Betacisme
El betacisme és un fenomen fonètic que consistix a pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dues consonants.[1]
És característic de les llengües iberoromàniques a excepció del portuguès i, en la nostra llengua, de part del valencià. Alguns han assenyalat la possibilitat d'una influència o substrat basc o ibèric en aquest sentit, ja que el fonema fricatiu labiodental sonor manca en aquest idioma. També són betacistes una part important de l'occità,[2] els dialectes portuguesos del nord, el sard i alguns dialectes italians del sud.
Quan s'observa el fenomen del betacisme, este apareix amb un al·lòfon fricatiu bilabial sonor ([β]), mentre que és absent en llengües que distingixen entre /b/ i /v/. Tot i que en neerlandès coexistixen els tres fonemes: /b/ (escrit 'b'), /v/ ('v') i /β/ ('w').
Betacisme en català[modifica]
En part sota la influència del castellà, i la immigració occitana dels segles xvi i xvii,[2] en català el betacisme ha anat creixent. Actualment subsistix la distinció entre /b/ i /v/ en alguns parlars valencians, a les Balears i al Camp de Tarragona. No obstant això, sembla que la distinció entre v i b va ser general arreu del País Valencià fins a principis del segle xix.
Referències[modifica]
- ↑ «betacisme», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
- ↑ 2,0 2,1 Moran, Josep. Treballs de lingüística històrica catalana. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 39. ISBN 8478265686.