Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Infotaula d'organitzacióCentre de Cultura Contemporània de Barcelona
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Logotip CCCB.png
Edifici CCCB.jpg
Dades bàsiques
Abreviació CCCB
Tipus entitat centre cultural i museu d'art
Història
Fundació 25 febrer 1994
Fundadors Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona
Núm. visites 457.394 (2016)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Vicenç Villatoro i Lamolla
Xifres destacables
Pressupost 10.223.100 euros (2016)
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial
Facebook: CCCB.Barcelona Twitter: cececebe Instagram: el_cccb Youtube: UClYUCukgy0GG7SHLkx3-5Sg
Casa de la Caritat de Barcelona
Pati de les Dones.jpg
Dades (Edifici)
Tipus edifici
Part de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Arquitecte August Font i Carreras
Albert Viaplana
Josep Goday i Casals
Helio Piñón
Data de creació o fundació dècada del 1700
Característica
Estil arquitectònic arquitectura barroca, arquitectura neoclàssica i noucentisme
41° 23′ 03″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.38422222°N,2.16640833°E / 41.38422222; 2.16640833
Format per Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Bé cultural d'interès local
Identificador 40494
Modifica les dades a Wikidata

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (també conegut per les seves sigles CCCB) és un centre cultural situat al Raval de Barcelona.[1] És un espai per a la creació, la investigació, la divulgació i el debat de la cultura contemporània, on les arts visuals, la literatura, la filosofia, el cinema, la música i les arts escèniques s'interconnecten en un programa interdisciplinari.[2]

Un dels seus objectius és vincular el món acadèmic amb la creació i la ciutadania. Per fer-ho, organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, cicles de cinema, cursos, conferències, i fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatges, intentant generar debat, pensament i reflexió al voltant de la cultura contemporània, la ciutat i l'espai públic com també sobre els temes que vertebren l'actualitat.

A nivell orgànic, depèn d'un consorci públic creat conjuntament el 1988 entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament,[3] que financen el projecte amb un percentatge del 75% i 25%, respectivament.[4] Es va inaugurar el 1994 sota la direcció de Josep Ramoneda, que va estar al capdavant del Centre fins al 2011. Des de llavors el CCCB ha produït desenes d'exposicions i centenars de conferències, xerrades i presentacions de tota classe. La seva directora actual (2018) és Judit Carrera.[5]

Edificis[modifica]

El CCCB ocupa diversos edificis d'un antic convent. Ocupa l'estructura original de tres ales disposades en forma d'U al voltant d'un gran pati central, el Pati de les Dones, i l'edifici de l'antic teatre de la Casa de Caritat, situat a l'actual plaça de Joan Coromines. El Centre ocupa una àrea total de 15.000 m² dels quals 4.000 es destinen a sales d'exposicions. Compta a més amb un auditori, llibreria, diverses aules i sales amb aplicacions polivalents.

Casa de la Caritat[modifica]

Pati de les dones vist des del CCCB

Sobre una església del segle XII es va construir un convent de monges de Montalegre al segle XIII i més tard es va convertir en seminari conciliar dels jesuïtes, al segle XVI. Al segle XVIII s'hi van instal·lar una caserna militar i un correccional. Finalment, l'any 1802 el rei Carles IV hi va autoritzar la creació d'un establiment benèfic, l'hospici de la Casa de Caritat, per a l'acolliment de la població més desafavorida. Amb el temps, la Casa de Caritat es va autofinançar i va obtenir ingressos de fonts molt diverses: organitzant rifes, balls de màscares i corrides de toros, i també fabricant productes de primera necessitat, com ara galetes, agulles, pisa, fideus, cotó, espardenyes, roba, etc. Una de les activitats més rendibles va ser la concessió municipal del servei funerari, el 1838, i especialment la creació d'una de les impremtes més importants de la ciutat. Aquest sistema d'autofinançament es va poder aplicar impartint l'ensenyament d'oficis especialitzats (fusteria, ferreria, impressió, pastisseria, sabateria, etc.) dins la mateixa Casa. L'any 1868, l'establiment passà a dependre de la Diputació Provincial de Barcelona, gràcies a la llei de beneficència pública de 1853. Durant el breu període de la Generalitat republicana (1932-1936), la Casa de Caritat va dependre exclusivament del govern català; llavors s'hi van aplicar millores significatives, especialment en el tracte als asilats i en la laïcització del personal docent. La Casa de Caritat va deixar de funcionar l'any 1957, quan es va inaugurar la nova seu del barri de la Vall d'Hebron (Llars Mundet). El recinte de l'antiga Casa de Caritat comprenia un entramat d'edificis bastits en èpoques diferents, que havia arribat a allotjar més de dues mil persones.[6]

Als anys 90 els arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana van reformar i adaptar l'edifici per tal que acollís el CCCB. La reforma va merèixer els premis FAD d'Arquitectura i Ciutat de Barcelona d'Arquitectura l'any 1993. El seu projecte pretenia facilitar la circulació dels visitants i va substituir l'ala nord, que tanca l'antic edifici en forma d'U per un cos prismàtic de 30 metres d'alçada que conforma una façana vidrada que en la seva part més alta s'inclina sobre el pati a manera de gran ràfec. Aquest element ha esdevingut, amb el seu joc de reflexos, un mirall del paisatge i un mirador sobre la ciutat, i al mateix temps funciona com a zona de trànsit (vestíbuls, ascensors, escales). L'edifici actual consta de tres ales, envoltant el Pati de les dones en forma d'U, i té cinc pisos d'alçada. La façana exterior del carrer de Montalegre i les del pati conserven la decoració d'esgrafiats i aplicacions de majòlica realitzades entre els anys 1926-1929. Pel que fa als elements constructius característics de l'obra original, també es preservaren les voltes de maó de pla i els pilars de pedra. 

Teatre CCCB[modifica]

Teatre CCCB

El Teatre CCCB, inaugurat el 16 de març de 2011, és un espai polivalent per albergar activitats del CCCB. Disposa dues sales: la Sala Teatre, amb capacitat per a 500 persones i la Sala Raval, amb capacitat per a 170.[7] El Teatre CCCB neix de la reforma de l'antic teatre de Casa de Caritat, obra de l'arquitecte Josep Goday i Casals el 1912 i ubicat al número 21 del carrer Valldonzella.

Després d'un període d'abandonament, l'any 1968 va ser la seu del Club de Judo Sant Jordi creat per la Diputació de Barcelona, que va instal·lar un tatami de 600m2 que ocupava tot el pati de butaques.[8]

L'Espai està connectat amb la resta del CCCB a través d'un passadís subterrani. L'adequació d'aquest espai, de 3.164m m², comptà amb un pressupost inicial de 8 milions d'euros, aportats tres quarts dels quals per la Diputació de Barcelona i la resta per l'Ajuntament de Barcelona.[7] El projecte de remodelació va ser obra de l'estudi dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. L'edifici és considerat com a Bé immoble catalogat d'Interès Local (BCIL) amb una protecció B del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic.

L'edifici allotja dues sales polivalents: la Sala Teatre, amb un escenari de dimensions i ubicació variable i una dotació tècnica que permet la realització d'activitats diverses com ara projeccions de cinema, concerts, conferències, arts escèniques, etc. i amb capacitat fins a 500 persones. I la Sala Raval, amb un aforament de 170 persones, ubicada a la planta baixa. Admet també diferents formats d'activitat: projeccions, conferències, aula de treball, etc.

Història[modifica]

El 1989 un Consorci format per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona aprova la creació del CCCB, en el marc d'un projecte de rehabilitació del barri del Raval i dels seus edificis històrics, amb la intenció d'ubicar un complex de cultura contemporània a l'antiga Casa de Caritat.[6]

Etapa Ramoneda[modifica]

La direcció del Centre encarregà als arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, amb la col·laboració d'Eduard Mercader, el projecte de construcció de l'equipament cultural.[9] Les obres van començar el 1991 i el CCCB es va inaugurar oficialment el 25 de febrer de 1994, sota la direcció de Josep Ramoneda, que va estar al capdavant del Centre des que es va crear, el 1989, fins al 2011. Va néixer com una institució multidisciplinària dedicada a l'estudi de les ciutats i a tot el que d'elles se'n deriva. Ramoneda va marcar una línia de programació que volia reflexionar sobre l'art i la seva relació amb la realitat, les interaccions entre els creadors i les noves realitats urbanes, entre dinàmiques locals i dinàmiques globals, el debat sobre ciutat i sobre la cultura contemporània a Barcelona. Això es va materialitzar en desenes de projectes interdisciplinars i transversals, vinculats al coneixement, a les idees, a l'art i la creació contemporània. Amb els anys, tots aquests programes van convertir progressivament el CCCB en un dels centres de cultura contemporània de referència a nivell europeu.[10]

El març del 2011 el Centre va inaugurar el teatre, culminant així el projecte inicial. La rehabilitació d'aquest espai va costar uns 8 milions d'euros. El dia inaugural, tots els convidats van ser obsequiats amb una edició especial de la col·lecció Breus CCCB que recull la conferència d'Antonio Tabucchi El futur de l'atzar, i durant el cap de setmana següent es van fer unes jornades de portes obertes.[11]

El 16 de novembre de 2011 es va comunicar a Josep Ramoneda que el seu contracte com a director del centre no seria renovat el 2012. Els treballadors del centre van demanar un concurs públic per la successió al càrrec, concurs que no es va dur a terme.[12]

Etapa Sintes[modifica]

Ramoneda fou rellevat per Marçal Sintes, proper a l'entorn de la Fundació Catalanista i Demòcrata.[13][14] L'octubre de 2014 s'anuncià que Marçal Sintes seria substituït per Vicenç Villatoro.[15]

Etapa Villatoro[modifica]

Vicenç Villatoro accedeix al càrrec de director del CCCB el 15 de novembre del 2014. Aquell any el CCCB va fer 20 anys. Dins dels diversos actes de celebració es va mencionar que el següent repte del centre era esdevenir un espai absolutament integral, és a dir, físic i virtual alhora.[16] L'any següent, el 2015, el centre va tractar qüestions com l'habitatge i qüestions sobre el futur de l'espècie humana en un temps de canvi tecnològic,[17] i el 2016 va centrar-se més en l'espai privat, la vida quotidiana, les transformacions d'hàbits i de concepcions que es produeixen fora de l'espai públic. Es van tractar temes com la gestió del temps, l'envelliment, la relació entre el desig sexual i l'arquitectura, el repte del turisme, el paper de la ficció literària o les noves formes de consum audiovisual.[18]

El mes de febrer de 2018 fa pública la convocatòria d'un concurs internacional per decidir el proper director del centre. La promotora cultural Judit Carrera guanya el concurs i substitueix Vicenç Villatoro l'1 d'octubre del mateix any.

Programació[modifica]

Una exposició al CCCB

El CCCB centra la seva activitat en la investigació creativa i en la producció de coneixement mitjançant una sèrie de projectes centrals de producció pròpia, com les exposicions temàtiques i altres formats presencials i digitals: els debats internacionals, el CCCB Lab, la plataforma de literatura Kosmopolis, la línia d'activitat Beta: projectes que tracten de manera integrada la cultura del segle XXI i les grans transformacions de l'era digital; el projecte de cinema experimental Xcèntric, el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà, el Premi Internacional d'Innovació Cultural, la plataforma Arxiu CCCB i altres propostes i festivals associats.[19]

Treballa en xarxa amb agents i institucions internacionals, vinculat alhora amb artistes, col·lectius de creadors, comissaris i agents culturals independents de l'entorn de Barcelona, i dóna suport a les seves propostes per participar del seu capital creatiu i donar-los visibilitat. També investiga en noves propostes educatives, treballa formats de coneixement i producció en constant revisió crítica, cerca metodologies basades en el treball col·laboratiu i l'experimental que es materialitzen en convocatòries obertes i en processos de dinamització i mediació.[19]

EL CCCB treballa temes com els reptes de la societat del segle XXI, l'expansió de l'univers literari. La intersecció d'art, ciència, humanitats i tecnologia; l'hegemonia de la galàxia audiovisual; l'aposta per la investigació i la innovació cultural; el desafiament que representen els nous públics i l'emergència de noves comunitats físiques i virtuals. La renovació dels llenguatges i els lèxics, el renaixement del procomú; els reptes de la participació i la cocreació; les tensions entre privacitat i transparència; l'adveniment de nous models socials i polítics; els riscos i les oportunitats de la revolució científica i tecnològica.[19]

Exposicions i activitats[modifica]

Des del 1994 el CCCB ha programat més d'un centenar d'exposicions temporals. Ha tractat temes com la literatura i l'urbanisme. Algunes han sigut programades i comissariades per personal del centre i d'altres encarregades a experts. També acull exposicions o activitats com el World Press Photo, Festival Loop, Primavera Pro i Cursos de l'Institut d'Humanitats de Barcelona.

Projectes destacats[modifica]

  • El CCCB Lab és un departament del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) creat l'any 2010 i dedicat a la recerca, transformació i innovació en l'àmbit cultural. Té com a objectius investigar i proposar línies de contingut i formats de presentació públics, com una aposta pel coneixement obert, d'acord amb el context social i cultural actual. El seu blog[20] publica articles de reflexió, video-conferències i informes realitzats per especialistes en àrees com la innovació cultural, les relacions entre ciència i cultura, l'educació expandida, els entorns virtuals, el periodisme de dades o el Big Data. Segueix la línia de programació del Centre, que basa la seva activitat en l'experimentació dels processos creatius, adaptatius i productius des de la seva inauguració el 1994.[21][22]
  • XCèntric: Una altra iniciativa del CCCB és l'Arxiu XCèntric, un arxiu digital a l'abast del públic de cinema experimental i documental que recull més de 700 títols afins a la programació Xcèntric, El cinema del CCCB. La llista de produccions disponibles es pot consultar a través del web i veure-les en directe al mateix centre.
  • Kosmopolis: La Festa de la Literatura Amplificada és una trobada literària biennal que té lloc al centre. Es tracta d'unes jornades concebudes com una festa i/o laboratori on la literatura és la protagonista en tots els seus vessants.
  • Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà és un certamen biennal que vol reconèixer i fomentar la inversió de les administracions públiques en la creació, conservació i millora de l'espai públic urbà, entenent el seu estat com un clar indicador de la salut cívica i democràtica d'Europa.
  • Premi Internacional d'Innovació Cultural és un certamen biennal organitzat amb l'objectiu d'estimular projectes que explorin possibles escenaris culturals dels pròxims anys. S'activa com un nou espai de creació, producció i difusió de propostes amb la finalitat de desenvolupar solucions imaginatives davant dels reptes culturals del segle XXI.

Arxiu[modifica]

Arxiu del CCCB

EL CCCB disposa d'un arxiu multimèdia sorgit a partir del materials creats per la institució al llarg dels seus anys d'activitat. A l'arxiu es pot consultar una àmplia varietat de materials -documents, publicacions, arxius digitals, audiovisuals...- sobre temes clau de la cultura i la societat contemporànies, en actualització permanent. Al no tractar-se pròpiament d'un museu, el CCCB no disposa d'una col·lecció permanent, si no d'un fons d'arxiu on es conserva la documentació relacionada amb tots els projectes que s'han anat realitzant des de la seva inauguració. Aquest arxiu està a l'abast de tothom des de 2008.[23]

Publicacions[modifica]

El servei de publicacions del CCCB s'encarrega de reunir i editar els continguts generats per l'activitat del Centre. Des de l'any 1994 ha publicat més de 200 títols en diversos idiomes (majoritàriament català, castellà i anglès), que inclouen catàlegs d'exposicions, edicions de les millors conferències celebrades durant l'any (col·leccions Breus i Dixit), reculls de ponències (col·lecció Urbanitats), publicacions audiovisuals i digitals. Les publicacions contribueixen a la memòria escrita i visual del CCCB i constitueixen una font per a tots aquells que estan interessats en temes humanístics, artístics, literaris, urbanístics, sociològics, científics i filosòfics de la cultura contemporània. Se'n pot consultar una selecció a l'Arxiu CCCB.[24]

Directors[modifica]

Referències[modifica]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 20. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. «Què fem | CCCB». CCCB. [Consulta: 7 febrer 2018].
  3. El text refós dels Estatuts va ser publicat al BOPB núm. 152 de 26 de juny de 2003
  4. «Estatus del CCCB». CCCB. [Consulta: 11 octubre 2017].
  5. «El CCCB tria talent de casa: Judit Carrera» (en ca). Ara.cat.
  6. 6,0 6,1 «Què fem | CCCB». [Consulta: 11 octubre 2017].
  7. 7,0 7,1 «El CCCB estrena teatre amb la mirada posada en una nova programació d'arts escèniques». Diari Ara, 15-03-2011. [Consulta: 24 març 2011].
  8. «Homenaje a José Pons Fort». El Budoka, Abril 2016, pàg. 60-67.
  9. «Estudi arquitectònic del projecte» (en anglès). Mimoa, 2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
  10. Memòria 2001-2002
  11. Marimón, Sílvia «El relleu al capdavant d'un CCCB que va engegar Ramoneda». Ara [Barcelona], 20-12-2011, p.29. ISSN: 2014-010X.
  12. «Trabajadores del CCCB piden que el nuevo director se elija por concurso público "transparente"» (en castellà). La Vanguardia, 24-11-2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
  13. Marimon, Sílvia «Marçal Sintes dirigirà el CCCB». Diari Ara [Barcelona], 20-12-2011, p.28-29. ISSN: 2014-010X.
  14. «Centenares de personas arropan a Ramoneda en su despedida del CCCB» (en castellà). La Vanguardia, 20-12-2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
  15. Aragay, Ignasi «Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB». Diari Ara, 14-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].
  16. Memòria 2014. CCCB
  17. Vicenç Villatoro, Memòria 2015
  18. Vicenç Villatoro, Memòria CCCB 2016
  19. 19,0 19,1 19,2 «Línies de programació | CCCB». [Consulta: 11 octubre 2017].
  20. Blog del CCCBLAB
  21. «La revolunción cultural del procomún». El País, 28-12-2011 [Consulta: 9 octubre 2013].
  22. "Laboratorios en la cocina de la cultura", Elcultural.es 28/01/2011
  23. Redacció «El fons del CCCB, obert al públic». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 50. ISSN: 1695-2014.
  24. [1]
  25. «Què fem | CCCB». [Consulta: 28 maig 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata