Fricativa labiodental sonora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fricativa labiodental sonora
v
Número AFI 129
Codificació
Entitat (decimal) v
Unicode (hex) U+0076
X-SAMPA v
Kirshenbaum v
Braille ⠧ (braille pattern dots-1236)
So

El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu [v] a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula. Està present a una bona part de les llengües occidentals.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • És un so de la parla fricatiu, perquè les dents, quan toquen el llavi inferior, produeixen una turbulència o fricció en la columna d'aire que ve dels pulmons.
  • És sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.
  • És una consonant oral.

En català[modifica | modifica el codi]

En català antic existia com a fonema i es representava amb la lletra v. Actualment, ha desaparegut en bona part del territori absort pel fenomen del betacisme. Aquest fonema només perviu actualment als parlars baleàrics i algueresos, part del valencià i part del català tarragoní, on es troba en franca regressió.

Pel que fa al so [v], als dialectes que mantenen /v/ apareix com a realització única d'aquest fonema; però a més, [v] també pot aparèixer com a al·lòfon en els casos següents:

  • Com a al·lòfon de /f/, a tots els dialectes, producte d'una sonorització, que s'esdevé quan /f/ es troba en posició de coda seguit de consonant sonora, com a bolígraf blau o afganesos.
  • Com a al·lòfon de /w/, en algunes àrees de Mallorca, quan /w/ apareix en posició intervocàlica com a cauen o a no ho ha dit.

Referències[modifica | modifica el codi]