Isaac Bashevis Singer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsaac Bashevis Singer

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(yi) יצחק זינגער Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juliol 1904 Modifica el valor a Wikidata
Leoncin (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1991 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Surfside (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCedar Park Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupaciótraductor, escriptor de literatura infantil, escriptor, guionista, periodista, esperantista, autobiògraf, novel·lista, prosista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1927 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorBard College Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaBashevis
Warszawski
D. Segal Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeAlma Wassermann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansEsther Kreitman i Israel Joshua Singer Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0801953 Allocine: 102436 Allmovie: p292178 TV.com: people/isaac-bashevis-singer IBDB: 6465
Musicbrainz: ebd9da91-82a6-41ad-a401-66b547e88787 Discogs: 518284 Find a Grave: 5780 Modifica el valor a Wikidata

Isaac Bashevis Singer (en ídix: יצחק באַשעװיס זינגער), nascut Icek Hersz Zynger,[1] (Leoncin, Imperi Rus, 21 de novembre de 1902 - Miami, 24 de juliol de 1991) fou un escriptor estatunidenc, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1978.

Biografia[modifica]

Va néixer el 14 de juliol de 1904 a la petita població de Leoncin, població situada prop de Varsòvia i que en aquell moment formava part de l'imperi Rus tot i que avui en dia forma part de Polònia. Segons el seu biògraf Paul Kresh, però, el mateix Singer donava per correcta la data del 21 de novembre de 1902 a Radzymin.[2] Amb tot l'any 2004 es va celebrar oficialment el centenari del seu naixement.

Singer era fill i net de rabins jueus i germà dels novel·listes Israel Joshua Singer i Esther Kreitman. Va créixer en el barri jueu de Varsòvia −en un escenari de pogroms recurrents−[3] on es parlava el ídix, i va estudiar al seminari d'aquesta ciutat.

L'any 1935, davant l'auge del nazisme i la seva amenaça pels jueus polonesos, va emigrar als Estats Units d'Amèrica,[3] país en el qual va començar a escriure com a periodista i columnista al diari The Daily Forward, un diari escrit pels jueus de Nova York en llengua ídix, llengua amb la qual va escriure gairebé tota la seva obra.

Morí el 24 de juliol de 1991 a la ciutat de Miami (Florida).

Obra literària[modifica]

Allunyat d'estils i modes literàries, Singer assolí en els seus relats crear un clima de veracitat al que apunten els problemes de la vida quotidiana jueva en els suburbis de Polònia i Nova York, tot això tractat amb una sàvia i indulgent ironia.

L'any 1973 fou guardonat amb el National Book Award pel seu llibre A Crown of Feathers and Other Stories, i el 1978 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu apassionat art narratiu amb el qual, amb unes arrels emmarcades en una tradició cultural juevo-polonesa, ha descrit unes condicions humanes universals de la vida.

Obra seleccionada[modifica]

títols de la seva edició en anglès
  • 1950: The Family Moskat
  • 1955: Satan in Goray
  • 1960: The Magician of Lublin
  • 1963: In my Father's Court, traduïda al català com A la llar d'un rabí
  • 1962: The Slave
  • 1966: Zlateh the Goat
  • 1967: The Fearsome Inn
  • 1967: Mazel and Shlimazel
  • 1967: The Manor
  • 1969: The Estate
  • 1969: The Golem
  • 1970: A Friend of Kafka, and Other Stories
  • 1970: Elijah The Slave
  • 1970: Joseph and Koza: or the Sacrifice to the Vistula
  • 1971: The Topsy-Turvy Emperor of China
  • 1972: Enemies, a Love Story, en la qual es basà la pel·lícula homònima dirigida per Paul Mazursky
  • 1972: The Wicked City
  • 1973: The Hasidim
  • 1974: A Crown of Feathers and Other Stories
  • 1975: Fools of Chelm
  • 1976: Naftali and the Storyteller and His Horse, Sus
  • 1976: A Little Boy in Search of God
  • 1978: Shosha
  • 1978: A Young Man in Search of Love
  • 1983: The Penitent
  • 1983: Yentl the Yeshiva Boy, en la qual es basà la pel·lícula homònima dirigida per Barbra Streisand
  • 1984: Why Noah Chose the Dove
  • 1988: The King of the Fields
  • 1991: Scum
  • 1992: The Certificate
  • 1994: Meshugah
  • 1997: Shadows on the Hudson

Referències[modifica]

  1. ↑ Florence Noiville. Isaac B. Singer: A Life (en anglès). Northwestern University Press, 2008, p. 65. ISBN 0810124823. 
  2. ↑ Paul Kresh, "Isaac Bashevis Singer, The Magician of West 86th Street, A Biography", The Dial Press, New York 1979, p. 390.
  3. ↑ 3,0 3,1 Cuentos judíos de la aldea de Chelm, dins de l'apartat El autor (pàgs. 8 i 9).

Bibliografia[modifica]

  • Singer, Isaac Bashevis. La casa de Jampol. Barcelona, Editorial Mondadori, 2003. ISBN 84-8306-528-2.
  • Singer, Isaac Bashevis. A la llar d'un rabí. Barcelona: Edicions 62, 1993. ISBN 84-297-3620-4. 
  • Singer, Isaac Bashevis. Cuentos judíos de la aldea de Chelm. Barcelona: Editorial Lumen S.A., 2002. ISBN 84-264-5055-5. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaac Bashevis Singer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isaac_Bashevis_Singer&oldid=31508385»