Riu Ubangui
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Àfrica | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província del Baix Congo (República Democràtica del Congo) | |||
| Localització | Riu Congo | |||
| ||||
| Afluent | Mpoko River (en)  , Uele (en) , Riu Bomu, Lobaye River (en) , Kotto River (en) , River Ouaka (en) , Lua (en) , Ngiri River (en)
| |||
| Conca hidrogràfica | conca del Congo | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 1.060 ( ) km | |||
| Travessa | República Centreafricana, República del Congo i República Democràtica del Congo | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 772.800 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 5.936 m³/s | |||
El riu Ubangui és un llarg riu de l'Àfrica central, un dels principals afluents del riu Congo que neix de la confluència de dos grans rius, el Mbomou i el Uele. L'Ubangi té una longitud de 1120 km, encara que si es considera el sistema fluvial Ubangui-Uele, arriba fins als 2272 km, que el situen entre els 60 rius més llargs de la Terra. Drena una gran conca de 754 830 km²,[1] que també el col·loca entre les 50 majors conques del món (similar a països com Zàmbia, Xile o Turquia).
El caudal mitjà anual a la desembocadura és de 5.936 m³/s. El seu cabal a Bangui oscil·la entre uns 800 m³/s i uns 11.000 m³/s, amb un cabal mitjà d'uns 4.000 m³/s.[2] Es creu que els trams superiors de l'Ubangi van desembocar originalment al riu Chari i al Llac Txad abans de ser capturats pel Congo a principis del Plistocè.[3]
Juntament amb el riu Congo, proporciona una important artèria de transport per als vaixells fluvials entre Bangui i Brazzaville. Des del seu naixement fins als 100 km per sota de Bangui, l'Ubangi defineix el límit entre la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo (RDC). Posteriorment, forma la frontera entre la RDC i la República del Congo fins que desemboca al riu Congo.
Geografia[modifica]
El riu Ubangi sorgeix de la confluència dels rius Mbomou i Uele i des del seu naixement serveix com a frontera natural entre la República Centreafricana, al nord, i la República Democràtica del Congo (RDC), al sud. El riu flueix cap a l'oest durant 350 km. Després gira cap al sud-oest i passa per Bangui, la capital de la República Centreafricana i la ciutat més important de tot el seu curs (684.190 habitants el 2005). Després el riu es dirigeix al sud i encara contínua sent frontera un altre tram d'uns 100 km més. Després segueix el mateix rumb al sud sent frontera, està vegada entre la RDC, a l'est, i la República del Congo, a l'oest, un tram d'uns 500 km que finalitza en desaiguar pel marge dret en el riu Congo.
El riu és navegable aigües avall des de Bangui i existeixen serveis regulars de transbordadors i gavarres des de Kisangani i Brazzaville.
Les principals ciutats que travessa al llarg del seu curs, en direcció aigües avall, són: Kemba, Yakoma, Limassa, Ngalo, Satéma, Mobaye, Mobayi-Mbomgi, Kouango, Sidi, Pandu, Gele, Bangui, Bétou, Dongo, Dongou, Impfondo, Buburu i Irebue, a la desembocadura.
Afluents[modifica]
El riu Ubangui es forma per dues fonts:
- riu Bomu o Mbomou, que arriba pel marge dret, amb 966 km de longitud, una conca de 156 950 km² i un cabal mitjà de 1130 m³/s; té com a principals afluents als rius Mbokou, Ouara, Chinko (420 km), Mbari, Asa i Bili.
- riu Uele, per l'esquerra, amb 1210 km de longitud, una conca de 135 000 km² i un cabal de 1530 m³/s; format per la confluència dels rius Dungu i Kibali i que té com a afluents als rius Bomokandi i Uere.
L'Ubangui té com a principals afluents, en sentit aigües avall, els següents:
- riu Kotto, pel marge dret, d'uns 820 km de longitud, una conca de 80 000 km² i un cabal mitjà de 447 m³/s;
- riu Ouaka, per la dreta, de 550 km de longitud;
- riu Mpoko, per la dreta, 350 km de longitud, una conca de 26 000 km² i un cabal 103 m³/s; té com a principal afluent al riu Pama (236 km);
- riu Lobaye, per la dreta, 520 km de longitud, una conca de 33 000 km² i un cabal 321 m³/s;
- Lua-Deké, per l'esquerra;
- riu Ibenga, per la dreta;
- riu Motabe, per la dreta;
- riu Giri, per l'esquerra;
Hidrometria[modifica]
El cabal del riu s'ha observat durant 84 anys (1911-94) a Bangui, capital de la República Centreafricana situada a uns 600 km aigües amunt de la seva confluència amb el riu Congo i a una altura de 336 m.[4][5] A Bangui, el cabal mitjà anual observat en aquest període va ser de 4092 m³/s per a una zona drenada d'uns 523 000 km², és a dir, dues terceres parts de la totalitat de la conca del riu (que són 754 830 km²).
La làmina d'aigua que discorre en la conca va aconseguir la xifra de 258 mm per any, que pot considerar-se satisfactòria, encara que abundant en el clima de sabana i bosc equatorial imperant en la major part de la seva conca.
Ortografia[modifica]
En la RDC s'empra la grafia Ubangi, d'acord amb les normes de l'alfabet internacional africà. En la República del Congo i la República Centreafricana, s'utilitza la grafia Oubangui, segons les normes franceses d'ortografia.
Projecte de reposició del llac Txad[modifica]
A la dècada de 1960,[6][7] es va proposar un pla per desviar les aigües de l'Ubangi al riu Chari. Segons el pla, anomenat Transaqua, l'aigua de l'Ubangi revitalitzaria el llac Txad i proporcionaria un mitjà de subsistència en la pesca i l'agricultura millorada a desenes de milions de centreafricans i sahelians. Els esquemes de transferència d'aigua entre conques van ser proposats als anys 80 i 90 per l'enginyer nigerià J. Umolu i la firma italiana Bonifica.[8][9][10][11][12]
El 1994, la Comissió de la Conca del Llac Txad (LCBC) va proposar un projecte similar, i en una cimera del març de 2008 els caps d'estat dels països membres de la LCBC es van comprometre amb el projecte de desviació.[13] L'abril de 2008, la LCBC va anunciar una sol·licitud de propostes per a un estudi de viabilitat.
Notas i referències[modifica]
- ↑ Becker, Melanie; Papa, F.; Frappart, Frédéric; Alsdorf, D.; Calmant, S. «Satellite-based estimates of surface water dynamics in the Congo River Basin» (en anglès). International Journal of Applied Earth Observation and Geoinformation, 66, 2018, pàg. 196. DOI: 10.1016/j.jag.2017.11.015.
- ↑ Bossche, J.P. vanden. Source Book for the Inland Fishery Resources of Africa, Volum 1. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1990, p. 338. ISBN 978-92-5-102983-1.
- ↑ See Cooper, John E. and Hull, Gordon; Gorilla Pathology and Health: With a Catalogue of Preserved Materials, p. 371 ISBN 9780128020395
- ↑ GRDC - L'Ubangui à Bangui
- ↑ Description de la station hydrologique de Bangui[Enllaç no actiu]
- ↑ Ley, Willy. Engineers' Dreams Great Projects That COULD Come True. Viking Press, 1960.
- ↑ , 24-06-2019 [Consulta: 25 juny 2019].
- ↑ «Journal of Environmental Hydrology, Vol. 7, 1999».
- ↑ Fred Pearce. «Africa at a watershed». Arxivat de l'original el 2009-03-31.
- ↑ Umolu, J. C.; 1990, Macro Perspectives for Nigeria’s Water Resources Planning, Proc. of the First Biennial National Hydrology Symposium, Maiduguri, Nigeria, pp. 218–262 (discussion of Ubangi-Lake Chad diversion schemes)
- ↑ The Changing Geography of Africa and the Middle East By Graham Chapman, Kathleen M. Baker, University of London School of Oriental and African Studies, 1992 Routledge.
- ↑ «Combating Climate Induced Water And Energy Deficiencies In West Central Africa (Ubangi - Lake Chad Inter-basin transfer)». Arxivat de l'original el 2011-05-26.
- ↑ «Voice of America News, març 28, 2008 African Leaders Team Up to Rescue Lake Chad».
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Ubangui |