Llibre de Josuè

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreLlibre de Josuè
JoshuaSun Martin.jpg
Tipus text sagrat i llibre de la Bíblia
Detalls de l'obra
Personatges
Sèrie
Part de Bíblia, Tanakh, Antic Testament, Septuaginta, Neviïm i Antic Testament catòlic
Modifica les dades a Wikidata
Batalla de Jericó , episodi del Llibre de Josuè.

El llibre de Josuè és el sisè de la Tanakh hebrea, i de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana. En la Tanakh és el primer llibre dels Profetes, la secció que cobreix la història d'Israel des de la possessió de la Terra Promesa a la Captivitat Babilònica. Les tradicions jueves i cristianes admeten l'autoria del mateix Josuè, el successor de Moisès, qui va dirigir al poble d'Israel en la conquesta de la Terra Promesa, encara que els últims 5 versos hi van ser afegits pel sacerdot Finees. La crítica textual data l'escriptura efectiva del llibre entre els segles VII i VI aC.

Contingut[modifica]

El llibre de Josuè conté la història dels israelites des de la mort de Moisès a la mort de Josuè. Després de la mort de Moisès, Josuè, per virtut de la seva designació com a successor de Moisès, va rebre de Déu el manament de travessar el riu Jordà a l'oest, i començar la conquesta de la Terra Promesa. El llibre està dividit en tres parts:

  • La història de la conquesta de la terra (seguint el mandat de herem,[1] o anorreament de l'enemic infidel)
  • La distribució de la terra a les tribus, amb la designació de ciutats de refugi, la provisió als levites (que com a tribu sacerdotal no van rebre cap territori) i el retorn de les tribus de Rubén, Gad i la meitat de la tribu de Manassès als seus territoris designats a l'est del riu Jordà.
  • El comiat de Josuè, i la seva mort.

Anacronismes del Llibre de Josuè[modifica]

El llibre de Josuè documenta la conquesta i destrucció en el segle XIII aC de les ciutats de Laquix, Debir i Hazor. Algunes d'aquestes ciutats foren en realitat devastades abans o després del segle XIII aC:

  • Jericó fou arrasada en l'edat del bronze (1550 aC).
  • La destrucció d'Ai havia ocorregut 600 anys abans.
  • L'evidència arqueològica indica que el procés de conquesta de Canaan fou llarg i completat quan David conquerí el bastió jebusita de Jerusalem a inicis del segle X aC

Anàlisi[modifica]

El tema principal del llibre és la justícia de Déu amb qui li és fidel: a diferència de les plagues i tribulacions de llibres anteriors, aquí els jueus respecten els manaments divins i per tant reben la seva recompensa, en aquest cas en forma de terres.[2] La terra pot ser, però, font de conflictes, tant entre els mateixos israelites com amb els enemics, amb els quals no es mostra cap pietat. La designació de Josuè com a successor inaugura una dinastia reial i el jurament de fidelitat del seu poble remet a cerimònies de vassallatge o declaració de súbdit.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre de Josuè Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. J. P. U. Lilley, "Understanding the herem," Tyndale Bulletin 44 [1993] 171-173.
  2. Pressler, Carolyn (2002). Joshua, Judges and Ruth. Westminster John Knox Press.