Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCentre de Cultura Contemporània de Barcelona
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Barcelona - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).jpg
Dades base
Abreviació CCCB
Tipus entitat centre cultural
Història
Fundació 25 febrer 1994
Fundadors Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona
Núm. visites 457.394 (2016)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Vicenç Villatoro i Lamolla
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial
Facebook CCCB.Barcelona
Twitter cececebe
Canal de YouTube UClYUCukgy0GG7SHLkx3-5Sg
Modifica dades a Wikidata

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (també conegut per les seves sigles CCCB) és un centre cultural[1] situat al barri d'El Raval de Barcelona.

Té com a temàtica principal la ciutat i la cultura urbana i com a objectiu vincular el món acadèmic amb la creació i la ciutadania. Per fer-ho, organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, cicles de cinema, cursos, conferències, i fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatges, intentant generar debat, pensament i reflexió al voltant de la ciutat i l'espai públic com també sobre els temes que vertebren l'actualitat. És, també, un espai obert a creadors, entitats, i programadors independents amb els quals s'han anat creant vincles al llarg dels anys. Depèn d'un consorci públic creat conjuntament el 1988 entre l'Ajuntament i la Diputació.

L'edifici[modifica | modifica el codi]

El Centre ocupa una àrea total de 15.000 m² dels quals 4.000 es destinen a sales d'exposicions. Compta a més amb un auditori, llibreria, diverses aules i sales amb aplicacions polivalents.

Casa de Caritat[modifica | modifica el codi]

Casa de la Caritat

El CCCB ocupa part l'antic edifici de la Casa de Caritat, creada l'any 1802 i que va funcionar com a tal fins a l'any 1957. La reforma és obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana i va merèixer els premis FAD d'Arquitectura i Ciutat de Barcelona d'Arquitectura l'any 1993. El seu projecte pretenia facilitar la circulació dels visitants i va substituir l'ala nord, que tanca l'antic edifici en forma d'U per un cos prismàtic de 30 metres d'alçada que conforma una espectacular façana vidrada que en la seva part més alta s'inclina sobre el pati a manera de gran ràfec. Aquest element ha esdevingut, amb el seu joc de reflexos, un mirall del paisatge i un mirador sobre la ciutat, i al mateix temps funciona com a zona de trànsit (vestíbuls, ascensors, escales). L'edifici actual consta de tres ales, envoltant el Pati de les dones en forma d'U, i té cinc pisos d'alçada. La façana exterior del carrer de Montalegre i les del pati conserven la decoració d'esgrafiats i aplicacions de majòlica realitzades entre els anys 1926-1929. Pel que fa als elements constructius característics de l'obra original, també es preservaren les voltes de maó de pla i els pilars de pedra. 

Teatre CCCB[modifica | modifica el codi]

El Teatre del CCCB

El Teatre CCCB, inaugurat el 16 de març de 2011, és un espai polivalent per albergar activitats del CCCB. Disposa dues sales: la Sala Teatre, amb capacitat per a 500 persones i la Sala Raval, amb capacitat per a 170.[2] El Teatre CCCB neix de la reforma de l'antic teatre de Casa de Caritat, obra de l'arquitecte Josep Goday i Casals el 1912 i ubicat al número 21 del carrer Valldonzella. L'Espai està connectat amb la resta del CCCB a través d'un passadís subterrani. L'adequació d'aquest espai, de 3.164m m², comptà amb un pressupost inicial de 8 milions d'euros, aportats tres quarts dels quals per la Diputació de Barcelona i la resta per l'Ajuntament de Barcelona.[2] El projecte de remodelació va ser obra de l'estudi dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. L'edifici és considerat com a Béns immobles catalogats d'Interès Local (BCIL) amb una protecció B del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1989 un Consorci format per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona aprova la creació del CCCB, en el marc d'un projecte de rehabilitació del barri del Raval i dels seus edificis històrics, amb la intenció d'ubicar un complex de cultura contemporània a l'antiga Casa de Caritat.

La direcció del Centre encarregà als arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, amb la col·laboració d'Eduard Mercader, el projecte de construcció de l'equipament cultural.[3]

Les obres van començar el 1991 i el CCCB es va inaugurar oficialment el 25 de febrer de 1994. Va néixer com una institució multidisciplinària dedicada a l'estudi de les ciutats i a tot el que d'elles es deriva. Des de llavors ha produït desenes d'exposicions i centenars de conferències, xerrades i presentacions de tot tipus.

El març del 2011 el Centre va inaugurar el teatre, culminant així el projecte inicial. La rehabilitació d'aquest espai va costar uns 8 milions d'euros.[4]

El 16 de novembre de 2011 es va comunicar a Josep Ramoneda que el seu contracte com a director del centre no seria renovat el 2012. Els treballadors del centre van demanar un concurs públic per la successió al càrrec,[5] concurs que no es va dur a terme. Després de tantejar-se diversos noms entre els quals destaquen Francesc-Marc Álvaro, Àngel Castiñeira o fins i tot Joan Manuel Tresserras, el dia 19 de desembre la Diputació de Barcelona va fer un comunicat on anunciava que el nou director de la institució seria Marçal Sintes, proper a l'entorn de la Fundació Catalanista i Demòcrata.[6] Els treballadors del centre van preparar un acte de comiat, on el director sortint va dir que «Les polítiques culturals en general i les conservadores, en particular, tendeixen a prioritzar el patrimoni sense tenir cura de la creació i el pensament». A l'acte van assistir diversos polítics, entre els quals destaquen Joan Rigol, Joan Manuel Tresserras, Jordi Hereu o el mateix Ferran Mascarell. També van assistir a l'acte personalitats del món de la cultura com Xavier Rubert de Ventós, Oriol Bohigas, Jorge Herralde, Jaume Vallcorba i Plana, Joan Francesc Marco, Josep Serra i Rosa Maria Malet, entre molts d'altres.[7]

L'octubre de 2014 s'anuncià que Marçal Sintes seria substituït per Vicenç Villatoro.[8]

Programes[modifica | modifica el codi]

Una exposició al CCCB
Arxiu del CCCB

El CCCB centra la seva activitat en la investigació creativa i en la producció de coneixement mitjançant una sèrie de projectes centrals de producció pròpia, com les exposicions temàtiques i altres formats presencials i digitals: els debats internacionals, el CCCB Lab, la plataforma de literatura Kosmopolis, la línia d'activitat Beta: projectes que tracten de manera integrada la cultura del segle XXI i les grans transformacions de l'era digital; el projecte de cinema experimental Xcèntric, el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà, el Premi Internacional d'Innovació Cultural, la plataforma Arxiu CCCB i altres propostes i festivals associats.

El CCCB treballa en xarxa amb agents i institucions internacionals, vinculat alhora amb artistes, col·lectius de creadors, comissaris i agents culturals independents de l'entorn de Barcelona, i dóna suport a les seves propostes per participar del seu capital creatiu i donar-los visibilitat.

El CCCB investiga en noves propostes educatives, treballa formats de coneixement i producció en constant revisió crítica, cerca metodologies basades en el col·laboratiu i l'experimental que es materialitzen en convocatòries obertes i en processos de dinamització i mediació.

  • El CCCB Lab és un departament del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) creat l'any 2010 i dedicat a la recerca, transformació i innovació en l'àmbit cultural. Té com a objectius investigar i proposar línies de contingut i formats de presentació públics, com una aposta pel coneixement obert, d'acord amb el context social i cultural actual. El seu blog[9] publica articles de reflexió, video-conferències i informes realitzats per especialistes en àrees com la innovació cultural, les relacions entre ciència i cultura, l'educació expandida, els entorns virtuals, el periodisme de dades o el Big Data. Segueix la línia de programació del Centre, que basa la seva activitat en l'experimentació dels processos creatius, adaptatius i productius des de la seva inauguració el 1994.[10][11]
  • Arxiu CCCB és un arxiu multimèdia sorgit a partir del materials creats per la institució al llarg dels seus anys d'activitat. A l'arxiu es pot consultar una àmplia varietat de materials -documents, publicacions, arxius digitals, audiovisuals...- sobre temes clau de la cultura i la societat contemporànies, en actualització permanent. Al no tractar-se pròpiament d'un museu, el CCCB no disposa d'una col·lecció permanent, si no d'un fons d'arxiu on es conserva la documentació relacionada amb tots els projectes que s'han anat realitzant des de la seva inauguració. Aquest arxiu està a l'abast de tothom des de 2008.[12]
  • XCèntric: Una altra iniciativa del CCCB és l'Arxiu XCèntric, un arxiu digital a l'abast del públic de cinema experimental i documental que recull més de 700 títols afins a la programació Xcèntric, El cinema del CCCB. La llista de produccions disponibles es pot consultar a través del web i veure-les en directe al mateix centre.
  • Kosmópolis: Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada és una trobada literària biennal que té CCCB. Es tracta d'unes jornades concebudes com una festa i/o laboratori on la literatura és la protagonista en tots els seus vessants.
  • Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà és un certamen biennal que vol reconèixer i fomentar la inversió de les administracions públiques en la creació, conservació i millora de l'espai públic urbà, entenent el seu estat com un clar indicador de la salut cívica i democràtica d'Europa.
  • Premi Internacional d'Innovació Cultural és un certamen biennal organitzat amb l'objectiu d'estimular projectes que explorin possibles escenaris culturals dels pròxims anys. S'activa com un nou espai de creació, producció i difusió de propostes amb la finalitat de desenvolupar solucions imaginatives davant dels reptes culturals del segle XXI.

Directors[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 20. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. 2,0 2,1 «El CCCB estrena teatre amb la mirada posada en una nova programació d'arts escèniques». Diari Ara, 15-03-2011. [Consulta: 24 març 2011].
  3. «Estudi arquitectònic del projecte» (en anglès). Mimoa, 2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
  4. Marimón, Sílvia «El relleu al capdavant d'un CCCB que va engegar Ramoneda». Ara [Barcelona], 20-12-2011, p.29. ISSN: 2014-010X.
  5. «Trabajadores del CCCB piden que el nuevo director se elija por concurso público "transparente"» (en castellà). La Vanguardia, 24-11-2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
  6. Marimon, Sílvia «Marçal Sintes dirigirà el CCCB». Diari Ara [Barcelona], 20-12-2011, p.28-29. ISSN: 2014-010X.
  7. «Centenares de personas arropan a Ramoneda en su despedida del CCCB» (en castellà). La Vanguardia, 20-12-2011. [Consulta: 21 desembre 2011].
  8. Aragay, Ignasi «Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB». Diari Ara, 14-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].
  9. Blog del CCCBLAB
  10. «La revolunción cultural del procomún». El País, 28-12-2011 [Consulta: 9 octubre 2013].
  11. "Laboratorios en la cocina de la cultura", Elcultural.es 28/01/2011
  12. Redacció «El fons del CCCB, obert al públic». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 50. ISSN: 1695-2014.
  13. «Què fem | CCCB». [Consulta: 28 maig 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata