Gujarati
De Viquipèdia
 |
|
| Parlants | |
|---|---|
| Nadius | 46.000.000 |
| Família lingüística | |
| llengües humanes llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees Llengües indoiranianes llengües indoàries |
|
| Sistema d'escriptura | Gujarati alphabet |
| Codis | |
| ISO 639-1 | gu |
| ISO 639-2 | guj |
| ISO 639-3 | guj |
| Glottolog | guja1252 |
| IETF | gu |
 |
|
El gujarati és una llengua parlada a l'Índia que ve de l'indoeuropeu, de la branca indoària. Té més de 46 milions de parlants, cosa que situa la llengua en el lloc 23 de les més usades al planeta. Es conserven documents en aquest idioma des del segle XI. Té nombrosos préstecs del persa i de l'anglès, a causa de la dominació estrangera del país. S'escriu amb un sistema propi similar al devanagari emprat per escriure l'hindi. Va ser la llengua materna de Mohandas Gandhi. Presenta declinacions i tres gèneres. El verb tendeix a estar col·locat al final de la frase.
Alfabet[modifica | modifica el codi]
Consonants[modifica | modifica el codi]
| ક | ખ | ગ | ઘ | ઙ |
| ka /kə/ | kha /kʰə/ | ga /gə/ | gha /gʱə/ | ṅa /ŋə/ |
| ચ | છ | જ | ઝ | ઞ |
| ca /ʧə/ | cha /ʧʰə/ | ja /ʤə/ | jha /ʤʱə/ | ña /ɲə/ |
| ટ | ઠ | ડ | ઢ | ણ |
| ṭa /ʈə/ | ṭha /ʈʰə/ | ḍa /ɖə/ | ḍha /ɖʱə/ | ṇa /ɳə/ |
| ત | થ | દ | ધ | ન |
| ta /tə/ | tha /tʰə/ | da /də/ | dha /dʱə/ | na /nə/ |
| પ | ફ | બ | ભ | મ |
| pa /pə/ | pha /pʰə/ | ba /bə/ | bha /bʱə/ | ma /mə/ |
| ય | ર | લ | વ | ળ |
| ya /jə/ | ra /rə/ | la /lə/ | va /ʋə/ | ḷa /ɭə/ |
| શ | ષ | સ | હ | |
| śa /ʃə/ | ṣa /ʃə/ | sa /sə/ | ha /ɦə/ |
Vocals[modifica | modifica el codi]
| ્ | sense vocal | ક્ | k |
| અ | a /ə/ | ક | ka |
| આ | ā /ɑ̈/ | કા | kā |
| ઍ | â /æ/ | કૅ | kâ |
| ઇ | i /i/ | કિ | ki |
| ઈ | ī /i/ | કી | kī |
| ઉ | u /u/ | કુ | ku |
| ઊ | ū /u/ | કૂ | kū |
| ઋ | ṛ /ɾu/ | કૃ | kṛ |
| એ | e /ɛ/ | કે | ke |
| ઐ | ai /aj/ | કૈ | kai |
| ઓ | o /o/ | કો | ko |
| ઑ | ô /ɔ/ | કૉ | kô |
| ઔ | au /əw/ | કૌ | kau |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gujarati |
|
