Xosa

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaXosa
isiXhosa
Altres nomsxhosa
Tipusllengua i llengua viva modifica
Parlants
> 7,9 milions principalment a Àfrica austral
Parlants nadius7.900.000 modifica
Parlat aSud-àfrica
Oficial aCap Oriental, Cap Occidental
South Africa 2011 Xhosa speakers density map.svg
Autòcton dexoses, Quthing District (en) Tradueix, Qacha's Nek District (en) Tradueix, Cap Oriental, Estat Lliure, Cap Septentrional i KwaZulu-Natal modifica
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantus meridionals
llengües nguni modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí modifica
Institució de normalitzacióPan South African Language Board (en) Tradueix modifica
Codis
ISO 639-1xh
ISO 639-2xho
ISO 639-3xho modifica
SILxho
Glottologxhos1239 modifica
Linguasphere99-AUT-fa modifica
Ethnologue.comxho modifica
ASCL9237 modifica
IETFxh modifica
Proporció de parlants de xosa a la llar
  • 0–20%
  • 20–40%
  • 40–60%
  • 60–80%
  • 80–100%
  • El xosa o xhosa (IPA: [ˈkǁʰoːsa], en xosa isiXhosa) és una llengua nigerocongolesa parlada pels xoses, un dels pobles dominants de Sud-àfrica. És una de les onze llengües oficials de Sud-àfrica. És parlada per aproximadament 7,9 milions de persones, un 18% de la població sud-africana. El nom de la llengua, "xosa", comença amb un clic consonàntic, tret característic de la llengua.

    Història[edit]

    El nom xosa es refereix a un dels seus caps llegendaris. Els membres del grup ètnic que parla xosa es refereixen a si mateixos com a amaXhosa i anomenen la seva llengua isiXhosa. Gairebé totes les llengües amb clics consonàntics són llengües khoisànides i la presència d'aquests clics en el xosa demostra la forta interacció històrica amb els veïns khoisànids. El nom xosa vol dir en khoisan 'els humans enfadats'.

    Distribució geogràfica[edit]

    La llengua representa la branca més sud-occidental de la subfamília nguni de les llengües bantu. El xosa és parlat com a llengua nadiua a Sud-àfrica, principalment a la província de Cap Oriental. El nom zulu per a aquesta província és KwaXhosa, que vol dir 'llar dels xoses' (KwaZulu té el significat corresponent de 'llar dels zulus'). El xosa també és parlat al Cap Occidental -inclosa Ciutat del Cap– i a Johannesburg. El xosa és la segona llengua més parlada arreu de Sud-àfrica.

    Dialectes[edit]

    Endemés de ser mútuament intel·ligible amb el zulu i molt relacionat amb les llengües bantu, de les quals forma part, el xosa té nombrosos dialectes. Hi ha un debat acadèmic sobre una exacta divisió dialectal. Els dialectes reconeguts actualment en són: xhosa (original), ngqika (considerat estàndard), bhaca, mpondo, gcaleka, mfengu, thembu, bomvana, i mpondomise.

    Fonètica[edit]

    Vocals[edit]

    El xosa té deu vocals: [a], [ɛ], [i], [ɔ] i [u], totes elles llargues i curtes, escrites a, e, i, o i u.

    Tons[edit]

    El xosa és una llengua tonal, amb dos tons, alt i baix. No se solen representar en la llengua escrita, però quan es fa són a [à], á [á], â [áà], ä [àá]. Les vocals llargues són fonèmiques, però usualment no s'escriuen diferenciadament, excepte â i ä.

    Consonants[edit]

    El xosa és ric en clics, en total n'hi ha 15.

    Aquesta taula mostra els fonemes consonàntics de la llengua, segons la pronunciació en IPA a l'esquerra, i l'ortografia a la dreta:

    Labial Dental /
    Alveolar
    Postalveolar
    / Palatal
    Velar Glotal
    Central consonant lateralLateral
    Clic pla [kǀ] c [kǁ] x [kǃ] q
    aspirada [kǀʰ] ch [kǁʰ] xh [kǃʰ] qh
    sonora [ɡǀʱ] gc [ɡǁʱ] gx [ɡǃʱ] gq
    nasal [ŋǀ] nc [ŋǁ] nx [ŋǃ] nq
    sonora nasal [ŋǀʱ] ngc [ŋǁʱ] ngx [ŋǃʱ] ngq
    Plosiva ejectiva [p’] p [t’] t [tʲ’] ty [k’] k
    aspirada [pʰ] ph [tʰ] th [tʲʰ] tyh [kʰ] kh
    sonora [bʱ] bh [dʱ] d [dʲʱ] dy [ɡʱ] g
    implosiva [ɓ] b
    Africada ejectiva [ʦ’] ts [ʧ’] tsh [kx’] kr
    aspirada [ʦʰ] ths [ʧʰ] thsh
    sonora [ʤʱ] j
    Fricativa muda [f] f [s] s [ɬ] hl [ʃ] sh [x] rh [h] h
    sonora [v̤] v [z̤] z [ɮ̈] dl [ɣ̈] gr [ɦ̤] hh
    Nasal sonora [m] m [n] n [nʲ] ny [ŋ] n’
    sonora [m̤] mh [n̤] nh [n̤ʲ] nyh
    Aproximant sonora [l] l [j] y [w] w
    sonora [l̤] lh [j̈] yh [w̤] wh

    Hi ha dues consonants addicionals, [r] i [r̤], ambdues es pronuncien de manera similar a r.

    Literatura[edit]

    La producció literària es va potenciar des del 1884, quan es va editar el diari en xosa Imwo Zabantsundu. Els autors més destacats, molts d'ells activistes polítics en contra de l'apartheid, han estat Samuel Edward Kruse Mqhayi (1875-1945) amb els poemes Ityala lama wele (El procés dels bessons, 1012), Imihobe namibongo (Cant de lloança, 1927), l'autobiografia U Mqhayi wase Ntabozuku (Mqhayui de Mont Glòria, 1912), Inauzu (Guany), Ulimo (Agricultura) i U don jadu (Qualsevol temps, 1933); James Ranisi Jolobe (1902-1976) amb Um yezo (Un hort, 1936), Uzagula (1923), A mavo (Impressions personals, 1951) i Poems of an African (Poemes d'un africà, 1946); Archibald Campbell Jordan (1906) amb Ingqumbo Yeminyana (La còlera dels avantpassats, 1939); M. A. P. Ngani, amb Abantwana bethu; Davidson Don Tengo Jabavu (1885-1959) amb E Jerusalem, E America, imbumba yama nyama (1953), Isithuko (Insult, 1954) i Izidunsulwana (Monticles, 1948); H. H. Ndawi, J. Solelo, W. B. Rubasana i Guybon Bundlwana Sinxo (1902-1962) amb les novel·les Unomsa (1922), Ufundisi (Ministeri de religió, 1927), el poema Thoba sikutyeli (Vine i deixa que t'expliqui, 1932) i el drama Imfene da Debeza (Babuí de Debeza, 1925); i T. B. Soqa, autor d'Intlato ka xhosa (La vida dels xoses).

    Enllaços externs[edit]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xosa
    Viquipèdia
    Hi ha una edició en xosa
    de la Viquipèdia