Toni Sala Isern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaToni Sala Isern
Toni-sala-agost-2011.jpg
Toni Sala, el 2011
Naixement 2 d'abril de 1969 (1969-04-02) (48 anys)
Sant Feliu de Guíxols
Nacionalitat Catalunya
Ocupació Escriptor
Període en actiu Segles XX i XXI
Premis
Llengua Català
Gènere Novel·la
Obra
Primeres obres Entomologia (1997)

Lloc web tonisala.net/
Twitter ToniiSala
Modifica dades a Wikidata

Toni Sala Isern (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1969) és un escriptor i professor de literatura catalana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 2 d'abril de 1969 a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols, població situada a la comarca del Baix Empordà. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Girona i actualment és professor de la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix diversos grups de lectura en biblioteques.

Com a escriptor es va donar a conèixer amb Entomologia (1997), el seu primer llibre i amb el qual va guanyar el Premi Documenta. Amb Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora sobre les intimitats de la vida en parella. Crònica d'un professor de secundària mostra el món de l'ensenyament des de dins (2001), va suscitar una certa polèmica i és el llibre que el va donar a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) es va introduir en el gènere de l'autobiografia, narrant en primera persona les memòries de Floquet de Neu, el goril·la albí. En Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d'un gambià a Catalunya. D'aquesta obra Sala en va fer una versió per al públic juvenil l'any 2013 amb el títol Agi,un Gambià a Catalunya. Per la novel·la Rodalies va obtenir el Premi Sant Joan de literatura catalana l'any 2004 i el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya (2005). Quatre dies a l'Àfrica (2005) és el relat d'un viatge a Guinea Equatorial. El seu llibre, Comelade, Casasses, Perejaume (2006) és un retrat d'aquests tres artistes i un homenatge a aquests. Autoestop. Viatges per la Catalunya d'ara (2007) és un retrat dels paisatges de Catalunya contemporànea. Marina (2010), és una novel·la que ens submergeix als records i vivències d'un home que retorna al seu poble natal. Notes sobre literatura (2012) és un recull d'escrits sobre autors cabdals de la literatura catalana. Aquell mateix any s'edita Provisionalitat, un llibre que inclou dos relats breus: "El cotxe" i "Provisionalitat". El 2014 publica Els nois, on la mort de dos nois en un accident de trànsit és el punt de partida de la narració, novel·la guardonada amb el Premi de la Crítica Catalana com a millor obra de narrativa en llengua catalana publicada al llarg de l'any.

Ha col·laborat al diari El Punt Avui, Ara Comarques Gironines, al Diari Maresme i al Núvol; també ha escrit ocasionalment per L'Avenç, La Vanguardia i pel setmanari guixolenc Àncora.

Des de 2014 forma part del projecte De Capçalera, que té l'objectiu de potenciar el vincle existent entre els escriptors catalans (amb un prestigi i una trajectòria consolidats) i les biblioteques públiques catalanes per tal d'establir col·laboracions més estretes entre ambdós. Sala es vincula a la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit, de la seva ciutat natal, Sant Feliu de Guíxols.[1]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • 1997 — Entomologia. Barcelona: Edicions 62.
  • 1998 — Pere Marín. Barcelona: Edicions 62.
  • 2001 — Bones notícies. Barcelona: Edicions 62.
  • 2001 — Petita crònica d'un professor a secundària. Barcelona: Edicions 62.
  • 2003 — Goril·la blanc. Barcelona: Edicions 62.
  • 2004 — Un relat de la nova immigració africana. Barcelona: Edicions 62.
  • 2004 — Rodalies. Barcelona: Edicions 62.
  • 2005 — Quatre dies a l'Àfrica. Barcelona: Edicions 62.
  • 2006 — Comelade, Casasses, Perejaume. Barcelona: Edicions 62.
  • 2007 — Autoestop. Viatges per la Catalunya d'ara. Barcelona: Edicions 62.
  • 2010 — Marina. Barcelona: Edicions 62.
  • 2012 — Notes sobre literatura. Barcelona, Empúries.
  • 2012 — Provisionalitat. Barcelona: Empúries.[2]
  • 2013 — Agi, un gambià a Catalunya. Barcelona: Estrella Polar.
  • 2014 — Els nois. Barcelona: L'Altra Editorial.[3] ISBN 9788494216015

Assaig[modifica | modifica el codi]

Adaptacions[modifica | modifica el codi]

Col·laboracions[modifica | modifica el codi]

  • 2010 — Solc 9. Barcelona: Educaula.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Escriptors i biblioteques de Capçalera». Web. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 10 abril 2014].
  2. 2,0 2,1 «Toni Sala publica dos nous llibres a la vegada». Ara [Barcelona], 24-10-2012. ISSN: 2014-010X.
  3. «100 llibres especials per a aquesta diada». Ara Llegim (Diari Ara), 19-04-2014 [Consulta: 3 maig 2014].
  4. Bonada, Lluís «Toni Sala destaca el valor reivindicatiu dels retrats de Pla en el pròleg del recull ‘Dotze homenots'». El Temps, 09-07-2013.
  5. «'Ciutat morta', Jaume Plensa i Albert Guinovart, Premis Ciutat de Barcelona». Ara, 03-02-2015.
  6. «Toni Sala i Màrius Sampere, Premis de la Crítica Catalana 2015». [Consulta: 15 gener 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toni Sala Isern Modifica l'enllaç a Wikidata