Llengües rufiji–ruvuma
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Moçambic, Tanzània i Malawi |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals | |
| Codis | |
| Glottolog | rufi1235 |
Les llengües rufiji-ruvuma són un grup de llengües bantus identificades com a grup filogenètic per Gloria Waite (1979) i subsegüentment confirmat per altres investigadors: N10 (excepte el manda), P10 (el ngindo es reclassificà dins de N10), P20.[1]
Les llengües del grup dins juntament amb el seu codificiació dins de la classificació de Guthrie de les llengües bantus són: Ruvuma (P20):
Mbinga
- Ruhuhu (N10): Matengo, Mpoto
- Matandu (P10): Matumbi, Ndengereko (Rufiji)
- Lwegu: Ngindo (P10), Ndendeule (Ndwewe) (N10)
Songea (N10): Ngoni
Entre les llengües considerades per Guthrie el ndonde-mawanda mancava de classificació específica i va ser classificat com a P20 (ja que suposadament era proper al mwera); nindi (N10, suposadament proper al ndendeule); i el tonga de Malawi (N10).
Nurse reclassifica el manda dins del grup bena-kinga, encara que Ehret el manté com Guthrie.
Comparació lèxica[modifica]
Els numerals en diferents llengües rufiji-ruvuma són:[2]
GLOSA Yao Makonde Matumba Matengo Ndengereko Ndenduele Ngoni PROTO-
RUFIJI-RUVUMA'1' yimo íːmo imoᵑga ʤíːmu yimo -mo -ˈiːmu *ji-mo '2' sivili mbíːli siʋɨlɪ íbeːli íbeːle -bele -ˈveːna *-βeli '3' sitatu nnáːtu sidatu itâːtu ítaːtu -tatu -ˈtaːtu *-taːtu '4' nʧeʧe nʧeːʃɛ nʧeʧe ńsɛːsi íne nʧeʧe nˈʧɛːʧɛ *-nʧeʧe '5' nsaːno mwáːnu muhanʊ ŋ́haːnu ítaːno -nhanu ˈŋaːnu *-cʰaːno '6' 5+1 5+1 5+1 5+1 (síta) 5+1 5+1 *5+1 '7' 5+2 5+2 5+2 5+2 (sába) 5+2 5+2 *5+2 '8' 5+3 5+3 5+3 5+3 ínaːne 5+3 5+3 *5+3 /
-naːne'9' 5+4 5+4 5+4 5+4 (-tísa) 5+4 5+4 *5+4 '10' likúmí
límo(li)kúːmi likumi
imoᵑgalikomi
líːmukʊmi komi ˈkoːmi *-kuːmi
Els termes entre parèntesis són préstecs lèxics d'origen àrab que foren presos a través del suahili.
Referències[modifica]
- ↑ Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). "Rufiji–Ruvuma". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.
- ↑ «Bantu Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2015-06-02. [Consulta: 26 setembre 2016].
Bibliografia[modifica]
- Derek Nurse, 2003, The Bantu Languages.
| Llengües oficials | |||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||||||||
