República del Congo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaRepública del Congo
République du Congo
Bandera de República del Congo Escut de República del Congo
Bandera de la República del Congo Escut de la República del Congo

Himne La Congolaise

Lema Unité, Travail, Progres
Unitat, Treball, Progrés
Etimologia Riu Congo
Localització
LocationRCongo.svg
Location Republic of the Congo AU Africa.svg
0° 45′ 00″ S, 15° 23′ 00″ E / 0.75°S,15.383330555556°E / -0.75; 15.383330555556
Entitats de població
Capital i ciutat més gran Brazzaville
Conté
Població
Total 4.447.632 (2013)
• Densitat 13 hab/km²
Llengua francès
Geografia
Superfície 342.000 km²
• Aigua 3,3%
Punt més alt Mont Nabemba  (1.020 m)
Punt més baix oceà Atlàntic
Limita amb
Història
Independència  
Fundació de França
el 15 d'agost de 1960
Organització i govern
Forma de govern República
• Cap d'Estat Denis Sassou-Nguesso
• Prime Minister of the Republic of the Congo Clément Mouamba
Membre de
Economia
PIB per càpita 1.851,2 $ (2015)
IDH 0,527 (1980)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Central (XAF)
Indicatius
Fus horari CET
Domini d'Internet cg
Prefix telefònic 242
Emergències 117 i 118
ISO 3166-1 CG
Altres dades

Modifica dades a Wikidata

La República del Congo (sovint coneguda abans com a Congo Brazzaville, per diferenciar-la de la veïna República Democràtica del Congo, anteriorment anomenada Congo Kinshasa i Zaire) és un estat de l'Àfrica equatorial. Limita a l'oest amb el Gabon, al nord amb el Camerun i la República Centreafricana, a l'est i al sud amb la República Democràtica del Congo i al sud-oest amb l'enclavament angolès de Cabinda i amb el golf de Guinea. La capital n'és Brazzaville, seguida en importància pel port marítim de Pointe-Noire.

Una gran part del país està formada per la conca del riu Congo i el seu afluent Ubangui, que formen la frontera amb la República Democràtica del Congo.

Història[modifica | modifica el codi]

Primer colonitzat pels bolo, el Congo fou més endavant colonitzat per grups bantus, que també varen ocupar part de les actuals Angola, Gabon i la República Democràtica del Congo, formant la base de les afinitats i rivalitats ètniques entre aquells estats. Diversos regnes bantus —en particular els kongo, loango i teke amb liki— uniren llaços comercials que dugueren a la conca del riu Congo.

Els primers contactes amb els europeus arribaren al segle XIX i les relacions comercials s'establiren ràpidament amb els regnes, comerciant amb esclaus capturats a l'interior. L'àrea costanera fou una font principal per al comerç transatlàntic d'esclaus, i quan aquell comerç acabà a començaments del segle XIX, sorgí el poder dels regnes.

Mentre era una colònia de França, formava part de l'Àfrica Equatorial Francesa amb el nom del Congo Francès (per diferenciar-lo del Congo Belga, actual República Democràtica del Congo). Es proclamà la independència el 15 d'agost del 1960, i el seu primer president fou Fulbert Youlou, que es véu obligat a sortir del govern el 1963, quan assumí el càrrec Alphonse Massamba-Délba, que el 1964 fundà el partit marxista adoptant una economia planificada, de base socialista.[1] El 1969 el Congo esdevenia una república popular, i no s'hi va elegir un govern democràtic fins al 1992. Una breu guerra civil el 1997 va reinstaurar l'antic president marxista Denis Sassou-Nguesso.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també : Organització territorial de la República del Congo.

Congo

Llengües[modifica | modifica el codi]

Les llengües oficials o nacionals de la República del Congo són: el lingala, el kituba i el francès. Al SIL International hi ha llistades 62 llengües de l'estat:[3]

  • Aka: 15.000 parlants a l'extrem nord-est del país.
  • Akwa (llengua: 24.147 parlants al districte de Makoua (regió de Cuvette).
  • Bangandu: es parla a la regió de Sangha, a prop de frontera amb Camerun.
  • Beembe: 3.200 parlants al districte de Mouyondzi (regió de Bouenza).
  • Bekwil: 9.600 parlants a la regió Sangha, a prop de les fronteres amb Camerun i Gabon. També es parla en aquests dos estats.
  • Bobangi: 60.369 parlants al districte de Mossaka (regió de Cuvette), al riu Congo.
  • Bomitaba: 9.599 parlants al districte d'Epena (regió de Likouala, al llarg del riu Likuala-aux-Herbes. També es parla a la República Centreafricana.
  • Bomwali: 33.203 parlants a la regió de Sangha. També es parla al Camerun.
  • Bongili: 4.000 parlants a prop del riu Sangha, a la regió homònima, al sud-est d'Ouesso. També hi ha uns quants parlants al sud-oest d'Ouesso.
  • Bonjo: 3.000 parlants a prop del riu Oubangui, del riu Motaba i del riu Ibenga, als districtes dongou i Impfondo, a la regió de Likouala.
  • Bwisi: 3.018 parlants al districte Kibangou, a prop de la frontera amb Gabon, a on també es parla.
  • Dibole: 4.000 parlants al sud del districte d'Epena, al nord-est del Congo.
  • Doondo: 3.018 parlants als districtes de Nkayi, Madingou, Mfouati i Boko-Songho, a la regió de Bouenza.
  • Fang: 6.037 parlants en una petita zona de l'extrem nord-oest del país.
  • Francès: 28.000 persones el tenen com a llengua materna.
  • Gbaya: 2.000 parlants a la regió de Sangha, a prop de la frontera amb Camerun.
  • Kaamba: 3.018 parlants a la regió de Bouenza, als districtes de Nkayi, Madingou, Mfouati i Boko-Songho.
  • Kako: 9.055 parlants a l'extrem nord de Likouala, als rius Ibenga i Motaba.
  • Kituba (llengua): 1.156.800 parlants, sobretot a la zona entre Brazzaville i Pointe-Noire, és una llengua criolla basada en el Kongo.
  • Koongo: Es parla a l'oest i al nord-oest de Brazzaville, a la regió de Pool.
  • Kota: 9.055 parlants a l'àrea de Liouesso, a la regió de Sangha. També a la regió de Cuvette, a l'oest de Mbomo.
  • Koyo: 1.000 parlants al districte d'Owando (regió de Cuvette).
  • Kunyi: 52.000 parlants a les regions de Bouenza i Niari, a prop de la frontera amb la República Democràtica del Congo.
  • Laadi: 90.553 parlants a l'oest i al nord-oest de Brazzaville, al sud de la regió de Pool.
  • Likuba: 30.184 parlants a la boca del riu Sangha.
  • Likwala: 45.276 parlants a la regió de Cuvette.
  • Lingala: 90.553 parlants, la majoria a Brazzaville i al nord del Congo.
  • Lumbu: 3.018 parlants al districte de Kibangou, a la regió de Niari, entre Kibangou i la frontera amb Gabon.
  • Mbandja: 9.055 parlants a l'extrem nord de la regió Likouala, a prop del riu Oubangui.
  • Mbangwe: 1.509 parlants a la regió de Lekoumou, en petits grups al districte de Bambama.
  • Mbere: 60.369 parlants, a la regió de Cuvette oest, als districtes de Kelle i d'Ewo. També es parla al Gabon.
  • Mboko: 27.166 parlants a l'oest del districte de Makoua, a la regió de Cuvette.
  • Mbosi: 108.361 parlants als districtes d'Owando i Mossaka, a la regió de Cuvette. També al districte d'Abala, a la regió Plateaux.
  • Moi: 3.018 parlants a la ribera occidental del riu Oubangui, a la boca del riu Alima, al sud de Mossaka.
  • Monzombo: 6.000 parlants a l'extrem nord-est del país. També es parla a la República Centreafricana.
  • Mpyemo: es parla a la regió de Sangha, a la frontera amb Camerun.
  • Ndasa: 4.528 parlants a l'oest de Zanaka, a la regió de Lemokou. També es parla al Gabon.
  • Ngbaka: 3.652 parlants a la regió de Likouala, en la confluència entre els rius Oubangui i Congo.
  • Ngaka Ma'bo: 90.553 parlants al Congo.
  • Ngom: 4.528 parlants al nord-oest de Mbomo, a la regió de Cuvette oest.
  • Ngundi: 3.000 parlants a l'est d'Ouesso, a la regió de Sangha. També es parla a la República Centreafricana.
  • Ngungwel: 45.000 parlants al districte de Gamboma (província Plateaux).
  • Njebi: 15.092 parlants al districte de Mayoko, a la província de Niari.
  • Njyem: 3.500 parlants (el 85% monolingües) al districte de Souanke, a la regió de Sangha.
  • Ombamba: 15.092 parlants a la regió de Lekoumou, al districte de Bambama. També es parla al Gabon.
  • Pomo: 5.433 parlants al nord d'Ouesso, a la frontera amb el Camerun i la República Centreafricana.
  • Punu: 9.055 parlants a la regió de Nyari, a la frontera amb Gabon.
  • Suundi: 120.737 parlants a les regions de Kimongo i Niari. Al sud-est de Makabana, cap a la frontera amb la República Democràtica del Congo.
  • Teke-Eboo: 20.379 parlants a la regió de Pool. També es parla a la República Democràtica del Congo.
  • Teke-Fuumu: 8.150 parlants a la regió de Pool. Al nord de Brazzaville.
  • Teke-Ibali: 36.221 parlants a la regió de Pool, a prop de Brazzaville.
  • Teke-Kukuya: 38.787 parlants a l'est del riu Leketi, al districte de Lekana.
  • Teke-Laali: es parla al sud de Komono, a la regió de Lekoumou.
  • Teke-Nzikou: es parla a la regió de Plateaux, al voltant de Djambala.
  • Teke-Tege: 49.291 parlants a la regió de Cuvette, als districtes d'Exo i Okoyo. També a la regió de Plateaux. També es parla al Gabon.
  • Teke-Tsaayi: 95.926 parlants al nord i a l'est de Mossendjo, a la regió de Lekoumou.
  • Teke-Tyee: 14.400 parlants a Bouenza, a la regió de Lekoumou.
  • Tsaangi: 13.583 parlants al nord i nord-oest de Mossendjo, a la regió de Niari. També es parla al Gabon.
  • Vili: 7.305 parlants a la costa entre les fronteres entre Angola i Gabon. També a l'illa Yoombe. També es parla al Gabon.
  • Wumbvu: Es parla a la regió de Niari, a la frontera gabonesa.
  • Yaka: 10.000 parlants al voltant de Sibiti, a la regió de Lekoumou.
  • Yombe: 347.723 parlants al Congo.

A més a més, també es parla grec (400 parlants), hausa (4.000), portuguès (600) i sango (54.000).

Economia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Blaustein, Albert P.; Sigler, Jay A.; Beede, Benjamin R. Independence documents of the world (en anglès). Brill Archive, 1977, p. vol.1, p.134. ISBN 0379007940. 
  2. East, Roger; Thomas, Richard. Profiles of people in power: the world's government leaders (en anglès). Routledge, 2003, p.115. ISBN 0300108818. 
  3. Llengües de la República del Congo llistades pel SIL

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]