Levític

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llibres de la Torà
o el Pentateuc
Gènesi
Èxode
Levític
Nombres
Deuteronomi

El Levític és el tercer llibre de la Tanakh i de la Bíblia. El nom del llibre en català prové del grec (το) Λευιτικόν, (to) leuiticon, en referència a la tribu de Leví, la qual es convertiria en la tribu sacerdotal del poble hebreu. En hebreu, el nom és la primera paraula del text, Vayikra ויקרא, que significa "Ell va cridar".

Títol i autor[modifica | modifica el codi]

El llibre s'anomena Levític perquè es tracta, en essència, d'un manual religiós per a ús dels levites, sacerdots encarregats del culte, escollits d'entre els membres de la tribu Leví.

La tradició judeocristiana l'atribueix a la ploma del patriarca Moisès, com els altres llibres del Pentateuc.

Contingut[modifica | modifica el codi]

El contingut del llibre és el següent:

  • Una sèrie de lleis, relacionades amb els sacrificis i les ofrenes.
  • Una secció històrica sobre la consagració d'Aaron i els seus fills.
  • Lleis relacionades amb la puresa i els sacrificis per purgar i treure la impuresa.
  • Lleis de separació entre Israel i els pagans.
  • Lleis sobre la puresa personal dels sacerdots, els menjars sants, les ofrenes d'Israel i la celebració de les grans festes.
  • Promeses i advertències sobre l'obediència o desobediència dels manaments.

El llibre està escrit amb una estructura khiàstica, com la resta del e Pentateuc.

Naturalesa[modifica | modifica el codi]

És un recompte, manual o compendi dels sacrificis religiosos que Yahvéh ordena realitzar com a part de la litúrgia hebrea.

La síntesi de tots els holocausts mai s'havia intentat en la literatura jueva, i sens dubte va representar un esforç enorme per al redactor de Levític. Israel, com a poble obert a les influències externes gràcies a la seva peculiar ubicació geogràfica i als innombrables avatars històrics (guerres, invasions, migracions) que va patir, va rebre rituals religiosos dels cananeus, assiris, babilonis, caldeus i egipcis.

Però a més és un poble fortament tancat sobre si mateix en l'aspecte religiós i cultural, de manera que a totes aquestes circumstàncies s'uneixen rituals estrictament propis que provenen de la mateixa prehistòria.

Per enriquir, complicar i completar la història de la litúrgia hebrea, es va produir també el fenomen de la revelació a través de dos homes: Abraham que va afegir una fe i Moisès que li va atorgar un ordenament i una llei.

Amb tots aquests components es va forjar i va organitzar al Mont Sinaí l'adoració del Déu d'Israel i el Levític es va convertir en la seva descripció precisa i genuïna.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Levític