Sahel

Infotaula de geografia físicaSahel
(ar) الساحل
(fr) le Sahel
(en) the Sahel
(ha) Sahel
(wo) Sahel Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Imatge
TipusRegió geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Part deregió sudanosaheliana Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaÀfrica Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 14° 28′ 29″ N, 13° 30′ 42″ E / 14.474672°N,13.511696°E / 14.474672; 13.511696
Limita ambÀfrica del Nord
Àfrica subsahariana
oceà Atlàntic
golf de Suez
mar Roja Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
TravessaMauritània, Mali, Senegal, Burkina Faso, Níger, Txad, Nigèria, Camerun, República Centreafricana, Sudan del Sud, Egipte, Eritrea, Sudan i Algèria Modifica el valor a Wikidata
Ubicació del Sahel africà

El Sahel (de l'àrab ساحل, sāḥil, costa o frontera del Sàhara) és una ecoregió africana constituïda per una sabana o zona arbustiva tropical i subtropical semiàrida. Forma la transició entre el Sàhara al nord i la sabana lleugerament menys àrida del sud. També se la coneix com la regió sudanesa, però no s'ha de confondre amb l'estat del Sudan.

Geografia[modifica]

El Sahel fa 3.862 km de llarg, des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar Roig a l'est. En una banda que varia des d'alguns centenars fins a un miler de km d'ample, cobreix una superfície de 3.053.200 quilòmetres quadrats. és una ecoregió de transició entre els herbassars semiàrids i els arbustos espinosos que es troben entre la sabana arbrada del sud i el desert del Sàhara del Nord.[1] Inclou els països de Senegal, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger, Nigèria, el Txad, Sudan, i Eritrea.

La topografia del Sahel és principalment plana, i la zona es troba principalment entre els 200 i 400 metres d'altitud. Alguns altiplans isolats i de cadenes muntanyoses s'hi troben, però es consideren ecoregions separades, ja que la fauna i flora que tenen és diferent de les zones baixes.[2]

Al llarg de la història africana, aquesta zona ha tingut alguns dels reialmes més avançats, beneficiant-se del comerç de les caravanes al llarg del desert.

Flora i fauna[modifica]

El Sahel està majoritàriament cobert d'herbassars i sabana, amb zones de boscos i arbusts. L'herba cobreix de manera contínua la regió, dominada per espècies herbàcies anuals com són Cenchrus biflorus, Schoenefeldia gracilis, i Aristida stipoides. Hi ha espècies d'acàcia com a arbres dominants, amb Acacia tortilis, la més comuna, i Acacia senegal o Acacia laeta. Altres espècies d'arbres que s'hi troben són Commiphora africana, Balanites aegyptiaca, Faidherbia albida, i Boscia senegalensis. En la part nord del Sahel, hi ha zones amb desert arbustiu amb Panicum turgidum i Aristida sieberana, alternades amb superfícies d'herbassar i sabana. Durant la llarga estació seca, molts arbres perden les fulles, i les herbes que són predominantment anuals moren.

Abans, en el Sahel s'hi trobaven molts animals herbívors incloent-hi els òrixs (Oryx dammah), les gaseles (Gazella dama), (Gazella dorcas) i (Gazella rufifrons) i l'Alcelaphus busephalus buselaphus. També hi havia depredadors com el licaó (Lycaon pictus), l'Acinonyx jubatus, i el lleó (Panthera leo). Les espècies més grosses han reduït el seu nombre per sobrecaça i competició amb la ramaderia i algunes espècies són ara vulnerables, en perill o extintes (com l'òrix dammah, que probablement està extingit en llibertat i l'Alcelaphus b.b., extingit).

Els aiguamolls estacionals del Sahel són importants per als ocells migradors.[2]

Inicis de l'agricultura[modifica]

Al Sahel, es van donar els inicis de l'agricultura a l'Àfrica fa uns 7.000 anys amb l'inici del conreu de la melca i l'arròs de tipus africà (Oryza glaberrima). També es va domesticar la gallina de Guinea.

Fa uns 6.000 anys, el clima del Sàhara i del Sahel començà a ser més àrid i menys confortable. El canvi climàtic va fer baixar el cabal dels rius i disminuir l'aigua dels llacs i incrementà la desertificació. Això va reduir el rendiment de les pastures i provocà una gran emigració humana cap a l'Àfrica occidental, més humida.[3]

Transhumància[modifica]

Tradicionalment, molts habitants del Sahel han estat seminòmades, amb un sistema que sembla el més sostenible per al Sahel. La diferència d'humitat entre el nord i el sud del Sahel s'aprofita per a les pastures de la ramaderia.

Regnes sahelians[modifica]

La riquesa d'aquests regnes es basava en el control de les caravanes que travessaven el Sàhara. El seu poder raïa a disposar d'animals grans com camells i cavalls útils per al comerç i també per a la guerra. Aquests imperis estaven força descentralitzats amb ciutats amb gran autonomia. El primer imperi va aparèixer cap a l'any 750.

Sequeres del segle XX[modifica]

El 1914, n'hi va haver una de molt important i que causà una gran fam. En la dècada de 1960, en canvi, hi va haver un notable increment de les precipitacions, fent la part més seca del nord més accessible; per part dels particulars i dels governs, s'encoratjà la migració al nord del Sahel i, per tant, s'incrementà el pasturatge aleshores; de 1968 a 1976, hi va tornar la secada amb gran erosió del sòls; al contrari que el 1914, la fam va ser temperada per l'ajuda internacional; aquesta situació catastròfica va ser l'origen de la fundació de l'organisme internacional Fons Internacional per al Desenvolupament Agrícola (International Fund for Agricultural Development).

Desertificació i pèrdua del sòl[modifica]

La sobreexplotació agrícola, el pasturatge excessiu, l'excés de població de les terres marginals i l'erosió natural del sòl han provocat la desertificació greu de la regió.[4][5]

Les tempestes de pols més importants són un fenomen freqüent, també. Durant novembre de 2004, una sèrie de tempestes de pols importants van afectar el Txad, originàries de la depressió de Bodélé.[6] Aquesta és una àrea comuna de tempestes de pols (se'n produeixen, de mitjana, 100 dies a l'any).

El 25 d'agost de 2008, gran quantitat de tempestes de pols van passar a través de les planes orientals de Somàlia i el nord-est de Kenya, encara colpejada per la sequera.[7] El 23 de març de 2010, una important tempesta de sorra va afectar Mauritània, Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau, Guinea, i l'interior de Sierra Leone. Una altra va afectar, alhora, el sud d'Algèria, l'interior de Mauritània, Mali i el nord de la Costa d'Ivori.[8]

Tota la regió està en risc de desertificació.

Col·laboració de la Unió Europea[modifica]

La Unió Europea col·labora amb el Sahel en diversos aspectes: les mesures dutes a terme per la Comissió Europea giren a l'entorn de tres grans eixos: l'atenuació de la crisi i la preparació per a les catàstrofes (de novembre de 2011 a febrer de 2012), la intervenció d'urgència (de març a octubre de 2012), i la recuperació (a partir de l'octubre de 2012). Durant el 2012, la Comissió Europea va mobilitzar un total de 338,5 milions d'euros per a les crisis alimentàries i nutrícies de la regió del Sahel. En total, 6,8 milions de persones s'han beneficiat de l'ajuda alimentària; 3,6 milions han rebut cures nutricionals i 850.000 infants han estat tractats de malnutrició aguda.[9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. "Sahelian Acacia savanna" WWF Scientific Report [1]. Consultat el 29 de desembre de 2007.
  2. 2,0 2,1 "Sahelian Acacia savanna" WWF Scientific Report [2]. Accessed December 29, 2007.
  3. O'Brien, Patrick K. (General Editor). Oxford Atlas of World History. Nova York: Oxford University Press, 2005. pp.22-23
  4. «Tripod.com». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 15 juny 2012].
  5. NASA.gov
  6. «Dust Storm in the Bodele Depression». Nasa. [Consulta: 19 juny 2010].
  7. Eoearth.org
  8. «Eosnap.com». Arxivat de l'original el 2011-04-29. [Consulta: 15 juny 2012].
  9. «El documental 'La cadena humana', sobre l'ajuda humanitària de la UE al Sahel, al CaixaFòrum de Barcelona». Web. Comissió Europea. Representació a Barcelona. [Consulta: 12 maig 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sahel