Vés al contingut

Tswana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTswana
seTswana Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius4.500.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aProvíncia del Nord-oest Modifica el valor a Wikidata
EstatBotswana, Namíbia, Sud-àfrica i Zimbàbue Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu orientals
llengües bantus meridionals
llengües Sotho-Tswana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióPan South African Language Board Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1tn Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2tsn Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3tsn Modifica el valor a Wikidata
Glottologtswa1253 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere99-AUT-eg Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetsn Modifica el valor a Wikidata
ASCL9236 Modifica el valor a Wikidata
IETFtn Modifica el valor a Wikidata
Distribució de parlants de tswana a Sud-àfrica
  0–20%
  20–40%
  40–60%
  60–80%
  80–100%

El tswana (el setswana en llengua tswana), és la llengua bantu de l'ètnia del mateix nom. La llengua forma part del grup del sesotho. El tswana és una llengua oficial a Sud-àfrica i la llengua nacional i majoritària de Botswana. El tswana és una llengua minoritària a Zimbàbue i a Namíbia. Els tswana són majoritaris a província sud-africana del Nord-oest. En total hi ha al voltant de 4 milions de tswanòfons, la major part a Sud-àfrica.

L'inventari de fonemes del tswana és ampli, amb diferenciació entre vocals obertes i tancades, sons aspirats i no aspirats i vuit variants del punt d'articulació. L'accent prosòdic és fix a la penúltima síl·laba del mot i presenta dos tons diferents, alt i baix. Els noms s'agrupen en diferents classes semàntiques[1] que tenen correlat en la seva utilització a la frase. Així, hi ha substantius per designar persones, animals domèstics o parents, lèxic quotidià, altres animals, col·lectius, nocions abstractes, noms derivats de verbs o noms que reflecteixen nocions circumstancials.

Referències

[modifica]
  1. Cole, Desmond (1955), An Introduction to Tswana Grammar