Llengües rufiji–ruvuma

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaLlengües rufiji-ruvuma
Parlants
Parlat a Moçambic Moçambic
Tanzània Tanzània
Malawi Malawi
Família lingüística

Nigerocongoleses

Codis
Glottolog rufi1235
Modifica dades a Wikidata

Les llengües rufiji-ruvuma són un grup de llengües bantus identificades com a grup filogenètic per Gloria Waite (1979) i subsegüentment confirmat per altres investigadors: N10 (excepte el manda), P10 (el ngindo es reclassificà dins de N10), P20.[1]

Les llengües del grup dins juntament amb el seu codificiació dins de la classificació de Guthrie de les llengües bantus són: Ruvuma (P20):

Mbinga

Songea (N10): Ngoni

Entre les llengües considerades per Guthrie el ndonde-mawanda mancava de classificació específica i va ser classificat com a P20 (ja que suposadament era proper al mwera); nindi (N10, suposadament proper al ndendeule); i el tonga de Malawi (N10).

Nurse reclassifica el manda dins del grup bena-kinga, encara que Ehret el manté com Guthrie.

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Els numerals en diferents llengües rufiji-ruvuma són:[2]

GLOSA Yao Makonde Matumba Matengo Ndengereko Ndenduele Ngoni PROTO-
RUFIJI-RUVUMA
'1' yimo íːmo imoᵑga ʤíːmu yimo -mo -ˈiːmu *ji-mo
'2' sivili mbíːli siʋɨlɪ íbeːli íbeːle -bele -ˈveːna *-βeli
'3' sitatu nnáːtu sidatu itâːtu ítaːtu -tatu -ˈtaːtu *-taːtu
'4' nʧeʧe nʧeːʃɛ nʧeʧe ńsɛːsi íne nʧeʧe nˈʧɛːʧɛ *-nʧeʧe
'5' nsaːno mwáːnu muhanʊ ŋ́haːnu ítaːno -nhanu ˈŋaːnu *-cʰaːno
'6' 5+1 5+1 5+1 5+1 (síta) 5+1 5+1 *5+1
'7' 5+2 5+2 5+2 5+2 (sába) 5+2 5+2 *5+2
'8' 5+3 5+3 5+3 5+3 ínaːne 5+3 5+3 *5+3 /
-naːne
'9' 5+4 5+4 5+4 5+4 (-tísa) 5+4 5+4 *5+4
'10' likúmí
límo
(li)kúːmi likumi
imoᵑga
likomi
líːmu
kʊmi komi ˈkoːmi *-kuːmi

Els termes entre parèntesis són préstecs lèxics d'origen àrab que foren presos a través del suahili.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). "Rufiji–Ruvuma". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.
  2. Bantu Numerals (E. Chan)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Derek Nurse, 2003, The Bantu Languages.