Makhuwa
| Emakuana | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 8.662.500 (2016)[1] |
| Parlants nadius | 7.430.000 |
| Autòcton de | Província de Niassa, Província de Nampula, Cabo Delgado i Zambézia |
| Estat |  Moçambic 8.037.000 Tanzània 606.000 Zimbàbue 17.000 Mayotte 2.500 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües makua | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | vmw |
| Glottolog | maku1279 |
| Ethnologue | vmw |
| IETF | vmw |
El makhuwa, emakhuwa (també makua i macua) és la principal de les llengües bantus del nord de Moçambic. És parlada pels 8 milions de macua, que viuen al nord del riu Zambezi, particularment a la província de Nampula. És la llengua indígena més parlada a Moçambic. A la província de Nampula pràcticament ni hi ha cap altre grup ètnic.[2] i també és parlat a Cabo Delgado i Zambézia. També és parlada a la República del Congo al districte de Makoua.
Característiques
[modifica]A part dels idiomes del mateix grup, eMakhuwa es distingeix de les altres llengües bantus per la pèrdua dels prefixos consonant + vocal a favor de e- - Comparar epula, "pluja", amb tswana pula.
Les vocals llargues i curtes s'utilitzen per i, i, a, o, o, que és inusualment escassa per a una llengua bantu:
- omala - acabar
- omaala - enganxar, pal
- omela - brollar, brot
- omeela - repartir
Les consonants són més complexes: existeixen les postalveolars tt i tth i s'usen tan p com ph. També existeixen x ("sh") i h mentre que x varia amb s. Regionalment, també hi ha θ (la "th" de l'anglès "thorn"), ð (la "th" de l'anglès "seethe"), z i ng. En eLomwe, en canvi, la -tt- d'eMakhuwa és representada per una "ch" com l'anglès "church".[2]
El makhuwa és molt relacionat amb el lomwe.
Varietats
[modifica]Maho (2009) considerà els següents dialectes (les dades són de The Joshua Project):[3]
- Makhuwa central, 4.057.000 persones [4]
- Makhuwa-Meetto (inclòs el ruvuma), 1.149.000 a Moçambic, 603.000 a Tanzània i 17.000 a Zimbabwe[5]
- Makhuwa-Shirima, 911.000 persones [6]
- Makhuwa-Marrevone (costaner) 682.000 persones [7]
- Makhuwa-nahara, unes 338.000 persones
- Makhuwa-Saka, 312.000 persones[8]
- Ruvuma Makhuwa (Tanzània, inclosos els subdialectes Imithupi, Ikorovere)
els noms dels dialectes varien segons les fonts. La variant distintiva o shibboleth en els dialectes és el tractment de la s:
- Dialecte eSamgagi: odhiva
- Dialecte eSangagi: θtiva
- Dialecte eSaaka: ociva
- Dialecte eNahara: oziva -tots volen dir "agradable" [2]
La intel·ligibilitat mútua entre els dialectes és limitada. El Makhuwa central ("Makhuwa-Makhuwana") és la base de la llengua estandard. Ethnologue nomena Central Makhuwa, Meetto–Ruvuma, Marrevone–Enahara, i Esaka com a llengües separades, i Chirima com a sis llengües.
Lectura en eMakhuwa
[modifica]Muluku Onnalavuliha Àn'awe - Ipantte sikosolasiwe sa Biblia ("Deu parla al seu fill" - extractes de les Escriptures per a nens) Ajuda per a l'Església. Edição em Macúa / eMakhuwa) Editorial Verbo Divino, Estella, Navarra, 1997.
Referències
[modifica]- ↑ Els grups Makhuwa a The Joshua Project
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Relatório do I Seminário sobre a Padronização da Ortografia de Línguas Moçambicanas. NELIMO, Universidade Eduardo Mondlane, 1989.
- ↑ Jouni Filip Maho, 2009 Nova llista Guthrie actualitzada Arxivat 2018-02-03 a Wayback Machine.
- ↑ Makhuwa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Makhuwa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Makhuwa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Makhuwa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Makhuwa referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
Bibliografia
[modifica]- (portuguès) Antonio Pires Prata, Dicionario Macua - Português, Ministério do Planeamento e da Administraçao do Territorio, Secretaria de Estado da Ciência e Tecnologia, Instituto de Investigaçao Cientifica Tropical, Lisboa, 1990, 508 p. ISBN 972-672270-5
- Oliver Kröger (2005), Report on a Survey of Coastal Makua Dialects (SIL International)
| Official | |
|---|---|
| No oficials | |
| Llengua de signes | |
| Llengües oficials | |||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||||||||
