Antígon de Judea
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle I aC |
| Mort | 37 aC Antioquia de l'Orontes |
| Causa de mort | Decapitació |
| Rei de Judea | |
| Activitat | |
| Ocupació | Sacerdot |
| Família | |
| Família | macabeus |
| Pare | Aristòbul II |
| Germans | Alexandre Asmoneu |
Antígon de Judea (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.
A la mort del seu pare pels pompeians, Antígon fou expulsat del país per Antípater i els seus fills i no va poder rebre ajut dels partidaris de Juli Cèsar. Va fugir a Pàrtia i quan els parts van envair Judea el van col·locar al tron (40 aC). Herodes el gran, fill d'Antípater, va fugir a Roma on el senat li va reconèixer el títol reial mercès a la influència de Marc Antoni. Herodes va tornar a Judea assistit per un exèrcit romà dirigit per Gai Sosi que va combatre als parts. Antígon fou derrotat i Herodes va entrar a Jerusalem després d'un llarg setge. Antígon es va rendir a Sosi que el va entregar a Marc Antoni. Aquest el va fer executar com a delinqüent comú el mateix any 37 aC.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Antigonus king of Judaea a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 189
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antígon de Judea |