolors Udina. Barcelona: Edicions 62, 2012. ISBN 9788429769869)

Assaigs

1984: Truth in Autobiography
1988: White Writing: On the Culture of Letters in South Africa
1992: Doubling the Point: Essays and Interviews
1997: Giving Offense: Essays on Censorship
2002: Stranger Shores: Literary Essays, 1986-1999
2007: Inner Workings: Literary Essays, 2000-2005
2013: Here and Now: Letters, 2008-201, recull de cartes intercanviades amb Paul Auster (edició en català: Ara i aquí: Cartes, 2008-2011. Traducció de Dolors Udina i Albert Nolla. Barcelona: Edicions 62, 2012. ISBN 9788429769883)
2015: The Good Story: Exchanges on Truth, Fiction and Psychotherapy (amb Arabella Kurtz)

Referències

↑ «John Maxwell Coetzee». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Head, Dominic. The Cambridge Introduction to J. M. Coetzee. Cambridge: Cambridge University Press, 2009, p. 1–2. ISBN 978-0-521-68709-6.
↑ O'Callaghan, Billy «Trying to unwrap the great Coetzee enigma». Irish Examiner, 22-06-2013. "His Cape ancestry begins as early as the 17th century with the arrival from Holland of one Dirk Couché..."
↑ «John Coetzee». Who's Who of Southern Africa. Arxivat de l'original el 30 juny 2017.
↑ «Coetzee's literary prowess becomes immortalised». UCT Alumni News. University of Cape Town, 2018, pàg. 16.
↑ «Oxford honours arts figures». BBC News, 21-06-2002.
↑ «JM Coetzee Became an Australian Citizen». Mail & Guardian, 06-03-2006.
↑ «L'edat de ferro». Diputació de Barcelona.

Enllaços externs

«John Maxwell Coetzee» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
(anglès) Bibliografia completa Arxivat 2004-04-04 a Wayback Machine..

[1] «John Maxwell Coetzee». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].

[Head-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Head, Dominic. The Cambridge Introduction to J. M. Coetzee. Cambridge: Cambridge University Press, 2009, p. 1–2. ISBN 978-0-521-68709-6.

[:1-3] O'Callaghan, Billy «Trying to unwrap the great Coetzee enigma». Irish Examiner, 22-06-2013. "His Cape ancestry begins as early as the 17th century with the arrival from Holland of one Dirk Couché..."

[Who's_Who-4] «John Coetzee». Who's Who of Southern Africa. Arxivat de l'original el 30 juny 2017.

[:2-5] «Coetzee's literary prowess becomes immortalised». UCT Alumni News. University of Cape Town, 2018, pàg. 16.

[:0-6] «Oxford honours arts figures». BBC News, 21-06-2002.

[M&G-7] «JM Coetzee Became an Australian Citizen». Mail & Guardian, 06-03-2006.

[8] «L'edat de ferro». Diputació de Barcelona.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Guardonats amb el Premi Nobel de Literatura
1901–1925	1901 Sully Prudhomme 1902 Theodor Mommsen 1903 Bjørnstjerne Bjørnson 1904 Frederic Mistral / José Echegaray 1905 Henryk Sienkiewicz 1906 Giosuè Carducci 1907 Rudyard Kipling 1908 Rudolf Eucken 1909 Selma Lagerlöf 1910 Paul Heyse 1911 Maurice Maeterlinck 1912 Gerhart Hauptmann 1913 Rabindranath Tagore 1914 1915 Romain Rolland 1916 Verner von Heidenstam 1917 Karl Gjellerup / Henrik Pontoppidan 1918 1919 Carl Spitteler 1920 Knut Hamsun 1921 Anatole France 1922 Jacinto Benavente 1923 W. B. Yeats 1924 Władysław Reymont 1925 George Bernard Shaw
1926–1950	1926 Grazia Deledda 1927 Henri Bergson 1928 Sigrid Undset 1929 Thomas Mann 1930 Sinclair Lewis 1931 Erik Axel Karlfeldt 1932 John Galsworthy 1933 Ivan Bunin 1934 Luigi Pirandello 1935 1936 Eugene O'Neill 1937 Roger Martin du Gard 1938 Pearl S. Buck 1939 Frans Eemil Sillanpää 1940 1941 1942 1943 1944 Johannes V. Jensen 1945 Gabriela Mistral 1946 Hermann Hesse 1947 André Gide 1948 T. S. Eliot 1949 William Faulkner 1950 Bertrand Russell
1951–1975	1951 Pär Lagerkvist 1952 François Mauriac 1953 Winston Churchill 1954 Ernest Hemingway 1955 Halldór Laxness 1956 Juan Ramón Jiménez 1957 Albert Camus 1958 Borís Pasternak 1959 Salvatore Quasimodo 1960 Saint-John Perse 1961 Ivo Andrić 1962 John Steinbeck 1963 Giorgos Seferis 1964 Jean-Paul Sartre (premi no acceptat) 1965 Mikhaïl Xólokhov 1966 Xemuel Yossef Agnon / Nelly Sachs 1967 Miguel Ángel Asturias 1968 Yasunari Kawabata 1969 Samuel Beckett 1970 Aleksandr Soljenitsin 1971 Pablo Neruda 1972 Heinrich Böll 1973 Patrick White 1974 Eyvind Johnson / Harry Martinson 1975 Eugenio Montale
1976–2000	1976 Saul Bellow 1977 Vicente Aleixandre 1978 Isaac Bashevis Singer 1979 Odisseus Elitis 1980 Czesław Miłosz 1981 Elias Canetti 1982 Gabriel García Márquez 1983 William Golding 1984 Jaroslav Seifert 1985 Claude Simon 1986 Wole Soyinka 1987 Joseph Brodsky 1988 Naguib Mahfuz 1989 Camilo José Cela 1990 Octavio Paz 1991 Nadine Gordimer 1992 Derek Walcott 1993 Toni Morrison 1994 Kenzaburō Ōe 1995 Seamus Heaney 1996 Wisława Szymborska 1997 Dario Fo 1998 José Saramago 1999 Günter Grass 2000 Gao Xingjian
2001–present	2001 V. S. Naipaul 2002 Imre Kertész 2003 John Maxwell Coetzee 2004 Elfriede Jelinek 2005 Harold Pinter 2006 Orhan Pamuk 2007 Doris Lessing 2008 J. M. G. Le Clézio 2009 Herta Müller 2010 Mario Vargas Llosa 2011 Tomas Tranströmer 2012 Mo Yan 2013 Alice Munro 2014 Patrick Modiano 2015 Svetlana Aleksiévitx 2016 Bob Dylan 2017 Kazuo Ishiguro 2018 Olga Tokarczuk 2019 Peter Handke 2020 Louise Glück 2021 Abdulrazak Gurnah 2022 Annie Ernaux 2023 Jon Fosse

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Europeana (1)