Zulu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «zulu (poble)».
Infotaula de llenguaZulu
isiZulu
DurbanSign1989.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengües bantus i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants13.034.000 (2016)[1]
Parlants nadius11.969.100 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aKwaZulu-Natal, Gauteng i Mpumalanga Modifica el valor a Wikidata
Oficial aKwaZulu-Natal, Durban, Johannesburg
Autòcton deÀfrica austral
EstatSouth Africa Sud-àfrica 12.359.000
Lesotho Lesotho 324.000
Eswatini Eswatini 107.000
Zimbàbue Zimbàbue 167.000
Malawi Malawi 66.000
Moçambic Moçambic 6.000
Botswana Botswana 5.900
South Africa 2011 Zulu speakers density map.svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantus meridionals
llengües nguni Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i alfabet romà Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióPan South African Language Board Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1zu
ISO 639-2zul
ISO 639-3zul Modifica el valor a Wikidata
SILzul
Glottologzulu1248 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere99-AUT-fg Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuezul Modifica el valor a Wikidata
ASCL9213 Modifica el valor a Wikidata
IETFzu Modifica el valor a Wikidata

El zulú[2][3] o zulu (en zulu, isiZulu) és una llengua africana de la divisió nguni del grup bantu, parlada pels membres del poble zulu. El parlen vora 10 milions de persones, que a 95% viuen a Sud-àfrica. És una de les 11 llengües sud-africanes oficials de 1994 ençà, 25% de la població el parla i més de 50% l'entén. És doncs una de les llengües més parlades a Sud-àfrica, s'ensenya en zulu en l'educació primària i secundària i s'hi editen llibres i revistes. És la segona llengua bantu més parlada, després del shona.[4] Com moltes altres llengües bantu, s'escriu amb l'alfabet llatí.

Distribució geogràfica[modifica]

Territori lingüístic del zulu

La llengua és parlada a la província de KwaZulu-Natal (81% dels habitants), Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%). També és parlat a altres països africans, com Lesotho i Swazilàndia. Les llengües ndebele, parlada a Zimbàbue, swazi i la parla nguni de Malawi són força propenques al zulu. El xosa, llengua predominant al Cap Oriental, i el zulu són mútuament intel·ligibles.

Es considera que hi ha quatre dialectes del zulu: el zulu KwaZulu-Natal central, el zuli Transvaal septentrional, el Qwabe del litoral oriental i el Cele del litoral occidental.[5]

Història[modifica]

Els zulu, com els xhosa o altres pobles nguni, han viscut a Sud-àfrica durant molt temps i a vegades han conviscut amb altres tribus com els san. La llengua zulu presenta diversos sons típics de les llengües sud-africanes, que no són presents a la resta de llengües d'Àfrica.

Com moltes llengües indígenes de Sud-àfrica, el zulu no va ser una llengua escrita fins que va entrar en contacte amb els missioners europeus, que van documentar la llengua mitjançant l'alfabet llatí. La primera gramàtica de la llengua zulu es va publicar a Noruega l'any 1850, de la mà del missioner noruec Hans Paludan Smith Schreuder.[6] El primer document escrit en zulu va ser una traducció de la Bíblia, que es va publicar l'any 1883. L'any 1901, un zulu de Nadal anomenat John Dube va crear l'Institut Ohlange, la primera institució educativa nadiua a Sud-àfrica. També fou l'autor d'Insila kaShaka, la primera novel·la escrita en zulu (1930). Un altre escriptor zulu pioner fou Rolfes Robert Reginald Dhlomo, l'autor de diverses novel·les històriques sobre els líders de la nació zulu del segle xix: U-Dingane (1936), U-Shaka (1937), U-Mpande (1938), U-Cetshwayo (1952) i U-Dinizulu (1968). Altres figures destacades de la literatura zulu són Benedict Wallet Vilakazi i Oswald Mbuyiseni Mtshali.

La forma escrita del zulu és controlada per la Junta de la Llengua Zulu de KwaZulu-Natal, actualment desmantellada i substituïda per la Junta de la Llengua Pan Sud-Africana, que promou l'ús de les onze llengües oficials de Sud-àfrica.[7]

Gramàtica i escrits en zulu[modifica]

Com també és el cas per a moltes llengües indígenes del sud d'Àfrica, el zulu no gaudia de cap codi ni tradició escrits fins a l'arribada dels primers missioners europeus. La primera gramàtica de la llengua autòctona es publicà a Noruega el 1850 a càrrec de l'evangelitzador noruec Hans Schreuder que havia arribat al país zulu el 1843. El primer document escrit íntegrament en zulu va ser una traducció de la Bíblia que va aparèixer el 1883 tot i que ja se n'havien publicat porcions anteriorment (la més primerenca el 1848) traduïdes per diversos membres de l'American Board of Commissioners for Foreign Missions.[8][9] No va ser fins al segle següent, el 1930, quan es va publicar la primera novel la en zulu: Insila kaShaka. L'autor, John Dube un zulu de Natal va ser un personatge molt important per a la història del país, tant políticament com social. Anteriorment havia creat l'Ohlange Institute el 1901, la primera estructura educativa en llengua nadiua d'Àfrica del Sud.

Actualment la institució encarregada de regular la llengua escrita és el Zulu Language Board (Institut de la Llengua Zulu) de KwaZulu-Natal.

Fonologia[modifica]

  • Hi ha 7 sons vocàlics: els 5 fonemes simples [a], [e], [i], [o], [u], a més de la e neutra i la o oberta que són semblants a les del català oriental.
  • Dues semivocals ([w], [j]).
  • En les consonants són característics del zulu els 15 sons aspirats o nasalitzats anomenats clics.
  • És una llengua tonal, cosa que implica que el significat d'una paraula depèn del to en què es pronuncia.

Alguns aspectes gramaticals[modifica]

  • L'ordre de la frase és: subjecte + verb + complement.
  • El substantiu consta de prefix i arrel: hi ha 15 prefixos diferents, 13 dels quals s'usen actualment i els altres dos són de la llengua antiga. El plural s'expressa amb un prefix, per exemple: inja "gos" – izinja "gossos".
  • Verb:
    • En el temps present, els verbs regulars acaben en -a: sebenza "treballo".
    • En el temps passat, el verb acaba en -e: umlimi ulime izinsimu "El llaurador conreà els camps".
    • El futur s'indica amb la partícula zo dins del verb: Abafundi bazofunda amabhuku "Els estudiants llegiran els llibres".

Zulu estàndard i zulu urbà[modifica]

Cartell bilingüe anglès-zulu a un centre multimèdia del Zululand

El zulu estàndard és la llengua que s'ensenya a les escoles. També anomenat "zulu profund" (isiZulu esijulile), es diferencia en diversos aspectes de la llengua que parla la gent que viu a les ciutats (l'anomenat zulu urbà, isiZulu sasedolobheni). El zulu estàndard tendeix cap al purisme, i empra derivacions de paraules zulu per anomenar nous conceptes; mentre que els parlants de zulu urbà empren préstecs lingüístics, sovint extrets de l'anglès. Per exemple:

Zulu estàndard Zulu urbà Català (Anglès)
umakhalekhukhwini icell Telèfon mòbil (cell/mobile phone)
Ngiyaqonda Ngiya-understanda Ho entenc (I understand)

Aquesta situació ha suposat alguns problemes en l'àmbit educatiu perquè els joves sovint no entenen el zulu estàndard.[10]

El zulu i l'anglès de Sud-àfrica[modifica]

L'anglès que es parla a Sud-àfrica ha absorbit diverses paraules de la llengua zulu, i fins i tot algunes paraules zulu com impala o mamba formen part de l'anglès estàndard i molts altres idiomes. Alguns exemples de paraules zulu emprades en l'anglès de Sud-àfrica són:

  • muti (d'umuthi) – medicina
  • donga (d'udonga) – sitja (de fet, udonga significa paret en zulu)
  • indaba – conferència (significa notícia en zulu)
  • induna – cap o líder
  • shongololo (d'ishongololo) – milpeus
  • ubuntu – humanitat o compassió

Alguns exemples de paraules i frases zulu[modifica]

Aquesta és una petita llista de paraules que podem utilitzar quan visitem una zona on la llengua principal és el zulu:

  • Sawubona (bon dia dirigit a una persona)
  • Sanibonani (bon dia dirigit a un grup de persones)
  • Unjani? (com estas? a una persona)
  • Ninjani? (com esteu? a un grup de persones)
  • Ngiyaphila (estic bé)
  • Ngiyabonga (te/us agraeixo)
  • Siyabonga (te/us agraïm)
  • Isikhathi sithini? (quina ora és?)
  • Uhlala kuphi? (on vius?)
  • Igama lami ngu... (em dic...)
  • Ngubani igama lakho? (com et dius?)
  • Uphumaphi? (D'on vens?)
  • Yebo ()
  • Cha (No)
  • Angazi (no ho sé)
  • Ukhuluma isiNgisi na? (Parles anglès?)
  • Ngisaqala ukufunda isiZulu (Acabo de començar a aprendre el zulu)
  • Ngiyakuthanda (T'estimo)

Referències[modifica]

  1. Zulu a The Joshua Project
  2. «zulu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. La forma no accentuada és de gènere invariable. El diccionari normatiu recull la forma preferent zulú, pl. zulús de pronúncia aguda, tot admetent la forma "zulu", com a invariable i de pronunciació plana
  4. Article de l'Ethnologue sobre la llengua Shona
  5. Maho, Jouni Filip «New Updated Guthrie List Online». NUGL Online, 2009. Arxivat 2013-06-07 a Wayback Machine.
  6. Rakkenes, Øystein (2003) Himmelfolket: En Norsk Høvding i Zululand, Oslo: Cappelen Forlag, pp. 63–65
  7. pansalb.org.za
  8. Faith and Narrative by Keith E. Yandell, p. 27.
  9. The Zulu Yesterday and To-day: Twenty-nine Years in South Africa by Gertrude Rachel Hance, p. 45.
  10. Magagula, Constance Samukelisiwe. Standard Versus Non-standard IsiZulu: A Comparative Study Between Urban and Rural Learners' Performance and Attitude. Durban: University of KwaZulu-Natal, 2009. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Doke, C.M. (1947) Text-book of Zulu grammar. London: Longmans, Green and Co.
  • Wilkes, Arnett, Teach Yourself Zulu. ISBN 0-07-143442-9
  • Nyembezi, C.L.S. (1957) Learn Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0237-1
  • Nyembezi, C.L.S. (1970) Learn More Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0278-9
  • Doke, C.M. (1958) Zulu-English Vocabulary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 0-85494-009-X
  • Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1959) Compact Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0760-8
  • Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1969) Scholar's Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0718-7
  • Doke, C.M. (1953) Zulu-English Dictionary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 1-86814-160-8

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zulu
Viquipèdia
Hi ha una edició en Zulu
de la Viquipèdia

Gramàtiques[modifica]

Diccionaris[modifica]

Diaris[modifica]

Literatura i cultura[modifica]