República del Congo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
République du Congo
Bandera Escut
Lema nacionalUnité, Travail, Progres
Unitat, Treball, Progrés
HimneLa Congolaise
Capital
(i major ciutat)
Brazzaville
04° 14′ S, 15° 14′ E / 4.233°S,15.233°E / -4.233; 15.233Coord.: 04° 14′ S, 15° 14′ E / 4.233°S,15.233°E / -4.233; 15.233
Idiomes oficials Francès
Gentilici Congolès, congolesa
Govern República
  President
Primer Ministre
Denis Sassou-Nguesso
Isidore Mvouba
Independència
 
de França
el 15 d'agost de 1960 
Superfície
 -  Total 342,000 km2 
 -  Aigua (%) 3,3%
Població
 -  Est. jul. 2010 4.125.916  (126è)[nb 1]
 -  Cens -
 -  Densitat 9 /km2 (177è)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Central (XAF)
Fus horari CET (UTC+1)
 -  Estiu (DST) no (UTC+1)
Domini internet .cg 
Codi telefònic 242
  1. Dades del World Factbook

La República del Congo (sovint coneguda abans com a Congo Brazzaville, per diferenciar-la de la veïna República Democràtica del Congo, anteriorment anomenada Congo Kinshasa i Zaire) és un estat de l'Àfrica equatorial. Limita a l'oest amb el Gabon, al nord amb el Camerun i la República Centreafricana, a l'est i al sud amb la República Democràtica del Congo i al sud-oest amb l'enclavament angolès de Cabinda i amb el golf de Guinea. La capital n'és Brazzaville, seguida en importància pel port marítim de Pointe-Noire.

Una gran part del país està formada per la conca del riu Congo i el seu afluent Ubangui, que formen la frontera amb la República Democràtica del Congo.

Història[modifica | modifica el codi]

Primer colonitzat pels bolo, el Congo fou més endavant colonitzat per grups bantus, que també varen ocupar part de les actuals Angola, Gabon i la República Democràtica del Congo, formant la base de les afinitats i rivalitats ètniques entre aquells estats. Diversos regnes bantus —en particular els kongo, loango i teke amb liki— uniren llaços comercials que dugueren a la conca del riu Congo.

Els primers contactes amb els europeus arribaren al segle XIX i les relacions comercials s'establiren ràpidament amb els regnes, comerciant amb esclaus capturats a l'interior. L'àrea costanera fou una font principal per al comerç transatlàntic d'esclaus, i quan aquell comerç acabà a començaments del segle XIX, sorgí el poder dels regnes.

Mentre era una colònia de França, formava part de l'Àfrica Equatorial Francesa amb el nom del Congo Francès (per diferenciar-lo del Congo Belga, actual República Democràtica del Congo). Es proclamà la independència el 15 d'agost del 1960, i el seu primer president fou Fulbert Youlou, que es véu obligat a sortir del govern el 1963, quan assumí el càrrec Alphonse Massamba-Délba, que el 1964 fundà el partit marxista adoptant una economia planificada, de base socialista.[1] El 1969 el Congo esdevenia una república popular, i no s'hi va elegir un govern democràtic fins al 1992. Una breu guerra civil el 1997 va reinstaurar l'antic president marxista Denis Sassou-Nguesso.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també : Organització territorial de la República del Congo.

Congo

Llengües[modifica | modifica el codi]

Les llengües oficials o nacionals de la República del Congo són: el lingala, el kituba i el francès. Al SIL International hi ha llistades 62 llengües de l'estat:[3]

  • Aka: 15.000 parlants a l'extrem nord-est del país.
  • Akwa (llengua: 24.147 parlants al districte de Makoua (regió de Cuvette).
  • Bangandu: es parla a la regió de Sangha, a prop de frontera amb Camerun.
  • Beembe: 3.200 parlants al districte de Mouyondzi (regió de Bouenza).
  • Bekwil: 9.600 parlants a la regió Sangha, a prop de les fronteres amb Camerun i Gabon. També es parla en aquests dos estats.
  • Bobangi: 60.369 parlants al districte de Mossaka (regió de Cuvette), al riu Congo.
  • Bomitaba: 9.599 parlants al districte d'Epena (regió de Likouala, al llarg del riu Likuala-aux-Herbes. També es parla a la República Centreafricana.
  • Bomwali: 33.203 parlants a la regió de Sangha. També es parla al Camerun.
  • Bongili: 4.000 parlants a prop del riu Sangha, a la regió homònima, al sud-est d'Ouesso. També hi ha uns quants parlants al sud-oest d'Ouesso.
  • Bonjo: 3.000 parlants a prop del riu Oubangui, del riu Motaba i del riu Ibenga, als districtes dongou i Impfondo, a la regió de Likouala.
  • Bwisi: 3.018 parlants al districte Kibangou, a prop de la frontera amb Gabon, a on també es parla.
  • Dibole: 4.000 parlants al sud del districte d'Epena, al nord-est del Congo.
  • Doondo: 3.018 parlants als districtes de Nkayi, Madingou, Mfouati i Boko-Songho, a la regió de Bouenza.
  • Fang: 6.037 parlants en una petita zona de l'extrem nord-oest del país.
  • Francès: 28.000 persones el tenen com a llengua materna.
  • Gbaya: 2.000 parlants a la regió de Sangha, a prop de la frontera amb Camerun.
  • Kaamba: 3.018 parlants a la regió de Bouenza, als districtes de Nkayi, Madingou, Mfouati i Boko-Songho.
  • Kako: 9.055 parlants a l'extrem nord de Likouala, als rius Ibenga i Motaba.
  • Kituba (llengua): 1.156.800 parlants, sobretot a la zona entre Brazzaville i Pointe-Noire, és una llengua criolla basada en el Kongo.
  • Koongo: Es parla a l'oest i al nord-oest de Brazzaville, a la regió de Pool.
  • Kota: 9.055 parlants a l'àrea de Liouesso, a la regió de Sangha. També a la regió de Cuvette, a l'oest de Mbomo.
  • Koyo: 1.000 parlants al districte d'Owando (regió de Cuvette).
  • Kunyi: 52.000 parlants a les regions de Bouenza i Niari, a prop de la frontera amb la República Democràtica del Congo.
  • Laadi: 90.553 parlants a l'oest i al nord-oest de Brazzaville, al sud de la regió de Pool.
  • Likuba: 30.184 parlants a la boca del riu Sangha.
  • Likwala: 45.276 parlants a la regió de Cuvette.
  • Lingala: 90.553 parlants, la majoria a Brazzaville i al nord del Congo.
  • Lumbu: 3.018 parlants al districte de Kibangou, a la regió de Niari, entre Kibangou i la frontera amb Gabon.
  • Mbandja: 9.055 parlants a l'extrem nord de la regió Likouala, a prop del riu Oubangui.
  • Mbangwe: 1.509 parlants a la regió de Lekoumou, en petits grups al districte de Bambama.
  • Mbere: 60.369 parlants, a la regió de Cuvette oest, als districtes de Kelle i d'Ewo. També es parla al Gabon.
  • Mboko: 27.166 parlants a l'oest del districte de Makoua, a la regió de Cuvette.
  • Mbosi: 108.361 parlants als districtes d'Owando i Mossaka, a la regió de Cuvette. També al districte d'Abala, a la regió Plateaux.
  • Moi: 3.018 parlants a la ribera occidental del riu Oubangui, a la boca del riu Alima, al sud de Mossaka.
  • Monzombo: 6.000 parlants a l'extrem nord-est del país. També es parla a la República Centreafricana.
  • Mpyemo: es parla a la regió de Sangha, a la frontera amb Camerun.
  • Ndasa: 4.528 parlants a l'oest de Zanaka, a la regió de Lemokou. També es parla al Gabon.
  • Ngbaka: 3.652 parlants a la regió de Likouala, en la confluència entre els rius Oubangui i Congo.
  • Ngaka Ma'bo: 90.553 parlants al Congo.
  • Ngom: 4.528 parlants al nord-oest de Mbomo, a la regió de Cuvette oest.
  • Ngundi: 3.000 parlants a l'est d'Ouesso, a la regió de Sangha. També es parla a la República Centreafricana.
  • Ngungwel: 45.000 parlants al districte de Gamboma (província Plateaux).
  • Njebi: 15.092 parlants al districte de Mayoko, a la província de Niari.
  • Njyem: 3.500 parlants (el 85% monolingües) al districte de Souanke, a la regió de Sangha.
  • Ombamba: 15.092 parlants a la regió de Lekoumou, al districte de Bambama. També es parla al Gabon.
  • Pomo: 5.433 parlants al nord d'Ouesso, a la frontera amb el Camerun i la República Centreafricana.
  • Punu: 9.055 parlants a la regió de Nyari, a la frontera amb Gabon.
  • Suundi: 120.737 parlants a les regions de Kimongo i Niari. Al sud-est de Makabana, cap a la frontera amb la República Democràtica del Congo.
  • Teke-Eboo: 20.379 parlants a la regió de Pool. També es parla a la República Democràtica del Congo.
  • Teke-Fuumu: 8.150 parlants a la regió de Pool. Al nord de Brazzaville.
  • Teke-Ibali: 36.221 parlants a la regió de Pool, a prop de Brazzaville.
  • Teke-Kukuya: 38.787 parlants a l'est del riu Leketi, al districte de Lekana.
  • Teke-Laali: es parla al sud de Komono, a la regió de Lekoumou.
  • Teke-Nzikou: es parla a la regió de Plateaux, al voltant de Djambala.
  • Teke-Tege: 49.291 parlants a la regió de Cuvette, als districtes d'Exo i Okoyo. També a la regió de Plateaux. També es parla al Gabon.
  • Teke-Tsaayi: 95.926 parlants al nord i a l'est de Mossendjo, a la regió de Lekoumou.
  • Teke-Tyee: 14.400 parlants a Bouenza, a la regió de Lekoumou.
  • Tsaangi: 13.583 parlants al nord i nord-oest de Mossendjo, a la regió de Niari. També es parla al Gabon.
  • Vili: 7.305 parlants a la costa entre les fronteres entre Angola i Gabon. També a l'illa Yoombe. També es parla al Gabon.
  • Wumbvu: Es parla a la regió de Niari, a la frontera gabonesa.
  • Yaka: 10.000 parlants al voltant de Sibiti, a la regió de Lekoumou.
  • Yombe: 347.723 parlants al Congo.

A més a més, també es parla grec (400 parlants), hausa (4.000), portuguès (600) i sango (54.000).

Economia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Blaustein, Albert P.; Sigler, Jay A.; Beede, Benjamin R. Independence documents of the world (en anglès). Brill Archive, 1977, p. vol.1, p.134. ISBN 0379007940. 
  2. East, Roger; Thomas, Richard. Profiles of people in power: the world's government leaders (en anglès). Routledge, 2003, p.115. ISBN 0300108818. 
  3. Llengües de la República del Congo llistades pel SIL

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]