Annie Ernaux

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnnie Ernaux
Annie Ernaux.jpg
Biografia
Naixement (fr) Annie Duchesne
1r setembre 1940 (79 anys)
Lillebonne
Formació Universitat de Rouen
Universitat de Burdeus
Activitat
Ocupació Escriptora i diarista
Obra
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata

Annie Ernaux (Lillebone 1940) professora i escriptora francesa, amb una obra essencialment autobiogràfica i amb un fort contingut sociològic. Premi Marguerite-Yourcenar de 2017 pel conjunt de la seva obra.[1]

Biografia[modifica]

Annie Ernaux va néixer l'1 de setembre de 1940 a Lillebone, (Seine-Maritime), però va passar els seus primers anys a Yvetot a la Normandia,[2] on els seus pares tenien un cafè i botiga de comestibles.[3] Va estudiar Literatura Moderna a Rouen i va ser professora a Annecy i a Pontoise.[4]

En la seva primera novel·la "Les Armoires vides" (1964) ja anunciava el caràcter autobiografic d'una part important de la seva obra, on s'aborden temes com l'ascensió social dels seus pares (La Place, La Honte), el seu matrimoni (La Femme gelée), les seves relacions amoroses (Passion simple, Se perdre) o la malaltia i la mort de la seva mare (Je ne suis pas sortie de ma nuit, Une femme). [2]

Durant les eleccions presidencials franceses de l'any 2012 va donar suport al candidat del Front de l'Esquerra, Jean-Luc Mélenchon.[5]

Algunes de les seves obres s'han adaptat al cinema:[6]

  • 1981: Droit de réponse: l'esprit de contradiction (sèrie de televisió).
  • 2008: L'autre, adaptació de L'occupation,dirigida per Patrick-Mario Bernard i Pierre Trividic.
  • 2014: Mon Week-end au centre commercial, dirigida per Naruna Kaplan de Macedo.

Obres més destacades[modifica]

  • Les armoires vides (1974)
  • Ce qu’ils disent ou rien (1977)
  • La femme gelée (1981)
  • La place (1983)
  • Une femme (1988)
  • Passion simple (1991). Traduïda al català per Xavier Pamies. "Pura Passió", Llibres de l'ïndex .Barcelona 1992.
  • Journal du dehors (1993)
  • Je ne suis pas sortie de ma nuit (1996)
  • La honte (1997)
  • L’événement (2000)
  • La vie extérieure (2000)
  • Se perdre (2001)
  • L’occupation (2002)
  • L’usage de la photo (2005)
  • Les années (2008)
  • Écrire la vie (2011)
  • L’autre fille (2011)
  • Regarde les lumières mon amour (2014)
  • Mémoire de fille (2016)

Premis[modifica]

  • 1984 - Prix Renaudot, La Place
  • 2008 - Prix Marguerite-DurasLes Années
  • 2008 - Prix François Mauriac de la Région Aquitaine, Les Années
  • 2008 - Prix de la langue française, pel conjunt de la seva obra
  • 2014 - Doctor honoris causa per la Universitat de Cergy-Pontoise
  • 2017 - Premi Marguerite-Yourcenar pel conjunt de la seva obra

Referències[modifica]

  1. «Que signifie "recevoir un prix", par Annie Ernaux» (en francès), 12-12-2017. [Consulta: desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «Annie Ernanux» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  3. «Annie Ernaux. Biographie sélective» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  4. «Annie Ernaux» (en francès), Octubre 2014. [Consulta: desembre 2017].
  5. «Biographie d'Annie Ernaux» (en francès). [Consulta: desembre 2017].
  6. «Annie Ernaux. Biography» (en francès). [Consulta: desembre 2017].