Troyes

Troyes
Tipus	municipi francès
Lloc
	48° 17′ 56″ N, 4° 04′ 41″ E / 48.2989°N,4.0781°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Gran Est
Departament	Aube
Districte	Districte de Troyes
Cantó	cantó de Troyes-6
Capital de	Aube ; cantó de Troyes-6 ; Districte de Troyes ; cantó de Troyes-7 ; County of Troyes (en) (820–1125); comtat de Xampanya (1125–segle XII); canton de Troyes-4 (fr) (–2015); canton de Troyes-1 (fr) (–2015); canton de Troyes-2 (fr) (–2015); canton de Troyes-5 (fr) (–2015); canton de Troyes-3 (fr) (–2015); Cantó de Troyes-3 (2015–); Cantó de Troyes-5 (2015–); Cantó de Troyes-1 (2015–); Cantó de Troyes-2 (2015–); Cantó de Troyes-4 (2015–)
Població humana
Població	62.088 (2023) (4.703,64 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Troyes ; unitat urbana de Troyes
Superfície	13,2 km²
Banyat per	Sena
Altitud	116 m-100 m-126 m-110 m
Limita amb	La Chapelle-Saint-Luc ; Saint-André-les-Vergers ; Saint-Julien-les-Villas ; Saint-Parres-aux-Tertres ; Rosières-près-Troyes ; Les Noës-près-Troyes ; Pont-Sainte-Marie ; Lavau ; Sainte-Savine
Dades històriques
17 juliol 2015	Esdeveniment clau
17 juliol 2015	heat burst (en)
Organització política
• Batle	François Baroin
Identificadors descriptius
Codi postal	10000
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Tournai (1951–); Darmstadt (1958–); Alkmaar (1958–); Zielona Góra (1970–); Chesterfield (1973–); Brescia (2016–)
Lloc web	ville-troyes.fr

Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est. L'any 1999 tenia 60.958 habitants.

Troyes fou un bisbat i vescomtat del regne de França a l'edat mitjana. El vescomtat (regit pels bisbes) va passar a la corona francesa el 1284 i els bisbes van quedar limitats al seu paper religiós.

Patrimoni

Es tracta d'una ciutat que conserva el seu passat medieval i alhora ha sabut crear uns espais públics moderns i espaiosos. Passejant per Troyes passes dels seus carrers estrets, amb poca llum, a les seves noves places o al passeig vora el Sena.

La Catedral de Sant Pere i Sant Pau és gòtica i molt apreciada pels seus 1500 m² de vitralls.^[1]