La vocal tancada posterior no arrodonida és un so de la parla que es representa amb el signe [ɯ] en l'AFI. Aquest signe és una lletra m minúscula invertida, però considerant la relació d'aquest so amb el de la lletra u, es pot descriure com una u amb una pota de més. Informalment, aquest so també se l'anomena "u no arrodonida".
És una vocal perquè no hi ha obstrucció total del pas de l'aire.
És una vocal oral perquè no hi ha obertura del canal nasal.
És una vocal alta o vocal tancada perquè la base de la llengua puja a la posició més alta possible a tocar del paladar sense arribar a crear una constricció que faria considerar el so una consonant.
És una vocal posterior perquè la llengua s'enretira a la posició més enrere possible sense arribar a crear una constricció que faria considerar el so una consonant.
És una vocal no arrodonida perquè s'articula amb els llavis distesos, en la posició ordinària.
En català no existeix aquest so.
Una manera de descriure com pronunciar-lo és que cal posar els llavis per pronunciar una i, i sense moure els llavis, acabar pronunciant una u.
.svg)
