Isaac Lúria

De Viquipèdia
Infotaula de personaIsaac Lúria
Nom original(he) רַבּי יִצְחַק לוּרְיָא Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1534 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Jerusalem (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 1572 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Safed (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri vell de Safed Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórabí Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMoisès Cordovero i Iosef Alcastell Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHaim Vital Modifica el valor a Wikidata
Influències
Signatura
Isaac Luria signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Rabí Yishaq Lúria Aixkenazí (Jerusalem 1534 - Safed 1572), rabí i cabalista, és considerat com el pensador més profund del misticisme jueu d'entre els més grans i cèlebres, i el fundador de l'escola cabalística de Safed.[1][2]

És també conegut amb el pseudònim d'Arí Zal ha-Qadoix (el sant lleó de beneïda memòria: Arí significa "lleó" en hebreu, però aquí Arí prové de les sigles de ha-Elohí Rabbí Yishaq, el diví Rabí Isaac. Zal significa "la seva memòria beneïda".)

Biografia[modifica]

Isaac Lúria va néixer a Jerusalem, on el seu pare, asquenazita de l'Europa central, havia emigrat després de casar-se amb una sefardí.[3] Després de la mort prematura del pare, el jove Isaac fou educat per la seva mare, que emigrà a Egipte on el seu germà, Mordehai Frances, ric comerciant, s'havia instal·lat.

L'any d'aquest trasllat és dubtós. Segons el seu propi testimoni, hauria estudiat a Jerusalem amb el cabalista Kalonymos.[4] Tanmateix, la tradició oral situa la seva arribada a la casa del seu oncle a l'edat de set anys. Lúria estudià en una ieixivà sota la direcció de David ben Salomon ibn Abi Zimra i el seu successor. Es mostrà excepcionalment dotat, cobrint les seves necessitats gràcies al comerç i els negocis.[5][6]

Amb 15 anys es casà amb la filla del seu oncle, i els casats es retiraren a una illa deserta al Nil que pertanyia al seu oncle i ja sogre. Isaac Lúria es consagrà principalment al Zohar i a obres cabalístiques anteriors, portà una vida ascètica i començà a tenir visions.

El 1569, seguint una crida anterior, s'instal·là a Safed. Gaudint ràpidament d'una gran reputació de poeta místic, començà a ensenyar la Càbala en acadèmia i a predicar en les sinagogues. S'interessà especialment en les idees del rabí Moisès Cordovero, i estudià Càbala amb ell fins a la mort d'aquest.[7]

Ell mateix va morir a Safed, durant una epidèmia, dos anys més tard.

Isaac Lúria fou extremadament reverenciat, els seus deixebles li imputaren nombrosos miracles, i el consideraven com un sant (elohi, "diví", no és un terme honorífic freqüent en el judaisme. Pràcticament només s'aplica a ell).

Vida a Safed[modifica]

Lúria organitzà allà la vida dels seus deixebles, qui s'establiren en barris aïllats.

El matí del Sàbat organitzava processons per anar a recollir l'esperit etèric de la reina de Xabbat als camps veïns.

Després d'aquestes, Lúria donava en general explicacions sobre la seva doctrina.

La seva doctrina[modifica]

La seva concepció del món estava enormement influenciada per les qüestions que preocupaven la comunitat de l'època, traumatitzada per les expulsions d'Espanya i les accions criminals de la Inquisició. Isaac Lúria hi aportà explicacions sorprenents però coherents, i va entreveure la fi del patiment del poble jueu, el que explica l'èxit de les seves tesis, i la rapidesa amb la que s'estengueren. Sobre les massacres, la mort física no era més que una etapa i que la vida de cadascun sobre la terra tenia un objectiu. Explicà que les faltes dels hòmens taquen el Messies i retarden la seva vinguda. Posteriorment, un ritu de purificació permetria accelerar-la. Poden retenir-se tres conceptes clau de la seva doctrina:

  • El Tsimtsum o retirada (contracció): retirada de Déu d'una part del Món per deixar lloc a un buit on l'Etern, per intermediació d'un raig, procedirà a la Creació alimentant deu receptacles anomenats sefirot que seran la causa de la vida i de la Creació.
  • La Xevirat he-Kelim.
  • L'Adam Qadmon.

Referències[modifica]

  1. «Iṣḥāq Lúria». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-11-1987. [Consulta: 27 febrer 2022].
  2. Green, David B «1572: Father of Lurian Kabbala and Confidant of Elijah Dies» (en anglès). Haaretz, 25-07-2016.
  3. Fine, Lawrence. Physician of the Soul, Healer of the Cosmos: Isaac Luria and His Kabbalistic Fellowship (en anglès). Stanford University Press, 2003, p. 29. ISBN 978-0-8047-4826-1. 
  4. Patterson, David; Roth, John K. Fire in the Ashes: God, Evil, and the Holocaust (en anglès). University of Washington Press, 2012-03-15, p. 291. ISBN 978-0-295-80315-9. 
  5. Douer, Alisa. Egypt - The Lost Homeland: Exodus from Egypt, 1947-1967: The History of the Jews in Egypt, 1540 BCE to 1967 CE (en anglès). Logos Verlag Berlin GmbH, 2015-09-25, p. 64. ISBN 978-3-8325-4052-4. 
  6. Cohn-Sherbok, Dan. Fifty Key Jewish Thinkers (en anglès). Routledge, 2007-06-11, p. 130. ISBN 978-1-135-98373-4. 
  7. Claro, Andrés. La inquisición y la cábala: un capítulo de la diferencia entre ontología y exilio (en castellà). Lom Ediciones, 2009, p. 233. ISBN 978-956-00-0058-3. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaac Lúria