Kenzaburō Ōe

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaKenzaburō Ōe
Paris - Salon du livre 2012 - Kenzaburō Ōe - 003.jpg
Nom original 大江健三郎
Dades biogràfiques
Naixement 31 de gener de 1935 (82 anys)
Uchiko
Alma mater Universitat de Tòquio
Activitat professional
Ocupació Escriptor, novel·lista, assagista, guionista, catedràtic d'universitat i escriptor de ciència-ficció
Ocupador Universitat de Princeton
Universitat Lliure de Berlín
Gènere Novel·la
Moviment Naturalisme
Obra
Obres destacades A Personal Matter
The Silent Cry
Dades familiars
Fills Hikari Ōe
Premis i reconeixements

IMDB: nm0644192
Modifica dades a Wikidata

Kenzaburō Ōe (en japonès: 大江 健三郎) (Uchiko, Districte de Kita, Prefectura d'Ehime, Japó, 31 de gener del 1935) és un escriptor japonès que rebé el Premi Nobel de Literatura l'any 1994.

Biografia[modifica]

Kenzaburo Oe a l'Institut de Cultura Japonesa de Colònia (Alemanya) el 2008

Kenzaburō Ōe va néixer el 1935 a la ciutat d'Utxiko, una població situada a l'illa de Shikoku. Passà la seva infància en aquesta ciutat fins que, el 1954, es traslladà a Tòquio per iniciar la carrera de literatura francesa a la Universitat de Tòquio, i s'interessa per la literatura de Jean-Paul Sartre.

Obra literària[modifica]

La seva vocació literària parteix de la necessitat d'alleujar el desarrelament cultural i recuperar el que anomenà "la mitologia del meu poble". Les seves obres, influenciades fortament per la literatura francesa, nord-americana i la teoria literària, enganxen amb les idees polítiques, socials i filosòfiques incloent-hi les armes nuclears, el no-conformisme social i l'existencialisme. El seu estil és directe, de frases curtes i contundents, que es nodreix de poderoses imatges poètiques i abundants reflexions metafísiques.

El 1958, rebé el prestigiós Premi Akutagawa per la seva novel·la Shiiku, traduïda al català com La presa per Albert Nolla en Edicions de 1984 (2014),[1] en la qual narra les seves vivències infantils, i el 1967 el Premi Tanizaki per Manen gannen no futtoboru (El crit silenciós).

El 1963, va néixer el seu fill Hikari ('Llum'), discapacitat per una hidrocefàlia i autista. Aquest esdeveniment es va convertir en l'eix principal de la seva vida i de la seva obra, i títols com Kojinteki na taiken (Una qüestió personal, 1964), Mannen gannen futtoboru (El crit silenciós, 1967) i Warera no kyōki wo ikinobiru michi wo oshieyo (Digues-nos com sobreviure a la nostra bogeria, 1969) giren, en major o menor mesura, al voltant de la malaltia del seu fill.

L'any 1994, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura que amb la força poètica de la seva obra ha creat un món imaginari, en què la vida i el mite es condensen per a formar un quadre desconcertant dels problemes de l'ésser humà en els nostres dies.

Al setembre de 2012, es publicà per primera vegada una traducció catalana d'un llibre d'Ōe, Una qüestió personal, feta per Albert Nolla.[2]

Obra seleccionada[modifica]

  • 1958: Shisha no ogori
  • 1958: Memushiri kouchi
  • 1958: Miru mae ni tobe
  • 1963: Nichijo seikatsu no boken
  • 1964: Kojinteki na taiken
  • 1965: Hiroshima noto
  • 1967: Man'en gannen no futtoboru
  • 1969: Warera no kyoki o iki nobiru michi o oshieyo
  • 1970: Okinawa noto
  • 1978: Shosetsu no hoho
  • 1983: Atarashii hito yo, mezameyo
  • 1986: Natsukashii toshi e no tegami
  • 1986: M/T to mori no fushigi no monogatari
  • 1989: Jinsei no shinseki
  • 1990: Chiryo no to
  • 1993: Sukuinushi' ga nagura reru made
  • 1994: Yureugoku (Vashirēshon)
  • 1994: Ōinaru hi ni
  • 1995: Kaifukusuru kazoku
  • 2001: Torikae ko (Chenjiringu)
  • 2002: Ureigao no dōji
  • 2003: Ni hyaku nen no kodomo
  • 2005: Sayōnara, watashi no hon yo!

Referències[modifica]

  1. Serrahima, Xavier «Petita gran literatura». Cultura (El Punt Avui), 13-02-2015, p. 19.
  2. Article a Vilaweb, 16 de setembre de 2012

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kenzaburō Ōe Modifica l'enllaç a Wikidata