Makhuwa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaMakhuwa
Emakuana
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants8.662.500 (2016)[1]
Parlants nadius7.430.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deProvíncia de Niassa, Província de Nampula, Cabo Delgado i Zambézia Modifica el valor a Wikidata
EstatMoçambic Moçambic 8.037.000
Tanzània Tanzània 606.000
Zimbàbue Zimbàbue 17.000
Plantilla:Country data Mayotte Mayotte 2.500
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantus meridionals
llengües makua Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i alfabet romà Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3vmw Modifica el valor a Wikidata
Glottologmaku1279 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuevmw Modifica el valor a Wikidata
IETFvmw Modifica el valor a Wikidata

El makhuwa, emakhuwa (també makua i macua) és la principal de les llengües bantus del nord de Moçambic. És parlada pels 8 milions de macua, que viuen al nord del riu Zambezi, particularment a la província de Nampula. És la llengua indígena més parlada a Moçambic. A la província de Nampula pràcticament ni hi ha cap altre grup ètnic.[2] i també és parlat a Cabo Delgado i Zambézia. També és parlada a la República del Congo al districte de Makoua.

Característiques[modifica]

A part dels idiomes del mateix grup, eMakhuwa es distingeix de les altres llengües bantus per la pèrdua dels prefixos consonant + vocal a favor de e- - Comparar epula, "pluja", amb tswana pula.

Les vocals llargues i curtes s'utilitzen per i, i, a, o, o, que és inusualment escassa per a una llengua bantu:

  • omala - acabar
  • omaala - enganxar, pal
  • omela - brollar, brot
  • omeela - repartir

Les consonants són més complexes: existeixen les postalveolars tt i tth i s'usen tan p com ph. També existeixen x ("sh") i h mentre que x varia amb s. Regionalment, també hi ha θ (la "th" de l'anglès "thorn"), ð (la "th" de l'anglès "seethe"), z i ng. En eLomwe, en canvi, la -tt- d'eMakhuwa és representada per una "ch" com l'anglès "church".[2]

El makhuwa és molt relacionat amb el lomwe.

Varietats[modifica]

Maho (2009) considerà els següents dialectes (les dades són de The Joshua Project):[3]

  • Makhuwa central, 4.057.000 persones [4]
  • Makhuwa-Meetto (inclòs el ruvuma), 1.149.000 a Moçambic, 603.000 a Tanzània i 17.000 a Zimbabwe [5]
  • Makhuwa-Shirima, 911.000 persones [6]
  • Makhuwa-Marrevone (costaner) 682.000 persones [7]
  • Makhuwa-nahara, unes 338.000 persones
  • Makhuwa-Saka, 312.000 persones[8]
  • Ruvuma Makhuwa (Tanzània, inclosos els subdialectes Imithupi, Ikorovere)

els noms dels dialectes varien segons les fonts. La variant distintiva o shibboleth en els dialectes és el tractment de la s:

  • Dialecte eSamgagi: odhiva
  • Dialecte eSangagi: θtiva
  • Dialecte eSaaka: ociva
  • Dialecte eNahara: oziva -tots volen dir "agradable" [2]

La intel·ligibilitat mútua entre els dialectes és limitada. El Makhuwa central ("Makhuwa-Makhuwana") és la base de la llengua estandard. Ethnologue nomena Central Makhuwa, Meetto–Ruvuma, Marrevone–Enahara, i Esaka com a llengües separades, i Chirima com a sis llengües.

Lectura en eMakhuwa[modifica]

Muluku Onnalavuliha Àn'awe - Ipantte sikosolasiwe sa Biblia ("Deu parla al seu fill" - extractes de les Escriptures per a nens) Ajuda per a l'Església. Edição em Macúa / eMakhuwa) Editorial Verbo Divino, Estella, Navarra, 1997.

Referències[modifica]

  1. Els grups Makhuwa a The Joshua Project
  2. 2,0 2,1 2,2 Relatório do I Seminário sobre a Padronização da Ortografia de Línguas Moçambicanas. NELIMO, Universidade Eduardo Mondlane, 1989.
  3. Jouni Filip Maho, 2009 Nova llista Guthrie actualitzada Arxivat 2018-02-03 a Wayback Machine.
  4. Makhuwa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  5. Makhuwa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  6. Makhuwa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  7. Makhuwa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  8. Makhuwa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)

Bibliografia[modifica]

  • (portuguès) Antonio Pires Prata, Dicionario Macua - Português, Ministério do Planeamento e da Administraçao do Territorio, Secretaria de Estado da Ciência e Tecnologia, Instituto de Investigaçao Cientifica Tropical, Lisboa, 1990, 508 p. ISBN 972-672270-5
  • Oliver Kröger (2005), Report on a Survey of Coastal Makua Dialects (SIL International)