Guinea Equatorial

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Coord.: 1° 55′ 29.34″ N, 10° 06′ 41.94″ E / 1.9248167°N,10.1116500°E / 1.9248167; 10.1116500

Infotaula de geografia políticaGuinea Equatorial
República da Guiné Equatorial
République de Guinea Équatoriale
República de Guinea Ecuatorial
Bandera de Guinea Equatorial Escut de Guinea Equatorial
Bandera de la Guinea Equatorial Escut de la Guinea Equatorial

Himne Caminemos pisando las sendas de nuestra inmensa felicidad

Lema Unidad, Paz, Justicia (Unitat, Pau, Justícia)
Localització
LocationEquatorialGuinea.svg
Location Equatorial Guinea AU Africa.svg
1° 30′ N, 10° 00′ E / 1.5°N,10°E / 1.5; 10
Capital i ciutat més gran Malabo
Conté
Població
Total 757.014 (2013)
• Densitat 26,99 hab/km²
Llengua castellà, francès i portuguès
Geografia
Superfície 28.051 km²
• Aigua 0%
Punt més alt Pico Basilé  (3.011 m)
Punt més baix oceà Atlàntic  (0 m)
Limita amb
Història
Independència  
 - Data d'Espanya
12 d'octubre del 1968
Organització i govern
Forma de govern República
Legislatiu Parliament of Equatorial Guinea
• Cap d'Estat Teodoro Obiang Nguema
• Primer Ministre Francisco Pascual Obama Asue (2016)
Membre de
Economia
PIB 15.529.729.676 $ (2014)
PIB per càpita 14.439,59 $ (2015)
Reserves totals 2.906.843.520 $ (2014)
IDH 0,526 (2000)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Central (XAF) (2014)
Indicatius
Fus horari UTC+01:00
Domini d'Internet gq
Prefix telefònic 240
Emergències 112, 115, 113 i 114
ISO 3166-1 GQ
Altres dades

Modifica dades a Wikidata

Guinea Equatorial és una república de l'Àfrica central, l'antiga Guinea Espanyola.

Es compon de la part continental, anomenada Mbini o Río Muni, que limita al nord amb el Camerun, a l'est i al sud amb el Gabon i a l'oest amb l'oceà Atlàntic, i inclou les illes adjacents de Corisco, Elobey Grande i Elobey Chico, situades davant la costa gabonesa; i per les illes atlàntiques de Bioko (l'antiga Fernando Poo), que es troba a uns 40 km de la costa del Camerun, i Annobón, situada a 595 km al sud-oest de Bioko.

La capital és Malabo, antiga Santa Isabel, a l'illa de Bioko, amb uns 187.302 habitants (2012). A la part continental es troba el port de Bata, la ciutat principal, amb uns 250.770 habitants.

Té una extensió de 28.051 km² i una població d'1.622.000 habitants l'any 2012.

Història[modifica]

Mapa de 1729 mostrant l'àrea geogràfica del golf de Guinea

L'illa de Bioko fou descoberta el 1471 per l'explorador portuguès Fernão do Poo, més conegut pel nom espanyol de Fernando Poo, quan buscava una ruta cap a l'Índia. Va anomenar l'illa Flor Formosa, però aviat va agafar el nom del descobridor europeu. Les illes de Fernando Poo i Annobón foren colonitzades pels portuguesos el 1474. Els portuguesos en van mantenir el control fins al 1778, quan les illes i els drets comercials amb el continent africà entre els rius Níger i Ogooué foren cedits a Espanya en canvi de territori a l'Amèrica del Sud pel Tractat del Pardo. De 1827 a 1843, la Gran Bretanya va establir una base a l'illa per combatre el tràfic d'esclaus. La part continental, Río Muni, va esdevenir-ne un protectorat el 1885 i una colònia el 1900. La part continental fou reclamada des d'aleshores per Espanya, que en va regir l'administració durant alguns períodes. Entre 1926 i 1959, tant Fernando Poo com Río Muni van formar la colònia de la Guinea Espanyola.

El 1968 va obtenir la independència d'Espanya. Des de llavors, el país ha tingut un règim autocràtic dirigit per dos líders: Francisco Macías Nguema, antic batlle de Mongomo sota el govern colonial espanyol, i el seu nebot Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, que va protagonitzar un cop d'estat militar, va executar el seu oncle i és al govern des del 1979.

Geografia[modifica]

Mapa de Guinea Equatorial
Mapa de Mbini
Mapa d'Annobón i Bioko

Guinea Equatorial és un país petit situat a la part equatorial d'Àfrica. Consta d'un territori continental de 26.017 km², denominat Regió Continental o Mbini (antigament Río Muni), que limita al nord amb el Camerun, a l'est i sud amb Gabon i a l'oest amb l'ocèa Atlàntic; i d'un altre denominat Regió Insular de 2.034 km² format per les illes de Bioko (antiga Fernando Poo) on es troba la capital, Malabo, d'Annobón (al sud de São Tomé i Príncipe, anomenada Pagalú durant la dictadura de Macías), i de les illes ubicades a la badia de Corisco: Corisco, Elobey Grande, Elobey Chico i algunes altres illes més petites.

Mbini comprèn una franja costera plana, que s'accidenta cap a l'interior, on es troba una sèrie de serralades muntanyoses anomenades les Set Muntanyes. El terreny està suaument ondulat i cobert per vegetació selvàtica. Al voltant del 60 % de l'àrea pertany a la conca del riu Mbini (abans anomenat Benito).

L'illa més important és Bioko (2.017 km²) i està situada al nord de la part continental, a 40 km de la costa del Camerun a la badia de Bonny, una secció del golf de Guinea. L'illa, d'origen volcànic, és muntanyosa i molt boscosa, amb una costa escarpada i rocosa (de 195 km) en què quan puja la marea amaga les platges. Hi ha ports a Malabo i Luba. La seva elevació màxima és el pic de Santa Isabel, també conegut com a pic Basilé, a 3.008 m d'alçada. L'illa compta amb sòls volcànics fèrtils (on es conrea cacau) i diversos rius; els llacs es troben generalment a les muntanyes.

L'illa d'Annobón (18 km²), anomenada així perquè va ser descoberta el dia d'Any Nou del 1472, està situada a uns 640 km al sud-oest de la costa de Gabon i a 595 al sud-oest de Bioko.

Les illes de la badia de Corisco formen part de la municipalitat de Corisco, la qual es troba a 25 km de l'estuari del riu Muni, mentre que els Elobeyes estan a menys de 10 km de Gabon.

Més del 45 % del territori és forestal (46,2 %) i està format per boscs tropicals, en què destaca llur biodiversitat. Malgrat els beneficis que produeix el petroli, la superfície agrària està augmentant amb la consegüent deforestació (8,2 %).

Illes[modifica]

Número Illa Superfície
(km²)
Població Província Coordenades
1 Bioko 2017 592 066 Bioko Nord
Bioko Sud
3° 30′ N, 8° 42′ E / 3.500°N,8.700°E / 3.500; 8.700
2 Annobón 17 20 741 Annobón 1° 26′ S, 5° 38′ E / 1.433°S,5.633°E / -1.433; 5.633
3 Corisco 15 1004 Litoral 0° 55′ N, 9° 19′ E / 0.917°N,9.317°E / 0.917; 9.317
4 Elobey Grande 2,27 deshabitada Litoral 0° 59′ N, 9° 30′ E / 0.983°N,9.500°E / 0.983; 9.500
5 Elobey Chico 0,19 deshabitada Litoral 1° 00′ N, 9° 31′ E / 1.000°N,9.517°E / 1.000; 9.517

Clima[modifica]

Guinea Equatorial té un clima equatorial. La temperatura mitjana anual és de 25 °C i les precipitacions mitjanes anuals de més de 2.000 mm a la major part del país. A l'illa de Bioko l'estació de pluges comprèn el període d'abril a octubre, mentre que al continent les pluges són una mica més lleugeres i tenen lloc d'abril a maig i d'octubre a desembre.

Flora i fauna[modifica]

Destaquen espècies típiques dels ecosistemes equatorials africans. Entre elles cal esmentar el dril, el mandril, picathartes, goril·la de plana, sitatunges, lleopards, cercopitecoïdeus, ximpanzés, elefants i l'esquirol de Zenker.

Demografia[modifica]

Guinea Equatorial té una població de caràcter jove (el 45 % no supera els 15 anys) amb una taxa de natalitat del 42 per mil i una mortaldat del 16 per mil. L'esperança de vida és de 49 anys per als homes i 53 per a les dones. Només el 4 % de la població té més de 65 anys. La taxa d'alfabetització en els adults estava el 1992 en el 52 %, però el 2009 ja havia pujat al 87 %. La majoria del a població viu a les zones rurals. Segons els resultats preliminars del cens oficial del 2015, el país tenia aquell any 1.222.442 habitants (el 2001 en tenia 1.014.999).

Ensenyament[modifica]

El país té una universitat, la Universitat Nacional de Guinea Equatorial (UNGE) amb campus a Malabo i una facultat de medecina a Bata. La facultat de medecina de Bata rep el suport sobretot de Cuba.

Al país hi ha diverses organitzacions culturals que s'encarreguen de l'alfabetització i la promoció cultural entre la població.

Etnografia[modifica]

És l'únic país castellanoparlant del món amb població majoritàriament negra, i pràcticament tots els habitants tenen noms espanyols.

La població nacional, que representa el 99 % de la població, és essencialment bantú: fang al Riu Muni i bubi a Bioko. Els principals grups ètnics es distribueixen de la següent forma: fang (72 % de la població, a Riu Muni), bubi (15 % a Bioko), fernandins (a Bioko), bisis i ndowé a la costa de la Regió Continental, antiga província de Riu Muni i annobonesos a l'illa d'Annobón, l'únic territori del país a l'hemisferi sud. La minoria predominant d'una altra raça la constitueixen els blancs europeus d'ascendència espanyola. Guinea Equatorial rebé asiàtics i negro-africans d'altres països perquè treballessin a les plantacions de cacau i de cafè.

Després de la independència, milers d'equatoguineans tornaren a Espanya, atès que tots els habitants del país nascuts abans de la independència conservaren la nacionalitat espanyola. Al voltant de 100.000 equatoguineans se n'anaren al Camerun, Gabon i Nigèria a causa de la dictadura de Francisco Macías Nguema. Moltes de les seves comunitats acabaren vivint a Espanya, al Brasil i a molts països hispanoamericans, Estats Units, Portugal i França.

Llengües[modifica]

Les llengües oficials o nacionals de Guinea Equatorial són el castellà (96%) i el francès (4%). Des de 2007, per decisió del dictador Teodoro Obiang també el portuguès és llengua cooficial, requisit indispensable per ser membre de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa.

El SIL International ha llistat un total de 14 llengües a Guinea Equatorial:[2]

A més a més, també s'hi parlen llengües de Nigèria, Europa i l'Índia.

Economia[modifica]

La principal font de riquesa és el petroli i els minerals preciosos que posseeix en abundància. També exporta canya de sucre i cafè.

Com la majoria de països de la regió, pateix greus desigualtats en el repartiment dels ingressos dels recursos naturals. Tot i això, el PIB ha augmentat molt en les darreres dècades, i també l'alfabetització, que arriba a gairebé el 80% de la població.

Organització políticoadministrativa[modifica]

Guinea Equatorial està dividida administrativament en set províncies (amb les seves respectives capitals), i aquestes estan dividides en 30 municipis:

Províncies de Guinea Equatorial.
Provincies de Guinea Ecuatorial
Província Municipis Capital Superfície (km²) Població
(2014)
Densitat (hab/km²) IDH
Annobón 2 San Antonio de Palé 17 5232 307,76 n/d
Bioko Nord 3 Malabo 776 299 836 386,38 n/d
Bioko Sud 2 Luba 1.241 34627 27,90 n/d
Centre Sud 5 Evinayong 9.931 141.903 14.28 n/d
Kié-Ntem 6 Ebebiyín 3.949 183.331 46,42 n/d
Litoral 7 Bata 6.645 366.130 55,09 n/d
Wele-Nzas 7 Mongomo 5.478 191.383 34,93 n/d

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]