Llengua sena
 | |
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 1.340.000 (2006)[1] |
| Autòcton de | Tete, Sofala, Zambézia i Manica |
| Estat |  Moçambic 1.975.000 Zimbàbue 151.000[2] |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües nyasa | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | seh |
| Glottolog | nucl1396 |
| Ethnologue | seh |
| IETF | seh |
El sena (N40 a la classificació de Guthrie) és una llengua bantu de Moçambic que es parla a quatre províncies: Tete, Sofala, Zambézia i Manica per gairebé dos milions de persones com a llengua mare (els senes) i mig milió més que el parlen sense que sigui la llengua mare.
Es divideix en diverses variants: sena (parlada als districtes de Chemba, Caia, Cheringoma and Mutarara, Sena-Phodzo in Marromeu, Chinde i Mopeia), sena-tonga (Canxixe i Maringwe), sena-chweza (Doa, Tambara i Chiramba), sena-bangwe (Dondo i Beira), sena-gorongozi, i altres.
Algunes observacions sobre els temps verbals Sena es poden trobar a Kiso (2012).[3]
Referències
[modifica]- ↑ Informació sobre Llengua sena a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “seh” (anglès)
- ↑ Sena a The Joshua Project
- ↑ Kiso, Andrea (2012). "Tense and Aspect in Chichewa, Citumbuka, and Cisena". Ph.D. Thesis. Stockholm University.
Bibliografia
[modifica]- Pascal J. Kishindo et Allan L. Lipenga, Parlons cisena : langue et culture du Mozambique, L'Harmattan, Paris, Budapest, etc., 2007, 171 p. ISBN 978-2-296-04478-4
| Official | |
|---|---|
| No oficials | |
| Llengua de signes | |
