Antígon de Judea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntígon de Judea

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 80 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort37 aC Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Antioquia de l'Orontes Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbba Cave (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rei de Judà
40 aC – 37 aC
← Aristobul II de JudeaHerodes el Gran →
Summe Sacerdot d'Israel
40 aC – 37 aC
← Hircà IIAnanel → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAsmoneus Modifica el valor a Wikidata
PareAristobul II de Judea Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexandre Asmoneu i Alexandra Modifica el valor a Wikidata

Antígon de Judea (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.[1]

A la mort del seu pare pels pompeians, Antígon fou expulsat del país per Antípater i els seus fills i no va poder rebre ajut dels partidaris de Juli Cèsar. Va fugir a Pàrtia i quan els parts van envair Judea el van col·locar al tron (40 aC). Herodes el Gran, fill d'Antípater, va fugir a Roma on el senat li va reconèixer el títol reial mercès a la influència de Marc Antoni. Herodes va tornar a Judea assistit per un exèrcit romà dirigit per Gai Sosi que va combatre els parts. Antígon fou derrotat i Herodes va entrar a Jerusalem després d'un llarg setge. Antígon es va rendir a Sosi que el va entregar a Marc Antoni. Aquest el va fer executar com a delinqüent comú el mateix any 37 aC.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antígon de Judea