Botswana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Infotaula de geografia políticaBotswana
Republic of Botswana
Lefatshe la Botswana
Bandera de Botswana Escut de Botswana
Bandera de Botswana Escut de Botswana

Himne Fatshe leno la rona

Lema Pula (Pluja)
Etimologia Tsuana
Localització
Location Botswana AU Africa.svg
Location Botswana AU Africa.svg
24° 40′ 00″ S, 25° 55′ 00″ E / 24.666666666667°S,25.916666666667°E / -24.666666666667; 25.916666666667
Entitats de població
Capital i ciutat més gran Gaborone
Conté
Població
Total 2.021.144 (2013)
• Densitat 3,47 hab/km²
Llengua anglès
Geografia
Superfície 581.737 km²
• Aigua 2,5%
Punt més alt Otse Hill  (1.491 m)
Punt més baix Limpopo
Limita amb
Història
Independència  
Fundació del Regne Unit
el 30 de setembre de 1966[1]
Organització i govern
Forma de govern República
• Cap de govern Ian Khama
Membre de
Economia
PIB 15.813.364.345 $ (2014)
PIB per càpita 6.360,14 $ (2015)
Reserves totals 8.322.776.785 $ (2014)
IDH 0,453 (1980)
Moneda Pula (BWP) (2014)
Indicatius
Fus horari
Domini d'Internet bw
Prefix telefònic 267
Emergències 911, 997, 998 i 999
ISO 3166-1 BW
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Botswana és una república de l'Àfrica Austral, que limita al nord i a l'oest amb Namíbia, al nord amb Zàmbia, al sud amb Sud-àfrica i al nord-est amb Zimbabwe. La capital és Gaborone. Fou un antic protectorat britànic amb el nom de Betxuanalàndia, es va proclamar independent l'any 1966.

L'economia, estretament lligada a la de Sud-àfrica, està basada en la ramaderia i en la mineria (diamants).

És un dels estats més estables d'Àfrica. Políticament està organitzat com una democràcia i segons els organismes internacionals rep bones qualificacions pel que fa al respecte als drets humans.

Botswana presenta una de les taxes més altes del món d'infectats per VIH. El 2002 el 38,8% de la població adulta era seropositiva. El 2003 el govern ha iniciat un programa que inclou l'administració gratuïta o econòmica de medicaments genèrics antiretrovirals i una campanya informativa destinada a frenar l'expansió del virus.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Botswana

Els batswana, terme usat també per anomenar a tots els ciutadans de Botswana, es refereix al principal grup ètnic del país (els "Tswana" a Sud-àfrica), el qual entrà en l'àrea de Sud-àfrica durant les guerres zulús dels primers anys del segle XIX, conegut com a Mfecane. Abans dels contactes amb Europa, els batswana vivien com a pastors i grangers sota domini tribal.

Ja el segle XIX, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons bòer de Transvaal. Després d'apel·lacions d'ajuda dels batswana, els britànics van establir un protectorat al sud del riu Molopo en abril de 1884[2] i el 27 de gener de 1885 els britànics van ampliar-lo al nord del riu[3] fins als 22º de latitud sud ocupant el territori de les tribus bakwena, bangwaketse i bangwato[2] i van enviar una expedició militar (Bechuanaland Expeditionary Force) dirigida pel general Sir Charles Warren,[4] per fer efectiva la protecció britànica sobre Betxuanalàndia i el Kalahari el gener de 1885[5] i aconseguint l'annexió dels Estats Units de Stellaland[6] que bloquejaven l'expansió i el trànsit de mercaderies britànic amb l'Àfrica central i per impedir la possibilitat de l'establiment d'una continuïtat territorial entre l'Àfrica Sud-occidental Alemanya i la República de Transvaal.[7]

Els territoris del protectorat britànic de Betxuanalàndia situats al sud del riu Molopo van formar la colònia, constituïda formalment el 30 de setembre de 1885[3] i que tingué per capital a Mafeking, mentre que els territoris situats al nord del riu van formar el Protectorat de Betxuanalàndia.[5]

El protectorat es va estendre al nord el 30 de juny de 1890 amb la incorporació del territori anomenat Ngamilàndia territori dominat pels caps dels tawana; aquesta ampliació fou reconeguda per l'imperi alemany l'endemà en el Tractat de Helgoland-Zanzíbar que regulava la situació de Zanzíbar i Helgoland i fixava els límits entre l'Àfrica Sud-occidental Alemanya i el protectorat de Betxuanalàndia establint l'anomenada franja de Caprivi.[8] De fet els britànics no es van establir a Ngamilàndia fins al 1894. Segons les estadístiques del 1904 la seva superfície era de 647500 km² i la població d'uns 120.000 habitants. El territori estava previst que passaria sota administració de Rhodèsia o de Sud-àfrica però els caps tswana s'hi van oposar i el protectorat britànic va continuar fins al 1966; els caps tribals continuaren al poder durant el període de domini britànic mentre aquests només s'ocupaven de la policia i de la vigilància de fronteres.

L'administració de la colònia fou transferida a la colònia del Cap de Bona Esperança el 1895[9] mentre el protectorat quedava sota administració d'un Alt Comissionat britànic a Sud-àfrica pels protectorats de Bechuanalàndia, Basutolàndia i Swazilàndia (l'administració li fou subordinada després del 9 de maig de 1891)

Malgrat la pressió sud-africana, els habitants del protectorat de Betxuanalàndia, Basutolàndia (actual Lesotho), i Swazilàndia demanaren i van rebre el 1907 seguretats britàniques que no serien inclosos en la proposada Unió de Sud-àfrica. Una expansió de l'autoritat central britànica i l'evolució del govern tribal va resultar en l'establiment el 1920 de dos consells d'assessoria representant els africans i europeus. Proclamacions del 1934 regularitzaren els poders i domini tribal. Un consell assessor europeu-africà es va formar el 1951, i la constitució de 1961 va establir un consell legislatiu consultant.

El juny de 1964, el Regne Unit va acceptar les propostes per a un autogovern democràtic a Botswana. La seu de govern fou traslladada des de Mafikeng, a Sud-àfrica, a l'establerta Gaborone el 1965. La constitució de 1965 conduí a les primeres eleccions generals i a la independència el setembre de 1966.[10] Seretse Khama, un líder del moviment independentista i el legítim reclamador al govern tradicional dels Bamangwato, fou triat com el primer president, reelegit dues vegades, i va morir en el seu càrrec el 1979. La presidència passà al vicepresident, Ketumile Masire, que fou escollit en el seu propi dret el 1984 i reelegit el 1989 i 1994. Masire es va retirar del càrrec el 1998. La presidència passà al vicepresident, Festus Mogae, que fou triat en el seu propi dret el 1999. Mogae va guanyar un segon període en les eleccions celebrades el 30 d'octubre de 2004.

Botswana és l'únic país d'Àfrica sense cops d'estat i a més un dels més estables.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Delta de l'Okavango.

Botswana limita al nord amb Zàmbia (2 km), a l'est amb Zimbabwe (813 km), al sud amb Sud-àfrica (1.840 km) i a l'oest i al nord amb Namíbia (1.360 km). La seva superfície és comparable amb la de l'estat estatunidenc de Texas, tot i que la d'aquest és sensiblement superior. Botswana no té sortida al mar. El país està dominat principalment pel desert del Kalahari, que ocupa el 70% de la superfície total del país, en especial el nord i l'oest. A més, en el seu territori s'hi troba el delta de l'Okavango, el delta interior més gran del món.

El seu punt més alt són els tossals de Tsodilo, amb 1.489 metres sobre el nivell mitjà del mar, mentre que el seu punt més baix és l'encaix dels rius Limpopo i Shashe, amb 513 metres.

Clima[modifica | modifica el codi]

Botswana té un clima semiàrid amb una estació humida molt curta. Tanmateix com l'altitud mitjana del país és força elevada i la seva situació és continental li correspon un clima subtropical pel que fa a les temperatures. Botswana queda lluny dels fluxos d'aire humits durant gran part de l'any. L'estació seca va dels mesos d'abril a octubre al sud i al nord fins novembre, on de tota manera, el total de pluja anual és més alt però en general és menor de 500 litres l'any.[11] El sud dels país està més exposat als vents freds durant el període d'hivern austral (de principis de maig a finals d'agost) quan les temperatures mitjanes estan al voltant dels 14 °C. Tot els país té estius càlids amb mitjanes de 26 °C. La insolació total anual és alta tot l'any però l'hivern és el període més assolellat. El país és ventós i polsós durant l'estació seca.[12]

Política[modifica | modifica el codi]

Botswana és una república presidencialista en una democràcia representativa dins d'un sistema multipartidista. El poder executiu és exercit pel govern. El poder legislatiu és compartit entre el govern i el parlament de Botswana. El poder judicial és independent dels altres poders.

D'altra banda, el president és el cap d'estat i de govern. El parlament està dividit en la Casa de Caps de Botswana -cambra alta- i l'Assemblea Nacional de Botswana -cambra baixa- dominada des de la independència pel Partit Democràtic de Botswana.

Partits polítics[modifica | modifica el codi]

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa actual dels districtes de Botswana.

Botswana està dividida en nou entitats:

  1. Central
  2. Ghanzi
  3. Kgalagadi
  4. Kgatleng
  5. Kweneng
  6. Nord-est
  7. Nord-oest
  8. Sud-est
  9. Sud

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Botswana

Des de la independència, Botswana ha experimentat el creixement més ràpid de renda per capita del món. El creixement econòmic ha estat d'un 9% anual de 1966 a 1999. El govern ha mantingut una política fiscal responsable, a pesar dels dèficits fiscals del 2002 i el 2003, i un deute exterior insignificant. Té la millor qualificació creditícia de risc sobirà d'Àfrica (A) Estàndard & Poor's i (Aa3) de Moody's i ha acumulat reserves internacionals per l'orde de 5,1 milers de milions de dòlars el 2003-2004. La millora de l'economia s'ha construït a partir de l'aplicació de polítiques lliberals,[13] un encertat ús dels guanys procedents de les mines de diamants, una política fiscal prudent i una política exterior cautelosa. Debswana, l'única companyia minera de diamants que opera a Botswana, pertany en un 50% al govern i genera al voltant de la meitat de tots els ingressos governamentals.

La despesa governamental fou retallada un 10% el 2002-2003 amb l'objectiu d'enfrontar-se a les creixents despeses en serveis de salut i al dèficit pressupostari. L'alta incidència de SIDA ha afectat molt a la població i a l'economia del país. Una de cada tres persones està infectada pel virus. El govern reconeix que l'epidèmia afecta l'economia del país i per això ha planificat programes que combaten l'epidèmia, incloent tractament anti-retroviral gratuït i un programa nacional de prevenció de transmissió del virus de mares a fills.

El dèficit fiscal que manté el govern, es pot explicar en part per una relativament alta despesa militar (dedicava un 4% del PIB el 2004). Molts analistes consideren aquesta xifra innecessària tenint en compte que Botswana no es troba en una zona conflictiva (encara que el govern fa ús de les seves tropes en operacions multilaterals i assistència)

Demografia[modifica | modifica el codi]

L'any 2011, Botswana tenia una població d'2.065.398 habitants. Prop del 70% era cristià. L'idioma oficial és l'anglès. L'esperança de vida és de 61 anys. La mitjana de fills per dona és de 2,5 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). Quasi el 80% de la població està alfabetitzada. Es calcula que el 23,9% de la població està infectada en el virus del VIH (SIDA).

A Botswana hi viuen més de 60 mil nadius boiximans o Basarawa, especialment al Kalahari, on aquests caçadors-recol·lectors habiten fa almenys 20 mil anys.

La població d'origen europeu està conformada per uns 60.000 individus, la qual cosa dóna com a resultat el 3,0% de la població total del país.

Llengües[modifica | modifica el codi]

Les llengües oficials o nacionals de la República de Botswana són l'anglès i el tswana. El SIL International ha llistat 28 llengües, totes elles vives:[14]

  • Afrikaans: 6.000 parlants al país. És una llengua parlada com a primera llengua a algunes granges situades al Districte de Ghanzi, al Districte de Kgalagadi i al districte de Kweneng, sobretot a zones properes a la frontera amb Sud-àfrica.
  • Kxoe: 1000 parlants al districte del Nord-Oest, a prop del riu Khwai. És una llengua khoisànida.
  • Birwa:15.000 parlants a Botswana, al districte Central. També es parla a Sud-àfrica.
  • Anglès: 375.490 parlants al país. A botswana també l'anomenen com Sekgoa.
  • Gana: 2000 parlants a moltes zones disperses del país. És una llengua Khoisànida.
  • Gciriku: 2000 parlants a Botswana.
  • Gwi:2.500 parlants de manera dispersa per Botswana. És una llengua Khoisànida.
  • Herero: 20.000 parlants a Botswana, també per tot el país.
  • Hõã: 200 parlants al sud del desert del Kalahari, al districte Kweneng i al districte Central. És una llengua khoisànida.
  • Juʼhoan: 5000 parlants a Botswana, al districte del Nord-est, a prop de les fronteres amb Namíbia i Angola. És una llengua khoisànida.
  • Kalanga: 150.000 parlants als districtes del Nord-est i Central.
  • Kgalagadi: 40.000 parlants al sud i centre de Botswana, a prop de la frontera amb Sud-àfrica.
  • Khwe: 4000 parlants al districte del Nord-est. És una llengua khoisànida
  • Kua: 817 parlants als districtes Central i Nord-est. És una llengua khoisànida.
  • Kuhane: 12000 parlants al districte del Nord-est.
  • Kxʼauʼein: 2000 parlants al districte Ghanzi. És una llengua khoisànida.
  • Mbukushu: 20.000 parlants al Districte del Nord-est, a prop del riu Okavango
  • Nama: 1500 parlants als districtes Kgalagadi i Ghanzi. És una llengau khoisànida
  • Mambya: 15.000 parlants a Botswana.
  • Naro: 10.000 parlants a Botswana. Sobretot al districte Ghanzi. LLengua khoisànida.
  • Ndebele: 8000 parlants al districte del Nord-Est.
  • Shua: 6000 parlants al districte Central. Llengua Khoisànida.
  • Tsoa: 5000 parlants a Botswana, als districtes Cenral i del Nord-est. Llengua Khoisànida.
  • Tswana:1.070.000 parlants a Botswana. És la llengua franca de tot el país. També es parla a Namíbia, Sud-àfrica i Zimbabwe.
  • Tswapong: 2000 parlants al districte Central.
  • !Xóo: 4000 parlants als districtes Gantsi, Kgalagadi i Kweneng. També es parla a Namíbia. És una llengua khoisànida.
  • Yeyi: 20.000 parlants a Botswana. A diversos districtes. També és parlat a Namíbia.
  • Zezuru: 11.000 parlants a Botswana.

A Botswana també es parlen altres llengües com: bemba, hindi, lozi (2000 parlants), sotho del nord (13.871 parlants), nyanja, sotho del sud, urdu, xhosa, zulu i xinès (1000).

Turisme i patrimoni[modifica | modifica el codi]

Botswana és un país ric en fauna i flora, aquí es veu un guepard a l'Okavango.

El turisme constitueix amb un 4% de la riquesa nacional, amb 2 milions de turistes l'any 2003, és la segona font d'ingressos del país després dels diamants.

Prop d'un terç de la superfície nacional està protegida per parcs nacionals, capitalitza especialment les zones del desert de Kalahari i el delta de l’Okavango. Dues empreses turístiques del país cotitzen en borses Afritourism Ltd. i Chobe Holdings. És un dels pocs països on és legal caçar elefants.[15]

Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]

Vegeu-ne també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Murray, Rachel; Evans, Malcolm David. Documents of the African Commission on Human and Peoples' Rights (en anglès). Hart Publishing, 2001, p. vol.1, p.569. ISBN 1841130923. 
  2. 2,0 2,1 Arellano-Lopez, Fanny Sonia. The Social Construction of Trade in the Bechuanaland Protectorate (en anglès). ProQuest, 2008, p.103. ISBN 0549981306. 
  3. 3,0 3,1 Akweenda, Sacky. International Law and Protection of Namibia's Territorial Integrity: Boundaries and Territorial Claims. Martinus Nijhoff Publishers, 1997, p.130. ISBN 9041104127. 
  4. Galbraith, John S. Crown and Charter: The Early Years of the British South Africa Company (en anglès). University of California Press, 1974, p.12. ISBN 0520026934. 
  5. 5,0 5,1 Parsons, Neil. King Khama, Emperor Joe, and the Great White Queen: Victorian Britain Through African Eyes (en anglès). University of Chicago Press, 1998, p.32. ISBN 0226647447. 
  6. Miller, Stephen M. Lord Methuen and the British Army: Failure and Redemption in South Africa (en anglès). Routledge, 1999, p.46-48. ISBN 071464904X. 
  7. Giliomee, Hermann. The Afrikaners: Biography of a People (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 2003, p.241. ISBN 1850657149. 
  8. Diener, Alexander C. Borderlines and Borderlands: Political Oddities at the Edge of the Nation-State (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010, p. 76. ISBN 0742556352. 
  9. Brownlie, Ian R.; Burns, Ian. African Boundaries: A Legal and Diplomatic Encyclopaedia (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 1979, p.1095. ISBN 0903983877. 
  10. Peaslee, Amos Jenkins; Xydis, Dorothy Peaslee. Constitutions of Nations (en anglès). vol. I, Africa. BRILL, 1974, p. 11. ISBN 9024716810. 
  11. The meteorology and climate of tropical Africa Per Marcel Leroux Google books
  12. General Survey of Climatology, Landsberg (ed.),Elsevier, 2001
  13. «liberalismo.org: Botswana y Zimbabwe: la relación entre libertad y prosperidad».
  14. Llengües de Botswana llistades pel SIL
  15. Safaribwana
  16. «World's Oldest Ritual Discovered -- Worshipped The Python 70,000 Years Ago». ScienceDaily.com.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]