Rabí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

En el judaisme, un rabí (en hebreu רַבִּי, rabbí, pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu רָב, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.[1] El terme s'usa, juntament amb el de hakham o «savi» (en hebreu חָכָם), per denominar els savis jueus.[cal citació]

En hebreu l'expressió significa «mon mestre» o, més literalment, «mon major,» ja que el sufix pronominal -í denota possessiu de primera persona singular. Existeix igualment el terme rabenu, en hebreu רַבֵּינוּ, que denota el possessiu de primera persona plural.[cal citació]

Termes derivats[modifica]

«Rabinar» és un terme usat a l'edat mitjana per denominar la degollina feta per un xohet o escorxador segons el ritu jueu, que fa que la carn de l'animal es converteixi en caixer o apta per al consum.[2][3]

Referències[modifica]

  1. «Rabí». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 maig 2018]
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «rabinar». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. Faraudo de Saint-Germain, Lluís. «Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain». "rabinar". Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 maig 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rabí Modifica l'enllaç a Wikidata