Vicenç Villatoro i Lamolla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVicenç Villatoro i Lamolla
Vicenç Villatoro i Lamolla.JPG
Vicenç Villatoro a la Setmana del Llibre en Català a Sant Cugat el 2009.
Naixement Vicenç Villatoro i Lamolla
22 de gener de 1957 (1957-01-22) (60 anys)
Terrassa, Vallès Occidental
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Ciències de la Informació
Ocupació polític, professor i periodista
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
29 d'octubre de 1999 – 4 d'abril de 2002
← -
Circumscripció Barcelona

Partit polític CDC
Premis Premi Sant Joan de narrativa
Nom de ploma Vicenç Villatoro
Mitjans CCMA, Ara, Catalunya Ràdio

Lloc web http://www.villatoro.cat/
Modifica dades a Wikidata

Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de gener de 1957)[1] és un escriptor, periodista i polític català. És l'actual director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).[2]

Com a escriptor ha publicat especialment llibres de narrativa, que han obtingut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. En la seva obra destaquen Evangeli gris, La claror de juliol, Memòria del traïdor, Hotel Europa, La ciutat del fum i Un home que se'n va. Alguns d’aquests títols s’han traduït al castellà, l'alemany, el francès i l’italià. Ha publicat també obres de poesia, assaig d’actualitat, memorialística i narrativa infantil i juvenil. És autor de lletres de cançons i guions cinematogràfics i ha estat comissari de diverses exposicions, com «Escolta, Espanya», «Cataluña, tierra de acogida» i «Veus».

Com a periodista ha treballat a les redaccions de Diari de Terrassa, El Correo Catalán i TV3, especialment a les àrees de cultura. Ha dirigit el diari Avui, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i diversos programes culturals a TV3 i el Canal 33, com Trossos, Crònica tres, Millenium i De llibres. Col·labora habitualment en mitjans escrits i audiovisuals com el diari Ara, Catalunya Ràdio, TV3, Revista de Catalunya i El Temps, entre molts d'altres. Ha estat professor de gèneres d'opinió periodística a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En l'àmbit públic, ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director de l'Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, membre del consell d’administració de BTV i diputat al Parlament de Catalunya per CDC.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Villatoro va néixer a Terrassa. La seva mare, Teresa Lamolla, era filla d'un militant d'Estat Català, Artur Lamolla.[4]

Periodista[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Ciències de la Informació. Va treballar a diversos mitjans, com el Diari de Terrassa o El Correo Catalán, on va ser cap de la secció de cultura i espectacles. Posteriorment va dirigir el diari Avui entre 1993 i 1996. També ha col·laborat amb diversos mitjans escrits, com Catalunya Ràdio, l'AvuiEl Periódico de Catalunya,[5] El País. També publica un article diari a l'Ara.

A televisió ha estat cap de la secció de cultura de TV3, director i presentador dels programes Trossos i Crònica 3 i presentador del programa Millenium. Ha estat també el presentador del programa De llibres, al Canal 33. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Escriptor[modifica | modifica el codi]

La seva tasca d'escriptor s'ha traduït en una trentena d'obres publicades, algunes de les quals reconegudes per premis literaris de l'entitat del Sant Jordi. Ha publicat 12 novel·les. Destaquen Evangeli gris, Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa i La ciutat del fum. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i a l'alemany. També cal destacar que va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Carrera política i càrrecs institucionals[modifica | modifica el codi]

Altres càrrecs importants que ha ocupat són el de director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000), director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2002-2003) i director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2002-2004).[6] Militant de Convergència Democràtica de Catalunya,[7] entre 1999 i el 2002 va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència Democràtica de Catalunya dins les llistes de Convergència i Unió a Barcelona.[8]

Entre 2004 i 2008 presidí la Fundació Ramon Trias Fargas. Va formar part del patronat de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol i de la Fundació Catalunya Oberta.[9] Ha estat professor de Gèneres d'Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.

Fou president de l'Institut Ramon Llull entre el 31 de gener de 2011 i el 3 d'octubre de 2013.[10][11] Actualment, forma part del consell d'Administració d'Informació i Comunicació de Barcelona, la societat municipal que gestiona BTV, Barcelona FM i el portal BTVNoticies.cat.[12] El 2014 substituí Marçal Sintes com a director del CCCB;[13] tant el nomenament de Marçal Sintes, en substitució de Josep Ramoneda, com el de Vicenç Villatoro es van fer sense concurs públic.[14]

Entre altres activitats ha estat també comissari de les exposicions Escolta, Espanya, Catalunya, tierra de acogida i Veus.

Obra[modifica | modifica el codi]

Narrativa breu[modifica | modifica el codi]

  • 1983 — Passeu, passeu

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1981 — Papers robats que cremen
  • 1982 — Evangeli gris
  • 1984 — País d'Itàlia
  • 1986 — Els anys a ciutat
  • 1987 — Les illes grogues: tres novel·les romàntiques
  • 1987 — Entre batalles
  • 1990 — Titànic
  • 1992 — Hotel Europa
  • 1996 — Memòria del traïdor
  • 1997 — La claror del juliol
  • 1997 — Tres dies de glòria
  • 2001 — La ciutat del fum
  • 2004 — La derrota de l'àngel
  • 2005 — La dona a la finestra
  • 2010 — Tenim un nom
  • 2011 — Moon River
  • 2014 — Un home que se'n va (Proa)[15]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1974 — Passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist
  • 1978 — Les banderes, tampoc
  • 1981 — Els arbres vora els marges
  • 1988 — Cartografies
  • 2011 — Sense invitació

No ficció[modifica | modifica el codi]

  • 1989 — A l'inrevés (dietari)
  • 1998 — L'ofici de mirar: dietari 1989-1997
  • 2000 — De part del pare
  • 2004 — Catalunya després del tripartit
  • 2005 — Crear Europa, reconstruir Occident
  • 2005 — Els jueus i Catalunya
  • 2007 — L'engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya.
  • 2012 — Amb Déu o sense. Quaranta cartes creuades, amb Francesc Torralba, (Fragmenta. ISBN 978-84-92416-54-7[16] (en castellà, ISBN 978-84-92416-61-5)[17]
  • 2012 — Llibre d'actes (1998-1999)

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Vicenç Villatoro i Lamolla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Aragay, Ignasi «Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB». Diari Ara, 14-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].
  3. «Vicenç Villatoro i Lamolla». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  4. Vicenç Relats «Vicenç Villatoro». Vallesos, 11, Primavera-estiu 2016, pàg. 18-26. ISSN: 2014-1882 [Consulta: 4 juny 2016].
  5. Vicenç Villatoro i Lamolla al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  6. «Vicenç Villatoro i Lamolla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Palmer, Jordi. «Villatoro: «Monago ha de llegir el llibre si creu que hem d'anar al psiquiatre»». Terrassa: Nació Digital, 20-11-2014. [Consulta: 2 novembre 2015].
  8. Diputats de la VI Legislatura
  9. «El Centro de Estudios Jordi Pujol se disuelve porque considera "muy difícil" seguir recibiendo fondos». CatalunyaPlural.cat, 08-09-2014. [Consulta: 8 setembre 2014].
  10. «El Govern Balear dóna llum verda a la proposta catalana de nomenar Vicenç Villatoro nou president de l'Institut Ramon Llull». 3cat24.cat, 21-01-2011. [Consulta: 11 gener 2022].
  11. «Vicenç Villatoro deixa l'Institut Ramon Llull i el substituirà Àlex Susanna». Ara, 03-10-2013.
  12. Castellví Roca, Albert «L'Ajuntament dóna llum verda a la nova ràdio municipal de Barceloan». Diari Ara, 28-07-2014 [Consulta: 3 agost 2014].
  13. Aragay, Ignasi «Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB». Ara, 14-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].
  14. Palau, Maria «Vicenç Villatoro, al CCCB». El Punt Avui, 15-10-2014 [Consulta: 30 octubre 2014].
  15. Nopca, Jordi «L'autor preferit dels vostres escriptors de capçalera». Ara, 12-08-2014 [Consulta: 12 agost 2014].
  16. «'Amb Déu o sense'». Catalunya Ràdio - Els matins, 14-03-2012.
  17. «Debate "Con o sin Dios"». RTVE - Para todos la 2, 03-10-2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]