Llibre dels Jutges

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreLlibre dels Jutges
Giovanni Antonio Pellegrini 001.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipustext sagrat, obra literària i llibre de la Bíblia Modifica el valor a Wikidata
Format per21
Obra derivadaSamsó i Dalila, L'encegament de Samsó, Jael i Sisera, Debora e Jaele, Jael i Sisera i Samsó traït per Dalila Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deTanakh, Neviïm, Antic Testament, Septuaginta, Antic Testament catòlic i Llibres històrics Modifica el valor a Wikidata

El llibre dels Jutges (en hebreu: שֹּׁפְטִים), és el setè llibre de la Tanakh i de l'Antic Testament cristià. El títol es refereix al contingut del llibre: la història dels jutges que van liderar i van guiar els israelites després de la mort de Josuè. Durant aquest període, les noves generacions israelites es van rebel·lar contra Déu, adorant déus falsos i participant en les seves pràctiques abominables (usualment sacrificis de nens o prostitució). Per causa d'això, els pobles veïns els van subjugar i oprimir; finalment, els israelites van retornar a Déu, varen cridar el seu nom, i Ell hi va enviar alliberadors. Després de la llibertat, les noves generacions d'israelites es van oblidar de Déu. El cicle es repeteix diverses vegades al llarg del llibre. Se'n desconeix l'autor, i tampoc se sap amb certesa l'època en què es va escriure. La cronologia que dóna és confosa.[1]

Referències[modifica]

  1. Nácar Fuster, Eloino; Alberto Colunga. Sagrada Bíblia: Jueces [introducció]. Madrid: Católica, 1964, p. 255. 

Vegeu[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre dels Jutges