Rajasthan
| राजस्थान (hi) રાજસ્થાન (gu) راجستھان (ur) | |||||
| Tipus | estat de l'Índia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | rei | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| País | Índia | ||||
| Capital | Jaipur | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 68.548.437 (2011) | ||||
| Idioma oficial | hindi | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 342.269 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 26 gener 1950 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Assemblea Legislativa de Rajasthan (Escó: 200) | ||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea Legislativa de Rajasthan Circumscripció: 200, (Escó: 200) | ||||
| • Ministre en cap | Bhajan Lal Sharma (en) | ||||
| ISO 3166-2 | IN-RJ | ||||
| Lloc web | rajasthan.gov.in | ||||
Rajasthan (hindi राजस्थान) és un estat de la Unió Índia, i el seu estat més gran en superfície. Limita amb la províncies pakistaneses del Sindh a l'oest i el Punjab (Pakistan) al nord-oest. La resta de l'estat limita amb cinc altres estats de l'Índia: amb el Punjab al nord, amb Haryana i Uttar Pradesh al nord-est, amb Madhya Pradesh al sud-est, i amb Gujarat al sud. Les ciutats principals són: Jaipur (la capital), Jodhpur, Ajmer, Kota i Bikaner. Aquí se situa una gran part del desert de Thar.[1][2]
Geografia física
[modifica]L'estat és travessat de nord-est a sud-oest pels monts Aravalli, que separen el desert de Thar de les altes estepes de l'est, drenades pels rius Mahi i Chambal. La part final del riu Ghaggar inclou les ruïnes arqueologiques de Kalibanga, les més antigues del subcontinent. El mont Abu és la muntanya més destacada, i té al cim els famosos temples de Dilwara, lloc de pelegrinatge dels jaines.
Ecologia
[modifica]A la part oriental de l'estat hi ha dos reserves per tigres: Ranthambore i Sariska, i el Parc Nacional de Keoladeo prop de Bharatpur, conegut per la seva notable abundància d'ocells. A la zona del desert del Thar hi ha el Parc Nacional del Desert
Població i demografia
[modifica]L'estat és mitjanament poblat, la part occidental, molt àrida, és pràcticament deshabitada.
Les llengües més parlades són el rajasthani (89,6%), el bhili (5,0%) i l'urdú (2,2%).
La religió hindú és majoritària (89%) i els musulmans són només el 8,5%; hi ha petites minories de sikhs i jains. Molts sindhis que no van voler restar dins Pakistan quan es va produir la divisió el 1947 es van establir a Rajasthan.
Divisió administrativa
[modifica]
L'estat està constituït per set divisions i 33 districtes:
Economia
[modifica]A la part oriental, regió de pluges suficients, es concentra la major part dels conreus (melca, blat, cigrons, sèsam, canya de sucre i cotó). La resta del país es dedica a la cria d'ovelles, cabres i camells i a conreus de mill i cigrons. Té abundants recursos miners, i produeix prop dels 4/5 del guix del país (Jodhpur i Bikaner), sal, mica, beril, pirita, lignit, coure, plom, zinc i magnesita. Indústries sucrera, farinera, del ciment i del vidre, poc desenvolupades.
Història
[modifica]Fou constituït primerament per dinou dels antics estats rajputs: (Jaipur, Jodhpur, Bikaner, Mewar, etc. el 30 de març del 1949, que era la Rajputana pròpia; el territori que havia estat sota govern directe britànic a la província d'Ajmer-Merwara li fou annexat el 1956. Els territoris dels estats que quedaven fora de la Rajputana pròpia, principalment Tonk, foren inclosos en Madhya Pradesh.

Referències
[modifica]- ↑ Bureau, The Hindu «Ahead of Assembly polls, Gehlot announces formation of 19 new districts in Rajasthan» (en Indian English). The Hindu, 17-03-2023.
- ↑ «Kalraj Mishra is new governor of Rajasthan, Arif Mohd Khan gets Kerala». The Times of India, 01-09-2019.
Bibliografia
[modifica]- Gahlot, Sukhvirsingh. 1992. RAJASTHAN: Historical & Cultural. J. S. Gahlot Research Institute, Jodhpur.
- Somani, Ram Vallabh. 1993. History of Rajasthan. Jain Pustak Mandir, Jaipur.
- Tod, James & Crooke, William. 1829. Annals & Antiquities of Rajasthan or the Central and Western Rajput States of India. 3 Vols. Reprint: Low Price Publications, Delhi. 1990. ISBN 81-85395-68-3 (3 vols.)
- Mathur, P.C., 1995. Social and Economic Dynamics of Rajasthan Politics (Jaipur, Aaalekh)
