Hasdai Cresques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHasdai Cresques
חסדאי קרשקש (hebreu)
Ceremony crescas jerusalem.JPG
Inauguració del carrer Hasdai Cresques a Jerusalem (gener 2011). A l'esquerra el professor Warren Harvey, un dels investigadors més actius en l'obra de Hasdai Cresques.
Nom original (he) חסדאי קרשקש
(es) Hasdai Crescas
(ca) Hasdai Cresques
Biografia
Naixement Vers 1340
Barcelona
Mort Vers 1410
Saragossa
Grup ètnic jueva
Religió Judaisme
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Teologia, filosofia
Professors Nissim ben Reuben Girondí
Alumnes Isaac ben Seshet Perfet i Joseph Albo
Influències Nissim ben Reuben Girondí
Obra
Obres destacables Or Adonai (1400 (Gregorià))
Modifica les dades a Wikidata

Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש (hebreu) - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu. Fou un reconegut filòsof i halaquista, o intèrpret de la llei jueva. Els seus postulats racionalistes sobre la llei natural i el lliure albir en fan un precursor de Spinoza.[1]

El cognom Cresques o Crescas era corrent entre els jueus de Catalunya i Mallorca i és una traducció a l'idioma romanç de l'hebreu Ṣemaḥ.[2]

Cresques es va formar a la coneguda escola talmúdica que tenia a Barcelona el destacat talmudista Nissim ben Reuben Girondí[3] i amb ell va ser empresonat l'any 1367,[4] encara que foren alliberats en poc temps, en demostrar-se la falsedat de l'acusació. L'any 1373 ja gaudia de gran prestigi, fins al punt que el rei Pere el Cerimoniós el requereix per a una decisió jurídica.[5]

L'any 1387 es va desplaçar a Saragossa. L'any 1391, en el pogrom de Barcelona va ser mort el seu únic fill. Hasdai Cresques va actuar com a restaurador, tant material com espiritual, del judaisme peninsular, molt malmès després de la catàstrofe de 1391. L'any 1393 rebé l'encàrrec de Joan I de restaurar les aljames, gairebé arruïnades, de Barcelona i València.[6]

Pel que fa a la seva obra, La refutació dels dogmes cristians (escrit en català entre 1397 i 1398, i traduït a l'hebreu el 1451)[7] es dedica a fer apologètica anticristiana.

La seva gran contribució a la filosofia jueva fou, però, Or Adonay (La llum del Senyor), obra que participa de la reacció contra la filosofia aristotèlica i on critica el pensament de Maimònides i Gersònides, seguint la tradició dels grans mestres jueus catalans Moixé ben Nahman (Bonastruc sa Porta), Salomó ben Adret i el seu propi mestre, Nissim ben Reuben.[8]

Referències[modifica]

  1. Harvey, pàgina 89.
  2. Millàs, pàgina 431.
  3. Harvey, pàgina xi.
  4. Roth data la detenció el 1370-1371. Feldman, pàgina 58, diu que van ser dues detencions: una el 1367-1368 i l'altra el 1370.
  5. Millàs, pàgina 432.
  6. Millàs, pàgina 433.
  7. L'original català està perdut; només es conserva la traducció a l'hebreu de Sělomó ben Šemtob de 1451, editada en anglès per Lasker
  8. Millàs, página 435.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]