Judaisme ortodox

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jueu ortodox proveït de quipà, Tal·lit gadol i tefil·lín (filacteri), preparant-se per a un servei en una sinagoga.

El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista. Es distingeix d'elles per la seva adhesió rigorosa a la llei jueva (halacà). Tanmateix, la manca d'una autoritat doctrinal central, permet una certa variació en la pràctica religiosa.

D'acord amb la seva actitud envers la cultura contemporània, el judaisme ortodox es divideix de mena informal en judaisme ortodox modern, que cerca adequar fins a algun punt les seves pràctiques i estudis a la situació social contemporània, encara que és ferm respecte de l'halacà, el sionisme religiós que lliga el judaisme ortodox amb el sionisme i el judaisme haredí, que rebutja tota innovació que els seus líders consideren contrària a l'esperit de la Torà.

Les divisions doctrinals en aquest sentit no s'hi van fixar fins prop del segle XVIII, que sota l'influx de la il·lustració jueva uns certs sectors de la comunitat jueva van rebutjar la segregació imposada per les pràctiques religioses convencionals i van cercar integrar-se -malgrat l'aleshores dominant antisemitisme- a les comunitats nacionals, replantejant en termes moltes vegades racionalistes, les tradicions i les creences religioses. El rebuig a aquest moviment va definir l'ortodòxia.[1] L'ortodòxia és un moviment creat en el segle XIX en contra dels rabins i dirigents que assajaven maneres de fer compatible el judaisme i la modernitat.

Creences[modifica | modifica el codi]

El judaisme ortodox basa les seves creences en els tretze principis de fe de Maimònides:

  • L'existència de Déu.
  • La singularitat i unitat de Déu.
  • La naturalesa espiritual i abstracta de Déu.
  • L'eternitat de Déu.
  • Només a ell i no a un altre convé dirigir les nostres oracions.
  • La revelació pels seus profetes.
  • Moisès és el més gran i principal profeta.
  • Déu va lliurar la Llei al mont Sinaí.
  • Aquesta Llei no pot ser canviada.
  • Déu coneix els futurs actes humans.
  • Déu recompensa la bondat i castiga la maldat.
  • Déu enviarà a un Messies.
  • Déu ressuscitarà als morts.

Pràctica[modifica | modifica el codi]

El judaisme ortodox es guia principalment per l'Halacà o llei jueva especificada en el Talmud i codificada en el Xulhan Arukh. Aquests alhora es basen en la Torà,[2] la llei del Pentateuc. El judaisme ortodox és el que més segueix de tots els corrents del judaisme les lleis de la tradició oral, ja que aquesta va ser lliurada per Déu, i d'ella surten totes les lleis jueves.

La dona en el judaisme ortodox compleix un rol molt important, ja que segons aquest corrent, l'home necessita la dona (i no al revés), la dona es connecta constantment amb Déu, mentre que l'home ha de resar amb 10 persones per arribar al mateix nivell.

Poble jueu[modifica | modifica el codi]

Es considera que dels 13 milions de jueus actuals, el 10% són sefardites, el 30% són mizrahim, i el 53% són asquenazites, però en la pràctica existeixen diferents formes de judaisme: el ortodox, el conservador, el progressista, el reconstruccionista, i el reformista.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Judaisme ortodox Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Judaísmo ortodoxo» (en castellà). MediterráneoSur.com. [Consulta: 11 setembre 2012].
  2. «Judaísmo ortodoxo» (en castellà). Sefardíes.es. [Consulta: 11 setembre 2012].