Bubi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaBubi
Bube, bohobé
Parlants
51.000 (2011)[1] principalment a Bioko
Parlants nadius 20.000
Parlat a Guinea Equatorial Guinea Equatorial, Gabon Gabon
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
Característiques
Codis
ISO 639-2 bvb
ISO 639-3 bvb
Glottolog bube1242
IETF bvb
Modifica dades a Wikidata

Bubi, bube, Bohobé, o Bube–Benga (Bobe, Bubi) és una llengua bantu o bantoide parlada pels bubis, un poble bantu nadiu, i antigament poble principal, de l'illa de Bioko, a Guinea Equatorial. La llengua fou portada a Bioko des del continent fa uns 3.000 anys quan els bubis arribaren a l'illa.[2]

Té al voltant de 50.000 parlants amb tres variants: Nord, Sud i Centre-Est. Es caracteritza pel caràcter tonal i la divergència de les paraules pel gènere. L'idioma també és parlat per nadius bubi de Gabon i Camerun.

La llengua bubi es divideix en sis dialectes diferents que varien a les regions nord i sud de l'illa de Bioko. Per exemple, al nord la gent parla Rebola i les seves variants: Basile, Banapa i Basupa. Tanmateix al nord-est es parla Bakake.

El bubi també es parla en una àrea petita al continent propera a l'illa, on els parlants estan canviant al wumboko.[3] Han estat reportats com a "Bube", "Bubia", o "Wovea" (vegeu Wovea).

El primer llibre de text de bubi a anglès fou escrit en 1875 per William Barleycorn, un missioner metodista primitiu de l'era d'ascendència Igbo i fernandino, mentre predicava a la vila bubi de Basupu. S'ha publicat un diccionari oficial de la llengua i una guia gramatical pel reconegut estudiós bubi Justo Bolekia Boleká.

Variants[modifica]

El bubi presenta variacions dialectals, a continuació es presenta una comparació lèxica dels numerals de l'1 al 10:[4]

GLOSSA Bubi
septentrional
Bubi
nord-occidental
Bubi
meridional
'1' buule buule muule
'2' eppa eppa memba
'3' betta betta metta
'4' yeele yeele myeeme
'5' betto betto metto
'6' ra'a
6
ra'a
6
metto na muule
5+1
'7' ra'a la buule
6+1
ra'a la buule
6+1
metto na memba
5+2
'8' yeele ketoppa
4x2
ra'a la eppa
6+2
metto na metta
5+3
'9' yeele ketoppa la buule
4x2+1
baa buule ka yo
10-1
metto na myeene
5+4
'10' yo yo myo

Referències[modifica]

  1. Bubi reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. EquatorialGuinea.org; Consultat 12/08/1998
  3. Harald Hammarström (2013) Review of the Ethnologue, 16th Ed.
  4. C. Junyent, Las lenguas del mundo, p. 66

Bibliografia[modifica]

  • (anglès) Joseph Biddulph Fernandian: the Bubi Bantu language of Bioco/Fernando Po : some notes and commentary, Languages Information Centre, Pontypridd, Pays de Galles, 1988, 24 p. ISBN 9780948565380
  • (castellà) Isidoro Abad (R. P.), Elementos de la gramática bubi, Ed. del Corazón de María, Madrid, 1928, 151 p.
  • (castellà) Antonio Aymemi (R. P.), Diccionario español-bubi, Ed. del Corazón de María, Madrid, 1928, 342 p.
  • (castellà) Justo Bolekia Boleká, Curso de lengua Bubi, Centro Cultural Hispano-Guineano, Malabo, 1991, 175 p. ISBN 84-7232-608-X
  • (castellà) Justo Bolekia Boleka, Lingüística bantú a través del bubi, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanque, 2008, 191 p. ISBN 9788474814927
  • (castellà) Joaquín Juanola, Primer paso á la lengua bubí [in Fernando Póo] : ó sea Ensayo á una gramática de este idioma; seguido de tres apéndices: sobre el lenguaje bubí de Concepción, sobre el de San Carlos, sobre unas cuantas notas de sintáxis, impr. de A. Pérez Dubrull, Madrid, 1890, 189 p.
  • Théophile Obenga (dir.), « Enquête linguistique sur le bubi, langue bantu insulaire de Guinée équatoriale  », in Les Peuples Bantu, migrations, expansion et identité culturelle : actes du colloque international, Libreville, 1-6 avril 1985, Éd. l'Harmattan ; Libreville : CICIBA, 1989, vol. 1, p. 76 et suiv.

Enllaços externs[modifica]