Yehudà ha-Nassí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaYehudà ha-Nassí
Biografia
Naixement 135
Judea
Mort 217 (81/82 anys)
Seforis
Lloc d'enterrament Israel
Religió Judaisme
Activitat
Ocupació Nasí i rabí
Professors Ximon bar Yohaï i Simeon ben Gamliel II
Alumnes Abba Arika Tradueix i Shimó Bar Kappara
Obra
Obres destacables
Família
Fills Gamaliel III
Pare Simeon ben Gamliel II
Modifica les dades a Wikidata

Yehudà ha-Nassí (en català: Judà el Príncep) (en hebreu: רבי יהודה הנשיא) més conegut sota els sobrenoms de Rabí[1] (en hebreu: רבי) i Rabenu HaKadosh[2] (en hebreu: רבנו הקדוש) ("el nostre sant mestre"), és un Tanaïm (un savi de la Mixnà) de la cinquena generació (135 - fins a 220 EC). Fou un príncep (Nassí) (president del Sanedrí) del llinatge de Hillel l'Ancià, és a l'origen de la compilació de la Mixnà, clausurant així l'era dels Tanaïm cap els voltants del 200 EC.

Biografia[modifica]

Yehuda ha-Nassí neix, segons un Midraix sovint repetit, el dia mateix que el Rabí Akiva va morir màrtir.[3] El Talmud hi veu el resultat de la Divina Providència, Déu mateix va donar al poble jueu un nou dirigent d'envergadura, en el moment que un altre dirigent d'una altre generació desapareix.[4] Segons diu una tradició talmúdica, el rabí Judà va morir a Seforis, i fou enterrat a Bet Xearim. Una altra tradició de la Edat Mitjana situa la seva cova a Seforis.[5]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Adin Steinsaltz, Rabbi Yéhouda HaNassi, in Personatges del Talmud, pàg. 103-113, edicions Pocket, (ISBN 2-266-11129-9)
  • Victor Malka, Els Prudents del judaïsme: Vida i ensenyament, pàg. 161-171, coll. "Punts", ed. du Seuil, 2003, París, (ISBN 9782757802984)
  • Diccionari encyclopédique del judaïsme, sota la direcció de Geoffrey Wigoder, edicions del Cerf, (ISBN 2-204045411)
  • ((hebreu)) Iggeres Rav Sherira Gaon, traduïda i anotada pel Rav N.D. Rabinowich, H. Vagshal Publishing Ltd., Jerusalem 1991

Aquest article conté fragments pertanyents a la Jewish Encyclopedia de 1901-1906 (article « JUDAH I » per Solomon Schechter & Wilhelm Bacher), una obra que es troba ja en el domini públic.

Referències[modifica]

  1. Voir, par exemple, Pirke Avot 2:1
  2. T.B. Chabbat 118b ; Beitza 22b ; Sanhédrin 98b.
  3. Bereshit Rabba 58 ; Kohelet Rabba 1:10
  4. T.B. Kiddoushin 72b.
  5. Nahman, Avigad «The Tomb of Jacob's Daughters near Sepphoris» (en he). Eretz-Israel. Israel Exploration Society, 1, 1973.