Waw

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vau)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabets semítics
Alfabet bàsic
ʔ b g d h w
z y k l
m n s ʕ p
t͡sˤ q r ʃ t
Altres caràcters:
Alfabet àrab
ث خ ذ ض ظ غ
Altres caràcters:
Alfabet amhàric

La Waw (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅 en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.

La waw està present en Unicode com a U+05D5 ו hebrew letter vav.

En un principi, la waw representava el so /w/. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure les vocals [o] i [u]. En hebreu israelià modern, la waw pot representar la consonant v, la vocal [o] o la vocal [u].

No veieu bé alguns caràcters?

Origen[modifica | modifica el codi]

El nom waw deriva de la paraula semítica occidental per dir «ham» o «llança».

La lletra fenícia 𐤅 (waw) deriva d'un dels jeroglífics egipcis que representa una llança[1] i va donar lloc a les digamma (Ϝ) i ípsilon (Υ) gregues, les F, V, Y, U i W llatines i les Ѵ, У i Ў ciríl·liques.

egipci protosinaític fenici
𓌉 Proto-semiticW-01.svg 𐤅

Alfabet àrab[modifica | modifica el codi]

La wāw en la seva forma aïllada

En alfabet àrab aquesta lletra es diu الواو [al'waːw] (wāw). És la vint-i-setena (penúltima) lletra de l'alfabet àrab (sisena i amb un valor de 6 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[2] de la lletra fenícia waw.

fenici arameu siríac nabateu àrab
𐤅 𐡅 ܘ 06 waw.svg و

Representa el so /w/ o bé la /w/. A més, aquesta lletra s'utilitza per a allargar la vocal curta damma: (بو) [buː].

Aïllada Final Medial Inicial
و ـو ـو و

Altres variant d'aquesta lletra són:

ۋ ۆ ۉ ۈ ۊ ۏ

La wāw, a diferència de la majoria de lletres de l'alfabet àrab, no es lliga a la següent lletra de la paraula, d'aquí que la forma inicial coincideixi amb l'aïllada. De la mateixa manera, les formes medial i final coincideixen per ser una lletra que permet la lligadura amb la lletra precedent (sempre que aquesta no sigui àlif dāl, ḏāl, o zāy, que són les altres lletres que igual que la wāw, mai no es lliguen a la lletra posterior).

Representació, transcripció i transliteració[modifica | modifica el codi]

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar wāw.

A l'alfabet de xat àrab la wāw es transcriu com a [w], [uː]; i al SATTS la wāw transcriu com a w.

A la representació Unicode, waw ocupa el punt U+0648 amb el nom ARABIC LETTER WAW.[3]

A la codificació ISO 8859-6, el punt e8.[4]

Com a entitat HTML, es codifica com a &و

Alfabet hebreu[modifica | modifica el codi]

En hebreu s'escriu com a ו, nom complet en hebreu és וָו i transcrit com Vav.

Variants
Quadrada Manuscrita Raixí
ו Vau Vau

La lletra ו o vav és la sisena lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric de sis. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia waw.

Pronunciació[modifica | modifica el codi]

En un principi, la vau representava la consonant aproximant labiovelar sonora [w]. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure les vocals [o] i [u]. En hebreu modern, la vau pot representar la consonant fricativa labiodental sonora [v], la vocal [o] o la vocal [u].

Variants (amb Niqqud) Sense Niqqud Nom Valor fonètic Realització fonètica Exemple

ו

com lletra inicial:ו

Vav consonàntica
(En hebreu: Vav Itsurit ו׳ עיצורית)
/v/, /w/ v, w votar
William
com a lletra medial:וו
com lletra final:ו o יו

וּ

ו

Vav Xruka ([väv ʃruˈkä] / ו׳ שרוקה)
o
Xuruq ([ʃuˈruk] / שׁוּרוּק)
/u/ u suc

וֹ

ו

Vav Khaluma ([väv χäluˈmä] / ו׳ חלומה) o
Holam Male ([χo̞ˈläm maˈle̞] / חוֹלָם מָלֵא)
/o/ no

Simbolisme[modifica | modifica el codi]

Simbolitza el complet, redempció i transformació. El món físic va ser completat en sis dies i els objectes tenen 6 dimensions: amunt, avall, dreta, esquerra, endavant i enrere. Vav és garantia de redempció, conjunció i continuïtat, connexió, factor de conversió temporal, conversió entre angoixa i alegria i viceversa. Alegria futura. Denota angoixa en situacions passades.

El cabalista li dóna significat de "contacte", "connexió" a la vav, que és de notar també la seva pròpia funció gramatical en hebreu. Les lletres hebrees s'analitzen a través de les combinacions d'altres més bàsiques en l'àlefbet.[5]

Alfabet siríac[modifica | modifica el codi]

Madnḫaya Serṭo Esṭrangela Unicode
Syriac Eastern alap.svg Syriac Serta alap.svg Syriac Estrangela alap.svg ܘ
Waw Waw Waw Waw

En alfabet siríac, la sisena lletra és ܘ (en siríac clàssic: ܘܐܘ - waw). El valor numèric de la waw és 6. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia waw.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

So principal Mater lectionis
W O U

El so principal d'aquesta lletra és w, però aquesta lletra també s'utilitza per representar els sons o i u.[6]

Jeroglífic egipci[modifica | modifica el codi]

"Waw"
en jeroglífic
G43 o Z7

En jeroglífic egipci el so /w/ es pot representar de dues maneres. La primera és utilitzant el jeroglífic de "pollet de guatlla"; en aquest cas el so d'aquest jeroglífic serà / w / o / u /. La segona manera de representar-ho és utilitzant un "rínxol"; en aquest cas el so d'aquest jeroglífic serà / w / o / u̯ /.

En altres alfabets[modifica | modifica el codi]

Arameu Siríac Samarità Ugarític Fenici
𐡅 ܘ 𐎆 𐤅
Sud-aràbic Amhàric Àrab Hebreu
𐩥 و ו

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts Unicode[modifica | modifica el codi]

  • Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
  • Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Waw Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Jensen, Hans. Sign, Symbol, and Script. Nova York: G.P. Putman's Sons, 1969, p. 262-263. 
  2. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
  3. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFTaula Unicode de l'àrab.
  4. (anglès)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDFL'estàndar en PDF o paper (de pagament)
  5. «Alfabet hebreu».
  6. Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 20-21.