Menachem Mendel Schneerson
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
El darrer rebe de Lubavitx, Rabbi Menahem Mendel Schneerson, (Mikolaiv, Ucraïna, 18 abril de 1902 [11 de Nissan][1] - Brooklyn, Nova York, 12 juliol de 1994) setè líder de la dinastia jasídica de Habad Lubavitx. Conegut també com el Rebe, és apreciat per la seva aportació al desenvolupament i fortificació del judaisme posterior a l'Holocaust. Per als seus centenars de milers de seguidors, simpatitzants i admiradors arreu del món, el Rebe és una de les figures jueves més importants del segle xx, i el responsable de despertar la consciència del judaisme mundial.[2]
Primers anys
[modifica]Menahem Mendel Schneerson va ser fill del cabalista i erudit talmúdic, Rabí Yossef Yitzchak Schneerson i la Rabanit Jana Schneerson aristocràtica filla d'una prestigiosa família de rabins. Era besnet i duia el nom del tercer Rebe de Habad, Rabí Menahem Mendel, el Tzemach Tzedek. En arribar al seu Bar mitsvà, va ser considerat un prodigi de la Torà i va passar la seva adolescència immers en l'estudi de la Torà.
El seu pare, era el rabí principal de Dnipropetrovsk[1] i va lluitar per defensar al poble jueu de la persecució comunista. El règim comunista el va jutjar i condemnar a l'exili en un remot poble a Kazakhstan, on va patir moltes penúries i va sucumbir a les malalties allà contretes. La seva mare, la Rabanit Jana (1880-1964), que va acompanyar al seu marit a l'exili, es va dedicar a fabricar tinta d'herbes, perquè Levi Itzhak pogués continuar escrivint els seus comentaris de la Càbala, i altres temes de la Torà en els marges dels seus llibres. Aquests llibres van aconseguir sortir de l'URSS, i els comentaris críptics van ser publicats als Estats Units.
Estudis i casament
[modifica]En 1928, Menahen Mendel va abandonar Rússia i va anar a Riga (Letònia). En 1929 es va casar, a Varsòvia, amb la seva cosina, Chaya Mushka Schneerson, filla del sisè Rebe de Habad, el rabí Iosef Itzhak Schneerson.[3] Poc després del seu matrimoni, va marxar a Berlín, on es va lliurar a l'estudi de la Torà, i va assistir com a oient a la Universitat de Berlín, on va adquirir coneixements generals de matemàtiques i filosofia.[4]
En 1933 es va traslladar a París, on va acabar els seus estudis d'enginyeria elèctrica, a l'escola especial d'obres públiques, construcció i indústria. En 1938, s'inscriu a la carrera de matemàtiques a la Universitat de La Sorbona.[4]
Arribada als Estats Units
[modifica]Dilluns 23 de juny de 1941 (28 de Sivan de 5701) Menahen Mendel i la seva esposa van arribar als Estats Units.[5] Allà trenballa per reforçar i disseminar la Torà, el judaisme en general, i els ensenyaments jasídics en particular, mitjançant l'establiment de tres organitzacions centrals del Moviment Lubavitx, sota el seu lideratge: Merkos Leinionei Jinuj (Organització Central per l'Educació), l'editorial Kehot Publication Society, i Machane Israel, el departament de serveis socials. Poc després de la seva arribada Menahen Mendel va començar a escriure les seves notes i comentaris sobre diversos tractats talmúdics, l'halacà, l'hassidisme i la Càbala, a més de respostes i aclariments referents a temes de Torà. El president Jimmy Carter va establir com a dia de l'educació als Estats Units el 18 d'abril data de l'aniversari de naixement Menahem Mendel.
Lideratge
[modifica]
El 1950, en morir el seu sogre, Menahem Mendel Schneerson va esdevenir líder del moviment Lubavitx.[6] Aviat les institucions i activitats de Jabad Lubavitx van aconseguir una nova dimensió. La filosofia de Jabad Lubavitx va ser traslladada a l'acció, amb l'obertura de centres de Lubavitx i Beit Jabad en milers de ciutats, i més de 100 campus universitaris a tot el món.
Malaltia i mort
[modifica]El 2 de març de 1992, (27 d'Adar I, 5752), mentre pregava davant la tomba del seu sogre i predecessor, Mehamem Mendel va patir una hemiplegia que va paralitzar el seu costat dret, i va perdre la capacitat de parlar. Va morir dos anys i tres mesos després, el 12 de juny de 1994 (3 de Tammuz de 5754) .[7]
Les restes de Menahem Mendel Schneerson i les del seu sogre, el sisè Lubavitcher Rebe, Rabí Iosef Itzjak Schneersohn reposen a l'Ohel, a Nova York. El terme ohel (literalment 'carpa') es refereix a l'estructura construïda sobre del lloc de repòs d'un tzadik, una persona justa i piadosa. Milers de persones van a l'Ohel per demanar que el Rebe intercedeixi per ells, i per rebre inspiració, vitalitat i orientació. També s'hi reben cartes (per correu postal, fax o correu electrònic) per a ser col·locades a l'Ohel.[8]
Referències
[modifica]- 1 2 www.es.chabad.org
- ↑ www.es.chabad.org
- ↑ www.es.chabad.org
- 1 2 www.es.chabad.org
- ↑ www.es.chabad.org
- ↑ www.ed.chabad.org
- ↑ ww.es.chabad.org
- ↑ «www.ohelchabad.org». Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 13 octubre 2014].
Enllaços externs
[modifica]- www.lubavitch.com (anglès)
- Rabins de Habad
- Jueus ucraïnesos
- Persones de Mikolaiv
- Alumnes de la Universitat de París
- Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín
- Alumnes de la Universitat Estatal de Sant Petersburg
- Morts a Manhattan
- Persones de l'óblast d'Odessa
- Jueus soviètics
- Jueus estatunidencs
- Religiosos estatunidencs
- Emigrants ucraïnesos
- Naixements del 1902
- Morts el 1994
- Enginyers soviètics
- Enginyers elèctrics estatunidencs
- Enginyers europeus
- Religiosos ucraïnesos