Seforis
| ציפורי (he) صفورية (ar)  | |||||
| |||||
| Tipus | parc nacional, jaciment arqueològic, ciutat antiga, poble palestí deshabitat, assentament humà, poble i antic assentament | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Israel | ||||
| Districte | Districte del Nord | ||||
| Subdistricte | Sub-districte de Jezreel | ||||
| Consell regional | Consell regional de la Vall de Jizreel | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 16 km² | ||||
| Lloc web | parks.org.il… | ||||
Seforis o Sepforis (grec antic: Σεπφώρις, Sepphoris) fou una ciutat de Galilea, esmentada sovint per Flavi Josep i actualment un jaciment arqueològic d'Israel.
El jaciment es troba a la regió central de Galilea d'Israel, a 6 Km al nord-nord-oest de Natzaret.[1] Te una alçada de 286 metres sobre el nivell del mar i domina la vall de Beit Netofa.[2] El jaciment posseeix un llegat històric i arquitectònic ric i divers que inclou restes dels períodes hel·lenístic, romà, romà d'orient, islàmic primerenc, croades, mameluc i otomà.
Història
[modifica]Fou probablement un establiment militar assiri fundat al segle vii aC que va continuar sota babilonis, perses i selèucides. Fou ocupada pels macabeus el 104 aC i els jueus la van anomenar Tzippori.
Antígon de Judea hi va establir una guarnició per fer front Herodes el Gran, però aquest la va ocupar (37 aC). Herodes hi va residir ocasionalment, però va quedar dins del domini romà incorporat a la província de Síria. Després de la mort d'Herodes el 4 aC., un tal Judes, fill d'un bandit local, Ezequies, va atacar a Seforis, aleshores al centre administratiu de Galilea, i, saquejant la seva tresoreria i arsenal, va armar els seus seguidors en una revolta contra el govern d'Herodes. El governador romà a Síria, Var, és informat per Flavi Josep, potser en una exageració, ja que l'arqueologia no ha pogut comprovar els rastres de la conflagració: va incendiar la ciutat i va vendre els seus habitants com a esclaus.[3] La ciutat fou restaurada per Herodes Antipas que li va conferir estatus de ciutat independent (any 1) i la va anomenar Autocratis. Herodes el jove va establir a Seforis la residència reial i segurament es va dir Nerònies, abandonant la que fins aleshores havia estat la capital de Galilea, Tiberíades.[4][5]
El 66 no es va unir a la Gran Revolta Jueva i va obrir les portes als romans el 67. Llavors fou anomenada Eirenòpolis («ciutat de la pau»). Vers el 125 el nom fou canviat a Diocesarea, que després de la revolta de Bar Kochba (132–135) fou refugi de molts jueus i va esdevenir centre de vida espiritual jueva.[6]
El 363 fou destruïda per un terratrèmol però reconstruïda.[7] Vers el 635 fou ocupada pels àrabs. Durant el període àrab (amb un parèntesi de domini dels croats) i després otomà es va dir Saffuriya. Va passar als britànics el 1918 i fou part d'Israel el 1948.[8]
Les primeres excavacions es van fer el 1931 per Leroy Waterman.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Vivian, Tim. Other Voices, Other Rooms: Poems (en anglès). Wipf and Stock Publishers, 2020-03-12, p. 95. ISBN 978-1-7252-5869-3.
- ↑ Strange, James Francis; Longstaff, Thomas Richmond Willis; Groh, Dennis E. Excavations at Sepphoris: Volume One: University of South Florida Probes in the Citadel and Villa (en anglès). BRILL, 2006-11-30, p. 12. ISBN 978-90-474-0431-6.
- ↑ Cohen, Shaye J. D.. Josephus in Galilee and Rome: His Vita and Development As a Historian. BRILL, 2002.
- ↑ deSilva, David A. Archaeology and the World of Jesus (Archaeology and the New Testament): A Visual Guide (en anglès). Baker Books, 2025-09-09, p. 4-6. ISBN 978-1-4934-5166-1.
- ↑ Chancey, Mark «The Cultural Milieu of Ancient Sepphoris» (en anglès). New Testament Studies, 47, 2, 4-2001, pàg. 127–145. DOI: 10.1017/S0028688501000108. ISSN: 1469-8145.
- ↑ Casey, Maurice. Jesus of Nazareth: An Independent Historian's Account of His Life and Teaching (en anglès). A&C Black, 2010-12-30, p. 163,166-167. ISBN 978-0-567-64517-3.
- ↑ Fiensy, David A.; Strange, James Riley. Galilee in the Late Second Temple and Mishnaic Periods, Volume 2: The Archaeological Record from Cities, Towns, and Villages (en anglès). Fortress Press, 2015-11-01, p. 154. ISBN 978-1-5064-0195-9.
- ↑ Masalha, Nur. The Palestine Nakba: Decolonising History, Narrating the Subaltern, Reclaiming Memory (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2012-02-09, p. 129. ISBN 978-1-84813-972-5.
- ↑ Meyers, Eric M.; Netzer, Ehud; Meyers, Carol L. «Sepphoris: "Ornament of All Galilee"». The Biblical Archaeologist, 49, 1, 3-1986, pàg. 4–19. DOI: 10.2307/3209977. ISSN: 0006-0895.
