Yao (llengua)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguayao
Altres denominacions ciyao, kiyao, chiyao
Parlants
3.136.000 (2016)[1] principalment a Àfrica Oriental
Rànquing -
Parlat a Malawi Malawi 2.181.000
Tanzània Tanzània 660.000
Moçambic Moçambic 291.000
Zàmbia Zàmbia 3.200
Oficial a -
Regulat per -
Família lingüística

Llengües nigerocongoleses
  Llengües congoatlàntiques
   Llengües Benué-Congo
    llengües bantoides
     Llengües bantus
      Llengües rufiji–ruvuma
        ruvuma
        yao-mwera

         yao
Codis
ISO 639-2 yao
ISO 639-3 yao
SIL yao
Glottolog yaoo1241
IETF yao
Modifica dades a Wikidata

El yao és una llengua bantu que té aproximadament 1 milió de parlants a Malawi, mig milió a Tanzània i al voltant de 450.000 a Moçambic. Una franja de la zona de parla yao que s'estén per la frontera entre Moçambic i Tanzània està separada del llac Malawi per una àrea de parlants majoritaris de nyanja. També hi ha parlants a Zàmbia. A Malawi, el dialecte majoritari és el mangoche, principalment parlat al voltant del llac Malawi. A Moçambic, els dialectes majoritaris són el makale i el massaninga.

Aquesta llengua ha estat coneguda per molts altres noms, en anglès: chiyao, ciyao; però també en yao i altres dialectes: achawa, adsawa, adsoa, ajawa, ayawa, ayo, ayao, djao, haiao, hiao, hyao, jao, veiao i wajao.[2]

Segons Lyndon Harrys hi ha moltes similituds amb la llengua mwera.[3]

Com passa amb moltes altres llengües africanes, ha tingut històricament molt poc reconeixement oficial. L'obra literària feta a la regió yaoparlant ha estat feta en llengües com l'àrab, l'anglès, l'alemany o el portuguès.

Fonètica i ortografia[modifica | modifica el codi]

Les consonants oclusives sordes són aspirades i les sonores no ho són, com succeeix a l'anglès. Hi ha cinc vocals 'pures': a, e, i, o, u, però poden haver variacions de quantitat vocàlica, essent les vocals llargues o breus. La llengua yao és mínimament tonal, com és comú entre les llengües bantus.

L'ortografia varia en cada un dels països on es parla i la taxa d'alfabetització és baixa. A Tanzània, la seva escriptura es basa en el suahili. A Malawi es basa en el chichewa amb els caràcters següents:

Lletra: A B Ch D E G I J/Dy K L Ly M N Ng' Ny O P S T U W Ŵ Y
Fonètica: a b d e~ɛ ɡ i k l ʎ m n ŋ ɲ ɔ~o p ʂ u w ʋ j

Es poden fer servir màcrons per a evitar l'ambigüitat deguda a la manca de representació de la quantitat vocàlica.[4][5][6]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

El yao és una llengua SVO. Com totes les llengües bantus, és aglutinant, amb un paradigma d'inflexió verbal molt regular i substantius de diferents classes indicades per prefixos que corresponen parcialment a categories d'objectes i persones. A cada classe se li associa una característica, utilitzada en la formació dels pronoms, i enllaços d'acord, prefixos situats abans de verbs governats pels substantius de cada classe, i adjectius que el descriuen.

Classes de substantius[modifica | modifica el codi]

Classe Prefix Característica de la classe Ús
1 m-, mu-, mw- ju persona singular
2 ŵa-, a-, acha-, achi- ŵa persona plural
3 m-, mu-, mw- u éssers vius singular
4 mi- ji éssers vius plural
5 li-, ly- li miscel·lanis singular
6 ma- ga plurals de la classe 5
7 chi-, ch'- chi miscel·lanis singular
8 i-, y- i plurals de la classe 7
9 n-, ny-, mb-, (nw-) ji miscel·lanis singular
10 n-, ny-, mb-, (nw-) si plurals de la classe 9
11 lu- lu singulars de la classe 10 (com 9)
12 tu- tu plurals de la classe 13
13 ka- ka diminutius singulars
14 u- u abstractes i col·lectius, no plural; també alguns singulars de la classe 6
15a ku, kw- ku infinitives
15b (ku-, kwa-) ku locatiu (cap a)
16 (pa-) pa locatiu (a)
17 (mu-, mwa-) mu locatiu (en el interior de)

Els enllaços d'acord corresponents són idèntics al prefix nominal excepte a les classes 1 i 2, que tenen els enllaços d'acord 'mb-' i 'a-' respectivament. La convenció d'incloure les classes 15b, 16 i 17 deriva del sistema tradicional bantu, els prefixos del qual són realment més preposicionals o determinants del cas.

Formes verbals[modifica | modifica el codi]

Les formes personals es mostren tot seguit, i les informals entre parèntesis:

Prefixos de formes personals Pronoms equivalents catalans
n-, ni- jo
(u-) tu
a- el, ella, (lo)
tu- nosaltres
m-, mu-, mw- vosaltres
ŵa-, a- ells, elles (ell, tu)

Hi ha formes verbals afirmatives i negatives, cada una amb aproximadament les següents divisions:

Indicatiu[modifica | modifica el codi]

Com a moltes de les llengües bantus, es caracteritza per acabar en 'a'. Es distingeixen el present, futur pròxim, present perfecte, passat i el pretèrit perfecte (aquest és irregular).

Subjuntiu[modifica | modifica el codi]

Similar a l'indicatiu, però en comptes de la final 'a', té una final 'e'. Es pot fer servir per un imperatiu de cortesia i s'associa generalment amb les proposicions subordinades.

Imperatiu[modifica | modifica el codi]

Per a formar l'imperatiu directe (per a ordres menys corteses), es pot fer servir l'arrel del verb, se li pot afegir el prefix 'n' a l'indicatiu, o els sufixes continuadors '-ga' o '-je'.

Pronoms[modifica | modifica el codi]

Els pronoms personals fan referència solament a les classes 1 i 2. Els altres pronoms es formen amb els enllaços de classe. Aquests pronoms són absoluts, és a dir que no van amb el conjunt de l'oració: les formes nominatives, acusatives i preposicionals requereixen afixos. La pronom de tercera persona depèn de la classe, com s'ha explicat abans.

Pronoms absoluts Equivalents catalans
une jo
(ugwe) tu
uwe nosaltres
umwe vosaltres

Aquestes formes es poden combinar, segons l'elisió de la vocal en les llengües bantus, amb prefixos com 'na' (amb, i). També hi ha alguns demostratius, la majoria per triples ('aquest', 'aqueix', 'aquell'), és a dir que fa servir la triple dixi.

Paraules i frases[modifica | modifica el codi]

(En l'ortografia del Nou Testament de 1952.[7])

  • achatati wetu - els nostres ancestres;
  • atati - pare;
  • chakulya - menjar;
  • chilambo - terra;
  • chilo - a la nit;
  • chisima - pou';
  • chitabu - llibre;
  • ipagwa - generació;
  • jwali jose - qui sigui;
  • jwatumile- (ell) envià;
  • ku musa wa Daudi - a la ciutat de David;
  • kukocha - per cremar;
  • kungopoka lyuwa - a l'Est;
  • ...kwapi ? - On ... ?;
  • kwipululu - als llocs no habitats;
  • lelo - avui;
  • lilowe lyenu - la teva paraula;
  • lina lyakwe ne Yohana - el seu nom és Joan;
  • lina - nom;
  • litala - camí;
  • maganga'ga - aquestes pedres;
  • majoka - serps;
  • masengo - accions;
  • matumbi - muntanyes;
  • matiwi - valls;
  • mchipi - foscor;
  • meso - cara, ulls;
  • mgunda wa lwasi - terra de sang;
  • miasi - sang;
  • miesi jitatu - tres mesos;
  • mkono - braç dret;
  • nyumba - casa;
  • mnyumba - a la casa;
  • moto - foc;
  • mtima - cor;
  • mumtima - al cor;
  • mwiganga - contra la pedra;
  • ndondwa - estel;
  • ng'onde - bestiar;
  • ngutuma - Estic enviant;
  • pasi - sota;
  • tutumbi - turo(ns);
  • wandu wose - tota la gent;
  • waweni - (ell) va veure.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Yao a The Joshua Project
  2. Ethnologue (anglès)
  3. Lyndon Harries, A Grammar of Mwera, Witwatersrand University Press, Johannesburg, 1950. (anglès)
  4. Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International. Versió online: http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=yao. (anglès)
  5. Sanderson, Meredith (1922). A Yao Grammar. Society for Promoting Christian Knowledge, London. (anglès)
  6. Ngunga, Armindo (2002). "Elementos de gramática da língua Yao". Imprensa Universitária, Universidade Eduardo Mondlane, Maputo. (portuguès)
  7. Malangano ga Sambano ga Ambuja ne Wakulupusya wetu Yesu Kristo (Yao New Testament), British and Foreign Bible Society, London, 1952 (anglès)