Nadine Gordimer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaNadine Gordimer
Nadine Gordimer 01.JPG
Nadine Gordimer
Biografia
Naixement 20 de novembre de 1923
Springs, Unió Sud-africana
Mort 14 de juliol de 2014(2014-07-14) (als 90 anys)
Johannesburg, Sud-àfrica
Religió Ateisme
Educada a Universitat del Witwatersrand
Activitat
Camp de treball Poesia
Ocupació Escriptora
Ocupador Universitat Harvard
Gènere artístic Novel·la
Obra
Obres destacables The Conservationist Tradueix
A Sport of Nature Tradueix
The Pickup Tradueix
July's People Tradueix
Burger's Daughter Tradueix
Get a Life Tradueix
Família
Cònjuge Gerald Gavron Tradueix (1949–1952)
Reinhold Cassirer (1954–2001)
Fill/a
Pares Isidore Gordimer TradueixHannah Gordimer Tradueix
Premi rebut

IMDB: nm0329919
Modifica dades a Wikidata

Nadine Gordimer FRSL (Springs, Transvaal, Unió Sud-africana, 20 de novembre de 1923 - Johannesburg, Sud-àfrica, 14 de juliol de 2014) fou una escriptora sud-africana en llengua anglesa guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1991.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer el 20 de novembre de 1923 a la ciutat sud-africana de Springs,[3] situada prop de la ciutat de Johannesburg, filla d'immigrants jueus d'origen lituà i britànic. Va iniciar els seus estudis universitaris a la Universitat de Witwatersrand de literatura anglesa, però no els finalitzà mai i es va dedicar per complet a l'escriptura. El 1951 inicià la seva col·laboració amb el diari The New Yorker, on escriví articles periodístics així com petits relats que li permeteren guanyar certa fama en el gran públic. Morí el 14 de juliol de 2014 a Johannesburg[4] mentre dormia a casa seva, acompanya dels seus fills.[2]

Obra literària[modifica]

Nadine Gordimer i David Grossman.

Gordimer ha arribat al reconeixement internacional per uns treballs que en la seva major part s'ocupen de les seves idees polítiques així com de les tensions morals i psicològiques del seu país. Virtualment tots els seus treballs tracten sobre l'amor i la política, particularment referents al problema racial.

Publicà la seva primera obra l'any 1953 The Lying Days, però no fou fins al 1974 que arribà al públic majoritari gràcies a la seva obra The Conservationist, que fou guardonada aquell any amb el Premi Booker.

L'any 1991 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per la seva èpica i magnífica escriptura - en paraules d'Alfred Nobel - que ha estat de gran benefici per a la humanitat.

Obra publicada[3][modifica]

Ficció
  • 1953: The Lying Days
  • 1958: A World of Strangers
  • 1963: Occasion for Loving
  • 1966: The Late Bourgeois World
  • 1970: A Guest of Honour
  • 1974: The Conservationist
  • 1979: Burger's Daughter
  • 1982: July's People
  • 1987: A Sport of Nature
  • 1990: My Son's Story
  • 1994: None to Accompany Me
  • 1998: The House Gun
  • 2001: The Pickup
  • 2005: Get a Life
  • 2007: Beethoven Was One-Sixteenth Black
  • 2013: No Time Like the Present
Assaigs
  • 1988: The Essential Gesture: Writing, Politics and Places
  • 1973: The Black Interpreters
  • 1995: Writing and Being: The Charles Eliot Norton Lectures
Històries curtes
  • 1949: Face to Face
  • 1952: The Soft Voice of the Serpent
  • 1956: Six feet of the Country
  • 1965: Not for Publication
  • 1970: Livingstone's Companions
  • 1975: Selected Stories
  • 1978: No Place Like: Selected Stories
  • 1980: A Soldier's Embrace
  • 1984: Something Out There
  • 1984: Correspondence Course and other Stories
  • 1988: The Moment Before the Gun Went Off
  • 1991: Jump: And Other Stories
  • 1992: Why Haven't You Written: Selected Stories 1950-1972
  • 1992: Something for the Time Being 1950-1972
  • 2003: Loot: And Other Stories
Teatre
  • 1949: The First Circle

Activisme social[modifica]

A partir de la dècada del 1960 es convertí en una ferma defensora d'abolir el sistema d'apartheid existent al seu país. Membre del Congrés Nacional Africà (ANC) quan aquesta organització encara era il·legal, fou una ferma defensora de la sortida de la presó del seu amic Nelson Mandela i una de les primeres persones que estigueren amb ell a la seva sortida l'any 1990.

Durant la dècada del 1990 fou una de les més fermes activistes del moviment contra la sida i del control d'aquesta malaltia entre els més desafavorits, especialment en el seu país i a tot el continent africà.

Referències[modifica]

  1. «Nadine Gordimer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Mor la Nobel Nadine Gordimer, consciència de la literatura sud-africana». 324.cat, 14-07-2014. [Consulta: 15 juliol 2014].
  3. 3,0 3,1 «S'ha mort l'escriptora Nadine Gordimer, lluitadora contra l'apartheid». Vilaweb.cat, 14-07-2014. [Consulta: 22 agost 2016].
  4. «SA novelist Nadine Gordimer dies» (en anglès). Channel24.co.za, 14-07-2014. [Consulta: 15 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Nadine Gordimer
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nadine Gordimer Modifica l'enllaç a Wikidata