Makhuwa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llenguaMakhuwa
Emakuana
Parlants
8.662.500 (2016)[1]
Parlat a Moçambic Moçambic 8.037.000
Tanzània Tanzània 606.000
Zimbabwe Zimbabwe 17.000
Flag of Mayotte (local).svg Mayotte 2.500
Família lingüística

Nigerocongoleses

Codis
ISO 639-1 vàries
ISO 639-3 vmw
Glottolog maku1279
Modifica dades a Wikidata

El makhuwa, emakhuwa (també makua i macua) és la principal de les llengües bantus del nord de Moçambic. És parlada pels 8 milions de macua, que viuen al nord del riu Zambezi, particularment a la província de Nampula. És la llengua indígena més parlada a Moçambic. A la província de Nampula pràcticament ni hi ha cap altre grup ètnic.[2] i també és parlat a Cabo Delgado i Zambézia. També és parlada a la República del Congo al districte de Makoua.

Característiques[modifica | modifica el codi]

A part dels idiomes del mateix grup, eMakhuwa es distingeix de les altres llengües bantus per la pèrdua dels prefixos consonant + vocal a favor de e- - Comparar epula, "pluja", amb tswana pula.

Les vocals llargues i curtes s'utilitzen per i, i, a, o, o, que és inusualment escassa per a una llengua bantu:

  • omala - acabar
  • omaala - enganxar, pal
  • omela - brollar, brot
  • omeela - repartir

Les consonants són més complexes: existeixen les postalveolars tt i tth i s'usen tan p com ph. També existeixen x ("sh") i h mentre que x varia amb s. Regionalment, també hi ha θ (la "th" de l'anglès "thorn"), ð (la "th" de l'anglès "seethe"), z i ng. En eLomwe, en canvi, la -tt- d'eMakhuwa és representada per una "ch" com l'anglès "church".[2]

El makhuwa és molt relacionat amb el lomwe.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Maho (2009) considerà els següents dialectes (les dades són de The Joshua Project):[3]

  • Makhuwa central, 4.057.000 persones [4]
  • Makhuwa-Meetto (inclòs el ruvuma), 1.149.000 a Moçambic, 603.000 a Tanzània i 17.000 a Zimbabwe [5]
  • Makhuwa-Shirima, 911.000 persones [6]
  • Makhuwa-Marrevone (costaner) 682.000 persones [7]
  • Makhuwa-nahara, unes 338.000 persones
  • Makhuwa-Saka, 312.000 persones[8]
  • Ruvuma Makhuwa (Tanzània, inclosos els subdialectes Imithupi, Ikorovere)

els noms dels dialectes varien segons les fonts. La variant distintiva o shibboleth en els dialectes és el tractment de la s:

  • Dialecte eSamgagi: odhiva
  • Dialecte eSangagi: θtiva
  • Dialecte eSaaka: ociva
  • Dialecte eNahara: oziva -tots volen dir "agradable" [2]

La intel·ligibilitat mútua entre els dialectes és limitada. El Makhuwa central ("Makhuwa-Makhuwana") és la base de la llengua estandard. Ethnologue nomena Central Makhuwa, Meetto–Ruvuma, Marrevone–Enahara, i Esaka com a llengües separades, i Chirima com a sis llengües.

Lectura en eMakhuwa[modifica | modifica el codi]

Muluku Onnalavuliha Àn'awe - Ipantte sikosolasiwe sa Biblia ("Deu parla al seu fill" - extractes de les Escriptures per a nens) Ajuda per a l'Església. Edição em Macúa / eMakhuwa) Editorial Verbo Divino, Estella, Navarra, 1997.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Els grups Makhuwa a The Joshua Project
  2. 2,0 2,1 2,2 Relatório do I Seminário sobre a Padronização da Ortografia de Línguas Moçambicanas. NELIMO, Universidade Eduardo Mondlane, 1989.
  3. Jouni Filip Maho, 2009 Nova llista Guthrie actualitzada
  4. Makhuwa reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
  5. Makhuwa reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
  6. Makhuwa reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
  7. Makhuwa reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
  8. Makhuwa reference at Ethnologue (16th ed., 2009)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (portuguès) Antonio Pires Prata, Dicionario Macua - Português, Ministério do Planeamento e da Administraçao do Territorio, Secretaria de Estado da Ciência e Tecnologia, Instituto de Investigaçao Cientifica Tropical, Lisboa, 1990, 508 p. ISBN 972-672270-5
  • Oliver Kröger (2005), Report on a Survey of Coastal Makua Dialects (SIL International)