Benín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Benín (desambiguació)».
République du Bénin
Bandera Escut
Lema nacionalFraternité, Justice, Travail (Fraternitat, Justícia, Treball)'
HimneL'Aube Nouvelle
Capital Porto-Novo[nb 1]
06° 28′ N, 02° 36′ E / 6.467°N,2.600°E / 6.467; 2.600Coord.: 06° 28′ N, 02° 36′ E / 6.467°N,2.600°E / 6.467; 2.600
Major ciutat Cotonou
Idiomes oficials Francès
Gentilici Beninès, beninesa
Govern República
  President
Primer ministre
Yayi Boni
Lionel Zinsou
Independència
 
 
de França
1 d'agost del 1960 
Superfície
 -  Total 112,620 km2 
 -  Aigua (%) 1,8%
Població
 -  Est. jul. 2010 9.056.010  (90è)[nb 2]
 -  Cens 
 -  Densitat 60 /km2 (102è)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Occidental (XOF)
Fus horari (UTC+1)
 -  Estiu (DST)  (UTC+1)
Domini internet .bj 
Codi telefònic 229
  1. La seu del govern és a Cotonou
  2. Dades del World Factbook

La República de Benín és un estat de l'Àfrica Occidental, situat entre Nigèria a l'est, Togo a l'oest, Burkina Faso i el Níger al nord i el golf de Guinea al sud. La capital administrativa és Porto-Novo, però la ciutat més poblada és Cotonou.

Antiga colònia francesa amb el nom de Dahomey (per un antic regne local), va obtenir la independència l'1 d'agost de 1960, com a República de Dahomey. L'any 1975 prengué el nom actual de República de Benín. De 1975 a 1990 la forma de govern fou la república popular.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Durant el període colonial, el territori va rebre el nom de Dahomey, que corresponia a un dels regnes anteriors a la colonització, que ocupava una tercera part del territori. Aquest nom es va mantenir amb la independència (República de Dahomey), fins que l'any 1975 es va canviar per l'actual de República de Benín, considerat més neutral perquè fa referència al golf de Benín i no a cap part del país. Ara bé, la república de Benín no té relació amb l'antic regne de Benín ni la ciutat de Benín, situades a l'actual Nigèria, ni amb els famosos bronzes de Benín.

Història[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

Divisió politicoadministrativa[modifica | modifica el codi]

Departaments de Benín

El 1999 es van constituir dotze departaments al Benín. Aquests se subdivideixen en 77 comuns (municipis). Les províncies són:

  1. Alibori
  2. Atakora
  3. Atlantique
  4. Borgou
  5. Collines
  6. Donga
  7. Kouffo
  8. Littoral
  9. Mono
  10. Ouémé
  11. Plateau
  12. Zou

Cultura[modifica | modifica el codi]

Llengües i etnicitat[modifica | modifica el codi]

La llengua nacional o oficial de la República de Benín és el francès. El SIL International ha llistat un total de 54 llengües a Benín. Totes són vives:[1]

  • Aguna: 3.470 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, a la sotsprefectura de Djidja, a prop del poble d'Agouna. També s'anomena Awuna i Agunaco. És parlat pels agunes.
  • Aja: 588.100 parlants al Benín. Es parla al sud-oest de benín, a la zona del riu Mono, sobretot a la província de Kouffo a la de Mono. També hi ha població Aja que viu barrejada amb altres grups a la província Zou. També es troben parlants d'aja a Cotonou i a moltes ciutats del sud del Benín. La parlen els aja.
  • Anii: 33.600 parlants al Benín. Es parla a les dues bandes de la frontera entre Togo i Benín. A Benín es parla al sud de la província d'Atakora, a la sotsprefectura Bassila.
  • Anufo: 13.800 parlants al Benín. Es parla a alguns pobles del departament d'Atakora, a les sots-prefectures de Cobly i Boukombe.
  • Baatonum: 460.000 parlants al Benín. Es parla al centre i al nord del país. Sobretot a la província Borgou.
  • Biali: 64.500 parlants al Benín. Es parla al departament d'Atakora, a la sots-prefectura de Materi. També hi ha parlants a la sotsprefectura de Ouessi, al departament de Borgou.
  • Boko: 70.000 parlants al Benín. Es parla al departament de Borgou
  • Dendi: 30.000 parlants al Benín. Es parla als departaments d'Atakora i de Borgou, a la ribera del riu Níger, des del riu Medru fins a la frontera amb Nigèria. Al nord del Benín.
  • Ditammari: 20.000 parlants al Benín. Es parla al departament d'Atakora, a les sotsprefectures de Boukombe i Natitingou, al llarg de la carretera entre Djougou i Parakou.
  • Ede Cabe: 69.000 parlants al Benín. Es parla a la sotsprefectura Tchaourou, del departament de Borgou i a les sots-prefectures de Savè i Ouèssè, a la província Zou.
  • Ede Ica: 63.000 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, a la sotsprefectura de Bante.
  • Ede Idaca: 100.000 parlants al Benín. Es parla a la província Collines, a les sotsprefectures de Dassa-Zoume i Glazoué.
  • Ede Ije: 50.000 parlants al Benín. És parlat a la província Plateau i a la província Zou. Sobretot es parla en districtes rurals.
  • Ede Nago: 200.000 parlants al Benín. Es parla al sud-est del Benín, al departament de Plateu, a les sotsprefectures de Ketou, Pobe, Adja-Ouere, Ifangni i Sakete.
  • Ede Nago, Kura: 25.000 parlants al Benín. Es parla a la sotsprefectura de Bassila, al departament de Donga.
  • Ede Nago, Manigri-Kambolé: 30.000 parlants al Benín. es parla al departament de Donga (actualment sud del departament d'Atakora).
  • Fon (llengua): 1.700.000 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, al departament Atlantique i al departament Littoral (Cotonou) També hi ha molts fon dispersos a les ciutats del nord del Benín.
  • Foodo: 24.500 parlants al Benín. Es parla a la sotsprefectura d'Ouake, al departament d'Atakora.
  • Francès: 16.700 persones el tenen com a llengua materna.
  • Fulfulbe, Borgu (Fulbe): 280.000 parlants al Benín. Es parla als departaments d'Atakora i de Borgou. També hi té variants dialectals que es parlen a la província Zou. És una llengua Ful. També se l'anomena peul.
  • Fulfulbe, Gorgal (Fulbe): 30.000 parlants al Benín. Es parla al nord del departament de Borgou. També se l'anomena peul.
  • Gbe, ayizo: 328.000 parlants al Benín. Es parla a les províncies Mono i Atlantique.
  • Gbe, Ci: 25.000 parlants al Benín. es parla a la sots-prefectura Lalo, a la província Mono. Els membres del grup ètnic que la parlen són els gbe, cis.
  • Gbe, defi: 13.500 parlants al Benín. Es parla al sud-est de Benín, a la província Oueme, a la sots-prefectura Seme-Kpodji, entre el riu Oueme, la línia del ferrocarril entre Cotonou i Porto-Novo, i el Golf de Guinea.
  • Gbe, Eastern Xwla: 80.000 parlants al Benín. Al sud-est del Benín, al llarg de la costa. A la província Oueme. La parlen els Xwlas orientals.
  • Gbe, Gbesi: 65.000 parlants al Benín. es parla a la província Atlàntica, a les sotsprefectures de Kpomasse, Alada i Tori-Bossito; i al voltant del llac Aheme, a la província Mono. La parlen els gbesis.
  • Gbe, kotafon: 100.000 parlants a la província Mono, sobretot a les sotsprefectures de Lokassa i Athieme. També hi ha alguns poblats a les sots-prefectures Bopa, a prop del llac Aheme i a la de Grand-Popo. Els kotafons són els membres del grup humà que la parlen.
  • Gbe, maxi:66.000 parlants al Benín. Viuen a l'antiga província Collines (actual meitat nord de la província Zou), a les sotsprefectures Dassa-Zoume, Savalou, Bante, Glazoue i Ouessi.
  • Gbe, saxwe: 170.000 parlants, a la província Mono. Segons el joshuaproject, hi ha 244.000 saxwes que la parlen.[2]
  • Gbe, tofin: 90.000 parlants a la província Atlàntica, a la sotsprefectura So-Ava.
  • Gbe, waci: 110.000 parlants a la província Mono. El parlen els watxis.
  • Gbe, weme:60.000 parlants a les províncies Atlàntica i Weme: 50.000 parlants al Benín. Viuen a la costa occidental de la província Mono i a lea província Littoral.
  • Gbe, xwla occidental.
  • Gbe, xwela: 65.000 parlants a la província Mono, a la zona propera al llac Aheme i a la província Atlàntica.
  • Gen (llengua): 158.000 parlants a les províncies Mono i Atlàntica.
  • Gourmanchéna: 62.000 parlants al nord de Benín, sobretot a la província Atakora.
  • Gun: 243.000 parlants al Benín. Es parla sobretot a la província Weme.
  • Hausa: Es parla a les províncies Atacora i Borgou i a les ciutats més gran i els centres mercantils.
  • Ifè: 80.000 parlants a la Collines (nord de la província Zou). El seu cenre principal és a Tchetti.
  • Kabiyé:30.000 parlants a la Donga (província Atakora).
  • Kyenga:1.000 parlants a Alibori (província Borgou), a prop del poblat de Tungan Bage.
  • Lama (llengua):69.000 parlants a la província d'Atakora.
  • Lukpa: 50.000 parlants al Benín. La majoria a la província Atakora.
  • Mbeline: 24.500 parlants a la província Atakora.
  • Miyobe: 7.000 parlants al Benín, a la província Atakora.
  • Mokole: 65.500 parlants a la província borgou.
  • Nateni:66.000 parlants a la província Atakora. El centre de creences pràctiques tradicionals dels Nateni (grup ètnic) està a Tayakou.
  • Ngangam: 20.000 parlants al Benín.
  • Notre: 1.500 parlants, a la província Atakora.
  • Tchumbuli: 2.500 parlants a Collines, en tres poblacions: Okounfo, Edaningbe i Gbede.
  • Tem (llengua): 50.000 parlants al Benín.
  • Waama: 50.000 parlants a la província Atakora. 20.000 d'ells són monolíngües. El seu centre cultural és Natitingou. També hi ha parlants a Cotonou i a l'oest de Nigèria.
  • Yom: 74.000 parlants a la zona de Djougou, a la província Atakora.
  • Ioruba: 465.000 parlants al Benín. Es parla a Porto-Novo i a les principals ciutats del país.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia del Benín

Benín té una forta dependència de l'agricultura i la seva economia és en via de desenvolupament. El producte més exportat és el cotó, al voltant del qual hi ha observació internacional per les sospites de treball infantil. El país fa part de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental i té previstos projectes energètics amb els països veïns per millorar les infraestructures i així atreure més turisme.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom núm. 2, pàg. 219, d'Història del Mundo de Salvat Editores, S.A.
  1. Llengües del Benín llistades pel SIL
  2. «Language» (en anglès). joshuaproject. [Consulta: 10 febrer 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AGBOTON, Agnès. Eté Utú: cuentos de tradición oral: de por qué en África las cosas son lo que son. José J. de Olañeta, 2009. 157 p. - (Biblioteca de cuentos maravillosos). ISBN 978-84-9716-613-3.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]