Mater lectionis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una mater lectionis (locució llatina que significa "mare de lectura", en hebreu אם קריאה) és una consonant d'un abjad (alfabet hebreu principalment) que s'empra per a transcriure vocals. En hebreu, les lletres que poden fer de matres lectionis són l'àlef א, la he ה, la vau ו i la iod י.

Origen de l'expressió[modifica]

L'ús d'aquesta locució s'atribueix generalment al gramàtic Agathius Guidacerius, referint-se al seu Peculium Agathi,[1] tal com ho va fer el gramàtic Gilbertus Genebrardus.[2] Tot i això, Guidacerius no parla de "mater lectionis" sinó de "matres, scilicet sermonis" (mares, ben entès de la parla).

Descripció[modifica]

La lectura de textos que usen un abjad com a sistema d'escriptura pot resultar difícil, puix que en un abjad només s'escriuen les consonants. Per aquest motiu s'empren matres lectionis: per a facilitar la lectura, tot i que les raons per les quals l'ús d'una determinada consonant indica la presència d'una determinada vocal apareixen relativament complexes. Poden ser de caràcter fonètic, etimològic o merament pràctic.

Ús[modifica]

Els casos més freqüents d'ús de matres lectionis són els de la vau i la iod per a les vocals [u]/[i] i [i]/[e] respectivament.

Exemples:

Lletra Nom Vocal (AFI) Exemple[3]
Hebreu AFI Català
א Àlef [a] פארן [paˈɾan] Paran (lloc)
[o] לא [lo] no
ה He [a] מלכה [malˈka] reina
[e] שדה [saˈde] camp
ו Vau [o] יואל [joˈʔel] Joel
[u] ברוך [baˈɾuχ] beneït
י Iod [i] דויד [daˈvid] David
[e] היכל [heˈχal] palau

Referències[modifica]

  1. Peculium Agathi, París, 1537.
  2. Eisagoge Gilberti Genebrardi benedict. : ad legenda & intelligenda rabbinorum commentaria, París, 1559.
  3. Paraules tretes del text bíblic i pronunciació en hebreu clàssic (que no correspon forçosament amb la de l'època de la redacció).