Betacisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Expansió del betacisme a Castelló

El betacisme és un fenomen fonètic que consistix en pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dos consonants.[1]

És característic de les llengües iberoromàniques a excepció del portugués i, en la nostra llengua, de part del valencià i del balear. Alguns han assenyalat la possibilitat d'una influència o substrat basc o ibèric en aquest sentit, ja que el fonema fricatiu labiodental sonor manca en aquest idioma. També són betacistes una part important de l'occità,[2] els dialectes portuguesos del nord, el sard i alguns dialectes italians del sud.

Quan s'observa el fenomen del betacisme, este apareix amb un al·lòfon fricatiu bilabial sonor ([β]), mentre que és absent en llengües que distingixen entre /b/ i /v/. Tot i que en neerlandés coexistixen els tres fonemes: /b/ (escrit 'b'), /v/ ('v') i /β/ ('w').

Betacisme en català[modifica]

En part sota la influència del castellà, i la immigració occitana dels segles XVI i XVII,[2] en català el betacisme ha anat creixent. Avui dia subsistix la distinció entre /b/ i /v/ en alguns parlars valencians, a les Balears i al Camp de Tarragona. No obstant això, sembla que la distinció entre v i b va ser general arreu del País Valencià fins a principis del segle XIX.

Isoglosses del betacisme al País Valencià

Referències[modifica]

  1. «betacisme», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  2. 2,0 2,1 Moran, Josep. Treballs de lingüística històrica catalana. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 39. ISBN 8478265686. 

Enllaços externs[modifica]