Vocal anterior

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.[1] L'alfabet fonètic internacional distingeix onze vocals anteriors, de les quals el català posseeix quatre: [i], [e], [ɛ] i [a].[2] La influència de les consonants que les precedeixen provoca sovint canvis fonètics que es reflecteixen en l'ortografia (per això determinades lletres canvien davant la E i la I, per exemple la Ç es transforma en C o la C en QU, etc.) La majoria de sistemes fonològics té com a mínim una vocal anterior.

Referències[modifica]

  1. «Els sons del català». Universitat de Barcelona, 2014. [Consulta: 9 desembre del 2015].
  2. Recasens i Vives, Daniel. «1.3.3 Classificació articulatòria de vocals». A: Fonètica descriptiva del català: assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX. volum 21 de Biblioteca Filològica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996, p. 22 ss. ISBN 9788472833128.